Dead Angle per a Sega Master System: quan apuntar també et mou

La persecució comença a Nova York el 1931. George Phenix, investigador criminal, havia empresonat Robert King, cap de l’hampa, però King escapa i prepara la revenja. Durant un viatge de George i Jane a Itàlia, els homes del criminal segresten Jane a Nàpols. El rescat converteix una venjança personal en un retorn als Estats Units marcat pels tiroteigs. L’argument serveix sobretot per donar noms i direcció als tiroteigs. Enrico, Salvatore, Orazio, Vincento i Tomasso encapçalen les cinc primeres famílies; Robert King espera a la sisena ronda. Jane queda reservada per al tram final, on disparar sense discriminar deixa de ser una resposta segura. No cal esperar desenvolupament dramàtic: els personatges funcionen com a fites d’una persecució criminal molt esquemàtica.²

La creueta desplaça la mira en quatre direccions. Si la mantens pressionada cap a un costat o cap a un altre pla de profunditat, també canvies la posició relativa de George. El botó 1 dispara: un tret cada vegada amb la pistola i foc continu quan portes la Tommy Gun, la metralladora temporal del joc. El botó 2 ajup la silueta, però la mira continua activa, de manera que pots preparar el contraatac mentre esquives. Ajupir-se no concedeix una protecció permanent. Mantenir el botó 2 prolonga la maniobra, però després imposa un interval breu durant el qual no es pot repetir. La decisió útil no és prémer-lo sempre, sinó reservar-lo per al moment en què un enemic ja t’està apuntant. La silueta facilita aquesta lectura: és groga en situació normal i es torna vermella quan George entra en una línia de foc.²

Cada impacte retalla un terç del mesurador i deixa una marca de bala sobre la silueta. Les farmacioles apareixen dins l’escena i es recullen disparant-hi; cada farmaciola elimina una marca i restaura un terç del mesurador. Apuntar-hi consumeix uns segons que també podries dedicar als enemics, però deixar-les passar redueix molt el marge d’error davant del cap. La Tommy Gun planteja el dilema contrari. L’arma també es recull disparant-hi, aporta 300 bales i permet mantenir el foc; quan s’esgota, George recupera automàticament la pistola. El manual la considera especialment efectiva contra els caps. Gastar-ne les bales per netejar ràpidament una onada estalvia temps, però reservar-les redueix l’exposició davant l’enemic més perillós de la ronda.

La partida comença amb tres vides i concedeix vides addicionals als 30.000 i 100.000 punts. Els manuals coincideixen que tres impactes i el temps esgotat són condicions de fracàs, però no descriuen sempre igual si provoquen la pèrdua d’una vida o el final immediat de la partida. Per prudència, cal considerar tant el tercer tret com el rellotge a zero un risc de perdre la partida, sense pressuposar una regla regional diferent.²

A cada ronda has de seguir una seqüència clara: buscar els gàngsters distribuïts pels diferents plans de profunditat, reduir-ne el recompte a zero i derrotar el cap abans que s’acabi el temps. Si el recompte encara assenyala enemics però l’escena sembla buida, cal rastrejar finestres i pisos superiors. El temps sobrant es converteix en bonificació, mentre cada gàngster val 300 punts i els caps ofereixen recompenses progressivament més altes.

Els canvis d’escenari —carrer comercial, port, hotel i mansió— fan més clar el recorregut, però no alteren radicalment la tasca. La varietat més útil prové de la col·locació vertical dels enemics, la rapidesa de tir dels caps i la decisió de quan gastar les bales de la Tommy Gun. L’última ronda augmenta l’escala de l’assalt i culmina davant King, sense convertir la campanya en un mode diferent.

