Forgotten Worlds per a Sega Master System/Mark III: gira el satèl·lit o els trets passaran de llarg

La invasió extraterrestre derrota la humanitat en poques hores, destrueix ciutats i comunicacions i converteix la Terra en PoussièrePoussière: Nom que el manual francès dona a la Terra després de la invasió i l’esclavització de la humanitat.. Un grup de supervivents ocults cria infants perquè esdevinguin guerrers. El protagonista, que el manual no anomena, rep la missió d’alliberar el planeta i retornar-li el nom de Terra.¹

L’argument funciona com una ordre de combat, no com un relat ple de girs. Les ruïnes urbanes, les criatures híbrides i els grans tirans donen coherència als cinc mons i als seus caps. L’objectiu final és arribar al món còsmic i enfrontar-se al Tyran de la Guerre, però la partida dedica més atenció a les rutes, les compres i els patrons enemics que als personatges.¹²

La creu direccional mou el guerrer en vuit direccions. El botó 1 gira el satèl·lit en sentit antihorari i el 2, en sentit horari; el tret continua mentre decideixes on col·locar-lo. La informació important és visible: posició del satèl·lit, trajectòria dels projectils i barra de força. La decisió constant consisteix a orientar l’arma sense abandonar l’espai segur.¹

Prémer els dos botons alhora activa el Mega-atacMega-atac: Atac especial que colpeja tots els enemics visibles quan es premen alhora els dos botons i que consumeix una reserva de força., que colpeja tots els enemics visibles i consumeix una reserva de força. És una sortida d’emergència, no un substitut de la punteria: gastar-la massa aviat redueix el marge disponible quan la pantalla s’omple.¹

La força cau amb els trets rebuts i amb l’excés de xocs contra obstacles. Quan arriba a zero, la partida acaba, tret que hagis comprat una poció de vida, identificada com a «Life Potion»; aquest objecte permet continuar des del punt de la derrota. Per això una compra defensiva pot conservar més progrés que una arma espectacular, sobretot abans d’un cap desconegut.¹

Les monedes petites valen 500 Zennies i les grans, 1.000. Cada botiga ofereix només set articles, i comprar una arma nova substitueix automàticament l’anterior. Així, el preu no és l’única pregunta: cal valorar si una arma cobreix els angles del món actual, si convé reparar el protector, anomenat «Protector», o si és millor reservar diners per recuperar força.¹³

La progressió passa per la metròpoli, el port condemnat, la piràmide del terror, el fons de l’oceà i el món còsmic. No són simples canvis de color: apareixen robots saltadors, pistoles làser, pictogrames armats, meduses, homes de gel i obstacles que redueixen l’espai disponible. Les armes i les millores de velocitat útils en un entorn poden no servir en el món següent.¹²

Cada món culmina en un cap amb una lectura pròpia. L’Esfinx de la piràmide, per exemple, es transforma i acaba exposant l’ull com a únic punt feble. Aquí l’orientació del satèl·lit deixa de ser una comoditat: determina si pots mantenir el cos fora de la trajectòria enemiga mentre concentres el tret en una zona petita.¹

La rapidesa també té valor econòmic. Quan apareix un cap comença un compte enrere no visible, i derrotar-lo abans concedeix una bonificació superior. Al final de la ronda, aquesta recompensa s’afegeix als Zennies i a la puntuació. Aprendre un patró redueix el risc immediat i, alhora, finança millors opcions per al món següent.¹

Aquesta conversió de 1991 ocupa un cartutx de 2 Mbit, és per a un sol jugador i utilitza el comandament estàndard de Master System. El tret automàtic deixa els dos botons disponibles per fer girar el satèl·lit en sentits oposats. El resultat separa el moviment del cos de l’orientació de l’arma: corregir una trajectòria defensiva pot exigir també corregir l’angle de tir.¹²

La contrapartida més clara és l’absència de cooperació: un sol jugador assumeix tota la pressió de l’acció, les compres i els combats contra els caps. Els cinc mons mantenen una ruta completa, però els escenaris estrets i la quantitat d’elements simultanis deixen poc marge per corregir una mala orientació. L’edició funciona amb el comandament estàndard de Master System.²

Avui continua sent atractiu perquè el tret automàtic et permet concentrar l’ús dels botons en l’orientació del satèl·lit. Quan el sistema encaixa, pots retirar el cos d’una línia de tir i mantenir l’arma atacant des d’un costat. Aquesta separació obliga a decidir si convé prioritzar una zona segura, corregir l’angle de tir o intentar totes dues coses abans que arribi el projectil següent.

També és un joc dur d’aprendre sense instruccions. Les botigues acumulen articles amb preus molt diferents, una arma nova substitueix l’anterior i la pantalla no sempre concedeix temps per interpretar un error. La dificultat prové menys d’una velocitat constant que de perdre l’angle correcte, topar amb el decorat i rebre diversos impactes abans de tornar a trobar un espai segur.

És recomanable per a qui gaudeixi dominant controls singulars, memoritzant patrons i convertint Zennies en supervivència. No és la millor porta d’entrada per a qui busqui cooperació, explicacions abundants o una campanya indulgent. Val la pena jugar-hi amb el manual a prop: quan el satèl·lit apunta on tu vols i no on eres fa un segon, les ruïnes deixen de semblar una trampa i es converteixen en una ruta.

Forgotten Worlds tingué edicions físiques de Master System a Europa, Brasil i Corea del Sud. La capsa europea porta la marca SEGA i el número de producte 7056; la brasilera mostra la marca Tec Toy i la indicació «2 MEGA». La coreana duu la marca Samsung Electronics i presenta un títol en hangul. Les tres edicions es distingeixen per les marques, el títol i la il·lustració de la capsa.²

El manual europeu és una peça especialment útil perquè explica allò que el joc deixa gairebé mut: les funcions dels botons, els diners inicials, les botigues i un catàleg extens d’objectes. La contracoberta indica que es va imprimir al Japó. Entre les curiositats del catàleg hi ha el vestit «Dress», un article de 99.900 Zennies que, segons el manual, dona sort.¹

Forgotten Worlds parteix d’una obra de Capcom de 1988 i arriba a Master System amb una reprogramació acreditada a SEGA el 1991. La pantalla de títol conserva les dues dates dins el mateix quadre i separa amb claredat l’obra original de la conversió domèstica. El manual repeteix aquesta fórmula i concentra el crèdit en les empreses i els anys.¹

El manual atribueix la reprogramació a SEGA, mentre que SMS Power atribueix el desenvolupament de la conversió a Sanritsu. El repartiment exacte de tasques entre totes dues empreses resta obert. Capcom queda acreditada per l’obra de 1988 i SEGA per la reprogramació de 1991.¹²