Dynamite Düx a Sega Master System/Mark III: carregar el puny abans que el temps et mossegui

Tot comença durant un pícnic dominical. Una criatura d’aspecte estrafolari apareix dins una bombolla, captura Lucy i revela que és Achacha the Great, tirà de la dimensió Achacha. Abans de fugir, transforma el protagonista en un ànec blau i el desafia a travessar una porta misteriosa. Els manuals no donen un nom propi al protagonista: s’hi adrecen en segona persona o l’identifiquen com l’ànec. La seva personalitat neix del moviment, dels salts alts i d’un ganxo desproporcionat. La història és una excusa mínima, però encaixa amb un món on els gossos, els porcs i els núvols guardians tracten l’absurd com una norma.¹

Carregar o colpejar

La creueta mou l’ànec en vuit direccions, de manera que pots canviar de línia per esquivar o alinear un atac. El botó 1 colpeja; el botó 2 salta. A la pantalla de títol, tant el botó 1 com el botó 2 del comandament 1 inicien la partida. El cop normal resol una amenaça immediata, mentre que mantenir premut el botó 1 prepara el Super Punch i ajorna aquella resposta ràpida fins que el deixes anar. La pantalla et comunica el risc amb un mesurador vermell que es torna blanc a mesura que encaixes impactes. El cop carregat compensa l’exposició: arriba amb més contundència, pot tombar dos enemics i, contra un cap, impedeix que el contacte et faci mal mentre dura l’impacte. Cal mirar si el rival reacciona, perquè alguns caps poden resistir desenes de cops.¹

Armes que caduquen

Alguns enemics i punts del recorregut fan aparèixer pedra, bomba, metralladora, bazuca, Mat Missile —nom original d’un projectil que busca l’enemic— o canó d’aigua. Són armes temporals: el bazuca prima la força directa, la bomba cobreix una zona ampla i el Mat Missile segueix una trajectòria corba que pot fallar. El canó d’aigua és útil en situacions concretes. El manual només concreta el botó de tir de la metralladora; no especifica amb prou claredat l’ordre per recollir o activar la resta.²

El menjar recupera força i els aliments grossos en restauren més. Els cofres aporten punts, i cada 15.000 punts arriba una vida extra. Comences amb tres vides; buidar el mesurador, sortir del carrer per un pas en fals o estimbar-te després d’un salt consumeix una vida sencera. Puntuació, supervivència i exploració formen així un mateix circuit de risc.¹

Les cinc rondes condueixen des de Downtown Achacha City fins a The Achacha Palace. Cada tram culmina en un subcap i un cap; quan cauen, apareix la sortida cap a l’àrea següent. No hi ha selecció de ruta: la varietat depèn dels decorats, les formacions enemigues i la manera com cada cap obliga a mesurar els impactes.

Quan la partida s’acaba, CONTINUE torna al començament de l’última ronda, esborra la puntuació i només es pot emprar tres vegades. El text del manual també descriu RETRY com un reinici complet, però la captura impresa mostra CONTINUE i END als dos botons. Aquesta contradicció documental no altera el cost principal: es conserva el progrés assolit, però es perd tota la puntuació.²

El preu de la conversió

Dynamite Düx per a Sega Master System/Mark III conserva el cop carregat, les armes i el caràcter còmic de la recreativa, però n’estreny l’estructura. El moble original admetia un o dos jugadors, sis fases i proves de bonificació; el cartutx domèstic és exclusivament individual i queda en cinc rondes. La pèrdua decisiva no és gràfica, sinó social: aquí cap company no et protegeix mentre carregues el puny.⁷

Les edicions europea i australiana s’atribueixen a Sega, i la brasilera a Tec Toy. El manual europeu reparteix el text entre sis idiomes i indica que fou imprès al Japó; l’australià és en anglès i indica que fou imprès a Austràlia. L’edició europea porta el número 7029.³

Avui continua funcionant perquè el Super Punch no és només un atac més fort. Obliga a llegir distàncies, esperar i acceptar que el rival pot envair l’espai abans que hagis deixat anar el cop carregat. Quan dues criatures cauen alhora, la recompensa és immediata i llegible; quan la càrrega fracassa, també queda clar per què.

La millor manera d’entrar-hi és moure’s entre línies i preparar el cop carregat contra enemics llunyans. Cal evitar sortir del carrer o estimbar-se per un precipici, perquè la caiguda costa una vida. També convé recollir menjar gros, no badar davant el temporitzador i observar la reacció dels caps per confirmar els impactes. Els cofres tenen valor pràctic perquè els seus punts acosten l’obtenció de la vida extra de cada 15.000 punts.

És recomanable per a qui vulgui un joc de lluita de carrer breu, exigent i visualment excèntric. Si busques cooperació, rutes alternatives o un sistema de combat expansiu, aquí trobaràs massa poc marge. La conversió és més petita que la recreativa, però sap concentrar la seva millor idea: aguantar el puny mentre el carrer s’omple de problemes.

A la capsa europea hi figura Dynamite Dux sense dièresi, mentre que la pantalla de títol mostra Dynamite Düx. Portada, llom i registres de preservació identifiquen el producte europeu amb el número 7029. La contraportada multilingüe el presenta com un joc per a un jugador i mostra quatre captures petites al costat del text.⁶

El manual europeu combina anglès, alemany, suec, francès, castellà i italià, i indica que fou imprès al Japó. L’australià concentra les instruccions en anglès i indica que fou imprès a Austràlia. La coberta brasilera mostra la marca de Tec Toy.¹²

Les fonts no coincideixen sobre l’autoria específica de la conversió. GDRI l’associa a Whiteboard; MobyGames l’atribueix genèricament a Sega, mentre que Sega-Mag indica SEGA AM#2. Amb atribucions publicades incompatibles, cap d’aquestes opcions no es pot presentar com a definitiva.³⁴⁵

Les fonts també discrepen sobre la data europea: MobyGames indica 1989, mentre que Sega-Mag situa el llançament el 31 de gener de 1990. Per tant, l’edició europea es pot datar entre 1989 i gener de 1990, sense assegurar un dia concret. Activision queda fora d’aquest crèdit: MobyGames la vincula als ports d’ordinador, no a l’edició de Master System.⁴⁵