Danan: The Jungle Fighter a Sega Master System/Mark III: acumular símbols per cridar els animals

El pròleg se situa a Gian, un planeta semblant a la Terra. Després que un avió s’estavellés a la jungla, els equips de rescat no hi trobaren supervivents, però sí un biberó i una joguina. Jimba localitza el nadó desaparegut, l’anomena Danan i el cria lluny de la societat, entre els coneixements del tutor i les habilitats apreses dels animals. Divuit anys més tard, Danan troba Jimba ferit de mort. L’últim encàrrec del seu pare adoptiu és cercar el profeta Niai; el jove també vol descobrir els responsables de l’atac. El conflicte acaba connectant aquesta recerca personal amb Gilbas, una criatura sobrenatural segellada que altres personatges pretenen alliberar i dominar.¹

La creueta no es limita a caminar. Amunt i avall serveixen per a les escales, avall també ajup Danan i amunt permet travessar certes portes. El botó 1 ataca —el manual recomana prémer-lo repetidament—, mentre que el botó 2 salta. Això crea un combat molt frontal: observes l’alçada o l’envestida rival, tries saltar o abaixar-te i respons amb una successió ràpida de ganivetades.¹

Els mateixos botons canvien de funció segons el context. A la pantalla d’estat, esquerra i dreta desplacen la selecció entre les ajudes animals, i el botó 2 confirma quina vols invocar; el botó 1 tanca la pantalla. Durant els missatges, un botó els omet i l’altre els accelera. Són ordres senzilles, però la superposició obliga a entendre en quina situació es troba Danan.¹

LIFE mostra la força actual i la màxima que permet el nivell; SCORE augmenta quan cau un enemic. Les estrelles fan avançar el nivell, de manera que buscar un cofre o desviar-se per recollir un objecte pot facilitar els combats posteriors. Tanmateix, cada desviació també consumeix temps, i TIME a zero acaba la partida igual que esgotar tota la força en combat.¹

Sota l’aigua apareix OXYoxigen: Indicador d’aire dels trams submarins; té un màxim de 50 i s’esgota mentre Danan roman submergit., una reserva separada amb un màxim de 50. Arribar a la superfície la reomple; deixar-la a zero mata Danan. Per emergir cal prémer repetidament el botó 2. Així, sota l’aigua aquest botó ja no serveix per saltar, sinó per decidir quan interrompre l’exploració i tornar a respirar.¹

Les quatre rondes formen una ruta lineal, però cadascuna conté petites decisions d’exploració: escales, portes, cofres, missatges i desviacions que amaguen equipament. En completar-ne una, LIFE i TIME es restauren per a la següent, mentre que la força i el temps sobrants generen bonificacions. La millora de nivell i els objectes conservats donen continuïtat al conjunt.¹

Els missatges són part de la progressió, perquè indiquen on trobar els tres objectes sagrats o qui els posseeix. No són col·leccionables ornamentals. L’Orbe de la Llum drena bona part de la màgia de Gilbas. L’Amulet de la Llum en redueix la força física, i el Ganivet de la Llum és l’única arma capaç de travessar-ne la cuirassa pètria. Explorar i llegir preparen de manera concreta l’últim combat.¹

El problema és el cost de l’aprenentatge. Sense l’opció habitual de continuar, descobrir tard una ruta, un objecte o la utilitat d’un animal pot significar repetir l’aventura. Els elixirs suavitzen el càstig, però només n’hi ha quatre i convé reservar-ne algun per a Gilbas. La tensió funciona; l’opacitat, no sempre.¹

L’edició europea analitzada és un Mega Cartridge de 2 Mbit per a un jugador. La data no es pot fixar sense reserves. MobyGames situa el llançament britànic el 1990, mentre que SMS Power indica 1991. Per tant, només es pot situar prudentment entre aquests dos anys.⁴³

SEGA va publicar l’edició europea com Danan: The Jungle Fighter, amb caixa i manual multilingües; Tec Toy va publicar la brasilera amb el títol abreujat Danan i documentació en portuguès. Tots dos manuals descriuen els mateixos sistemes centrals, mentre que el títol, la llengua i la marca editorial canvien segons el mercat.¹²⁴

La denominació de plataforma inclou Master System/Mark III, però no permet inferir una conversió japonesa diferenciada. Les edicions comercials documentades són les d’Europa o Austràlia i Brasil, i el catàleg històric japonès de SEGA no inclou Danan. Tampoc hi ha diferències tècniques verificades que permetin descriure una hipotètica versió japonesa.⁷³

Avui destaca menys per la finor del combat que per la combinació de sistemes. Amb pocs botons aplega plataformes, inventari, experiència, ajudes animals invocades amb símbols, busseig i una recerca d’objectes que modifica el cap final. Aquesta densitat dona personalitat a una aventura breu i evita que les quatre rondes siguin només quatre passadissos amb decorats diferents.

Per reduir la frustració, cal llegir els missatges, explorar cada zona i evitar combats innecessaris. També convé administrar els símbols amb prudència: invocar una ajuda animal resol una emergència, però en retarda la següent. Reservar almenys un elixir per al tram final completa una estratègia basada més en l’anticipació que en els reflexos.¹

És recomanable per a qui gaudeix cartografiant espais petits, administrant recursos escassos i aprenent una aventura per repetició. No ho és tant per a qui necessita punts de control generosos, combat precís o indicacions transparents. Danan demana paciència, però recompensa l’atenció: la selva es venç tant amb memòria com amb el ganivet.

La caixa europea identifica el producte 7049 i presenta quatre captures a la contraportada. El manual amplia molt allò que la pantalla explica amb prou feines: imprimeix sis idiomes en columnes paral·leles, descriu els valors dels objectes i inclou quatre pàgines de fulls de puntuació titulats SCOREBOOK, amb espais per anotar el nom, la data i els punts. També indica que va ser imprès al Japó.⁵¹

L’edició brasilera també està ben documentada. La caixa porta el títol Danan i la marca Tec Toy; el manual portuguès inclou una garantia de noranta dies i identifica la producció a la Zona Franca de Manaus. Aquest material no demostra una versió jugable diferent, però sí una adaptació comercial completa per al mercat brasiler.²

Les fonts no coincideixen sobre quina empresa va desenvolupar el joc. MobyGames l’atribueix a Sega Enterprises, mentre que el Game Developer Research Institute assenyala Whiteboard. Aquesta segona atribució es basa en una llista de royalties i en comparacions de codi, tipografies i recursos, però el joc no ofereix uns crèdits complets que tanquin la discussió.⁴⁶

La música també s’ha atribuït a Tadahiko Inoue, però aquesta atribució consta explícitament com a no acreditada dins del joc. Ni aquesta proposta ni les atribucions empresarials es poden presentar com a concloents. El cas il·lustra un problema habitual dels cartutxos de l’època: es pot reconstruir una autoria plausible sense arribar a disposar d’un crèdit intern definitiu.³