Desert Speedtrap Starring Road Runner and Wile E. Coyote per a Sega Master System/Mark III: accelerar exigeix saber frenar

La premissa conserva la simplicitat dels curts de Looney Tunes. Road Runner gaudeix de la carretera i s’atura ocasionalment per menjar llavors; Wile E. Coyote, que aquí anomenarem el Coiot, recorre a invents i estratagemes per capturar-lo. Carreteres, mines i túnels ferroviaris converteixen aquesta persecució en una successió de proves físiques.¹

No hi ha una trama que reclami explicacions llargues. Els dos personatges funcionen com a regles: Road Runner és moviment i improvisació; el Coiot és la promesa que qualsevol objecte innocent pot amagar una broma cruel. El joc encerta més quan aquesta idea altera una decisió, com passa amb les llavors falses, que quan es limita a decorar el desert.

La creueta mou Road Runner i, si mantens premuda una direcció horitzontal, n’augmenta la velocitat. El botó 1 salta; mantenir-lo premut fa que el salt arribi més amunt. Aquest control variable et fa triar entre un bot curt i un arc més exposat. Quan el personatge està quiet, amunt i avall fan pujar o baixar la pantalla, una ordre modesta que evita molts salts a cegues. El botó Pause de la consola atura la partida i una segona pulsació la reprèn.¹

El botó 2 serveix per menjar llavors quan són a l’abast i per picar interruptors del decorat. Aquests interruptors solen activar alguna ajuda, de manera que una pausa davant d’un element sospitós pot obrir una ruta o facilitar el pas.¹

Cada fase comença amb quatre anells d’energia. Un impacte pot fer perdre un anell o més, mentre que les llavors segures permeten recuperar energia. Una variant restaura un anell i una altra n’arriba a restaurar tres; la llavor manipulada pel Coiot, en canvi, elimina dos anells. Cal identificar-les abans de menjar: un gest reflex pot reparar una errada o agreujar-la.¹

El temps és un segon recurs vital. Les estrelles l’allarguen, tot i que el valor exacte varia: la guia de joc hi atribueix un segon i la columna italiana del manual europeu n’indica dos. Un objecte específic afegeix trenta segons. També hi ha invencibilitat temporal, acceleració i un multiplicador que decuplica la puntuació si es recull abans d’arribar al final de la fase. Les desviacions poden comprar supervivència o una recompensa molt superior.¹⁴

Ressorts i transportadors amplien el vocabulari. Els primers projecten Road Runner fins a zones inaccessibles amb el salt normal; situar-se sota un transportador condueix temporalment a una cambra plena d’estrelles. Alguns objectes apareixen en rebotar sobre enemics. Per tant, l’eficiència no consisteix sempre a mantenir la màxima velocitat, sinó a reconèixer quan compensa explorar.⁴

Els manuals agrupen el recorregut en vuit nivells, mentre que la campanya jugable encadena dotze fases amb nom propi. La correspondència entre totes dues xifres no queda aclarida. Per al jugador, cada fase conclou en una sortida que condueix a la següent.¹³⁴

En acabar una fase, una pantalla separa les bonificacions de progrés, estrelles i temps restant. La suma premia arribar de pressa, però també conservar energia i investigar desviacions. La puntuació no és una xifra desconnectada: registra fins a quin punt has equilibrat ruta, risc i recursos.¹

Perdre tots els anells o esgotar el temps consumeix un intent. Si encara en queden, el joc reprèn l’acció des d’un punt de control; quan s’acaben però resten continuacions, cal acceptar-ne una abans que finalitzi el compte enrere i recomençar la fase. Aquesta jerarquia suavitza els accidents locals, però fa costosa una cadena de males decisions.¹

La versió examinada és el cartutx europeu de Master System. Es presenta en un cartutx de 2 Mbit, disposa de 8 KB de RAM, fa servir el comandament estàndard i és per a un sol jugador. Probe Entertainment hi conserva personatges grans i recognoscibles, però la part de recorregut visible en pantalla limita quant terreny pots anticipar quan acceleres.³

Abans de jugar pots escollir anglès, francès, alemany, italià o castellà. El menú Options ofereix dificultats Easy, Normal i Hard, permet desactivar la música i els efectes per separat i incorpora reproductors de melodies i sons. Si no prems cap botó a la pantalla de títol, comença una demostració automàtica. Són complements petits, però donen a aquesta edició més opcions de configuració del que suggereix la seva estructura lineal.¹

El cartutx de l’edició portuguesa funciona en una Master System II i, mitjançant un Master System Converter o Power Base Converter, també en una Mega Drive o Genesis compatible. Aquesta possibilitat depèn de l’adaptador i no converteix el títol en una versió nativa de Mega Drive ni en una edició japonesa específica per a Mark III.²

Avui continua tenint interès perquè no tracta la velocitat com un premi automàtic. La converteix en una aposta: accelerar redueix el marge de lectura, aturar-se consumeix temps i explorar pot retornar segons, energia o punts. Quan aquestes peces encaixen, cada tram planteja una pregunta concreta abans del salt següent.

També cal acceptar-ne els defectes. El control és entenedor, però la part de recorregut visible en pantalla castiga més del que la fantasia de ser Road Runner faria esperar. Els escenaris canvien de relleu i color sense transformar sempre el ritme, i la repetició apareix abans si només t’interessa completar la ruta que si busques secrets o puntuació.

És recomanable per a qui gaudeixi dominant inèrcies, memoritzant perills i millorant una ruta curta a cada intent. Resultarà menys convincent per a qui esperi una cursa que avanci gairebé sola o una adaptació plena d’animacions còmiques. Dona-li una oportunitat si t’atrau un joc de plataformes que et deixa córrer com Road Runner, però et recorda constantment que els ulls no van tan de pressa com les cames.

A Europa, el joc va aparèixer en una edició original de 1993 i en una reedició Classic de 1994; també va circular amb embalatges específics a Portugal i al Brasil. Les caràtules europees conserven el Coiot sobre un coet. La reedició Classic canvia la presentació comercial i manté captures del mateix joc al revers.⁷

La variant portuguesa Purple circulà com una reedició tardana distribuïda per Ecofilmes, amb capsa portuguesa i materials brasilers procedents de Tec Toy; Retroplace la data el 1996.⁷⁸²

La versió brasilera de Tec Toy té dues dates publicades: VGDB indica el 19 de maig de 1993, mentre GameFAQs situa el llançament el 1994. La cronologia brasilera, per tant, continua oberta entre aquests dos anys.⁶⁵