La conversió per a Master System és per a un jugador, ocupa un Mega Cartridge de 256 KB i es juga amb el comandament Control Pad. La creueta mou la mira i, quan la mantens premuda, també desplaça George lateralment o entre plans de profunditat. No hi ha compatibilitat documentada amb Light Phaser. Aquesta solució trasllada el sistema de la màquina recreativa al comandament domèstic, però exigeix més adaptació que apuntar físicament a la pantalla.¹⁵

El manual nord-americà recomana provar el Sega Rapid Fire Unit, però només com a accessori opcional. El foc continu de la Tommy Gun continua formant part de les regles normals. Presentar l’accessori com un requisit desfiguraria l’edició: la partida està dissenyada per al comandament estàndard, amb el botó 1 per disparar i el 2 per ajupir-se.

Les dates regionals no formen una cronologia neta. GameFAQs situa Europa i Sud-amèrica el 1989 i els Estats Units el 1990; VGDB registra gener de 1990 a Europa, 1990 als Estats Units i el 15 de febrer de 1991 al Brasil. Per això convé parlar d’una distribució entre 1989 i 1991, no d’una única data mundial indiscutible.⁴⁶

L’edició europea de Sega Master System és la referència visual i editorial d’aquest article. Alguns catàlegs també empren la denominació comercial «Master System/Mark III»; aquí, les dades jugables corresponen a la versió europea de Master System, mentre els apunts regionals es limiten als manuals, les dates, els editors i els envasos documentats.

Encara val la pena jugar-hi per una idea visualment neta: la silueta no és decoració, sinó un indicador de posició, ferides i perill imminent. Quan passa del groc al vermell, el joc comunica una amenaça sense interrompre el tiroteig. Aprendre a respondre-hi amb un canvi de pla de profunditat o una ajupida produeix una satisfacció precisa que sobreviu bé als gràfics modestos.

Per començar amb bon peu, prioritza les farmacioles, busca enemics als pisos superiors quan el recompte no quadri i intenta arribar als caps amb bales de la Tommy Gun. No mantinguis l’ajupiment per rutina: el petit període de recuperació et pot deixar venut. Al combat final, la mira exigeix encara més disciplina perquè Jane comparteix l’escena amb Robert King.

És una recomanació per a un públic concret. Funciona per a qui gaudeix dominant controls estranys, memoritzant aparicions i millorant puntuacions sota pressió; frustrarà qui busqui moviment lliure, varietat constant o una campanya narrativa. Acceptada la seva rigidesa, Dead Angle converteix cada façana en una pregunta urgent: dispares on mires o mous George abans que la silueta es torni vermella?

La versió de Master System està documentada als Estats Units, Europa i Brasil. Sega va publicar les edicions occidentals, mentre Tec Toy figura a la brasilera. Les caràtules mantenen la mateixa escena de gàngsters i automòbil, però canvien els idiomes, els segells i la informació comercial. Aquestes diferències físiques no demostren canvis en el programa i no s’han de confondre amb variants jugables.

Els manuals també conserven detalls del mercat: el nord-americà porta un avís de drets de Sega of America de 1990 i recomana el Rapid Fire Unit; el brasiler és en portuguès, inclou una garantia de Tec Toy de noranta dies i indica producció a la Zona Franca de Manaus. Són pistes valuoses sobre la circulació del cartutx, però no resolen per si soles les discrepàncies de data.²³

Dead Angle deriva d’una màquina recreativa de Seibu Kaihatsu, coneguda al Japó com Lead Angle. La conversió adapta aquella perspectiva de tir a la consola de Sega mitjançant el comandament convencional. Les fonts coincideixen en l’origen de la versió recreativa i en la publicació del cartutx per Sega, però difereixen a l’hora d’atribuir el desenvolupament de la conversió a Sega o a Seibu Kaihatsu.¹⁵

Per aquesta raó, és més rigorós descriure’l com una conversió publicada per Sega d’un original de Seibu Kaihatsu que fixar un únic desenvolupador sense matisos. Tampoc cal traslladar al cartutx tots els noms associats a la versió recreativa: Lead Angle identifica l’original japonès, mentre la versió de Master System analitzada es comercialitza com Dead Angle.