Captain Silver a Sega Master System/Mark III: mata, compra i corre abans que s’acabi el temps

El relat és una excusa clara per encadenar ports, vaixells i illes: un jove aventurer rep un mapa que assenyala un tresor amagat i s’endinsa en aigües ocupades per pirates, monstres i fantasmes. El manual europeu l’anomena Jim; el nord-americà, Jack Avery. Captain Silver és el pirata mort a qui pertany el tresor, i el seu fantasma forma part de l’amenaça. Per no barrejar variants regionals, aquí el personatge controlat és simplement el protagonista.⁴³

Atacar exigeix comprometre la posició. L’espasa normal cobreix poca distància, mentre els enemics poden venir de cara, per darrere, des de dalt o volant. Una carta apareix quan en derrotes un: les buides valen 100 peces d’or i les que porten lletra en valen 300, a més d’omplir el plafó de CAPTAIN SILVER. Completar-ne el nom concedeix una vida extra, però esperar que una lletra canviï consumeix temps.⁴

L’or alimenta les botigues. Una clau d’un sol ús obre automàticament la porta quan hi passes caminant; a dins, compres saltant fins a tocar l’objecte, sempre que en puguis pagar el preu. La posició de la porta importa tant com l’inventari: entrar sense voler gasta la clau i interromp l’avanç, mentre que saltar-la conserva l’accés per a més endavant.⁴

La fada potenciadora afegeix estrelles màgiques a cada espasada i pot ampliar el tret d’una estrella a tres i cinc projectils simultanis. Això canvia la geometria del combat, perquè ja no cal entrar sempre dins l’abast rival. Les botes eleven temporalment el salt, el rellotge congela el temps i les herbes absorbeixen un impacte, però no salven de l’aigua o del buit. Els cofres, oberts ajupint-se i brandant l’espasa, poden amagar or, una corona o una botiga que no consumeix clau.⁴

A Europa i al Japó, els cartutxos de 2 Mbit contenen sis rondes: poble, vaixell pirata, travessia insular, cova, jungla i muntanya del tresor. El canvi no és només decoratiu. Les escales del vaixell introdueixen combat vertical; l’aigua converteix el salt en risc immediat; la cova força a llegir plataformes estretes, i la jungla combina enemics terrestres i aeris.²

El temps restant al final d’una ronda es multiplica per 100 i s’afegeix a l’or. Per tant, córrer no només evita perdre una vida: també millora el pressupost de la ronda següent. La contradicció és productiva però dura, perquè cercar lletres i tresors enriqueix la partida mentre redueix la mateixa bonificació que finança les compres.⁴

El manual nord-americà encara descriu sis rondes, malgrat que el cartutx comercial preservat i la seva contraportada n’indiquen quatre. Aquesta discrepància obliga a llegir la documentació per regions: la ruta llarga serveix per entendre Europa i el Japó, però no s’ha de projectar sencera sobre l’edició dels Estats Units.²³

La versió japonesa va aparèixer com un Gold Cartridge compartit per Mark III i Master System, amb codi G-1356, 2 Mbit i compatibilitat amb el so FM de la consola japonesa. Europa va rebre també una edició de 2 Mbit i sis rondes. Aquestes dades no converteixen l’FM en una característica universal: la compatibilitat està documentada específicament per al cartutx japonès.¹⁵

La pantalla de títol mostra Data East al costat de l’avís de drets d’autor de 1987 i atribueix a Sega la reprogramació de 1988. Per tant, aquesta edició és una conversió de l’obra original, no pas el mateix programa traslladat sense canvis. El recorregut, els controls i fins i tot el nom del protagonista varien entre els materials regionals.⁴³

Els codis també ajuden a no confondre productes: G-1356 identifica el Japó, 7008 l’edició europea i 5117 la nord-americana. Aquesta última va arribar el 1989, té 1 Mbit i ofereix quatre rondes, dues menys que les edicions europea i japonesa. No és una simple diferència de capsa, sinó una versió sensiblement més curta de la mateixa conversió.²

Per jugar avui sense confondre controls ni recorreguts, l’edició europea és la més fàcil d’explicar: conserva les sis rondes i assigna sense ambigüitat el salt al botó 1 i l’espasa al botó 2. Qui triï el cartutx japonès haurà de comprovar durant la partida quina funció té cada botó, perquè el manual es contradiu; qui jugui l’edició nord-americana trobarà una aventura abreujada i els botons invertits respecte d’Europa.⁴⁵³²

Captain Silver encara funciona quan s’accepta com un joc d’anticipació, no com una cursa despreocupada. L’espasa curta obliga a llegir com s’acosten els enemics, i l’economia premia qui sap convertir una ruta neta en or. Quan la fada dispara estrelles, el contrast és satisfactori: la fragilitat inicial es transforma temporalment en control de l’espai.

També conserva arestes importants. La pèrdua d’una vida per contacte fa que una aparició mal llegida esborri molt de progrés, mentre el temps impedeix observar amb calma. La repetició ajuda a memoritzar patrons, però qui busqui moviment flexible, tolerància a l’error o combat amb intercanvi de cops trobarà un sistema rígid i sovint sever.

És recomanable per a qui gaudeixi desxifrant rondes curtes, administrant recursos i refinant una ruta fins que cada compra tingui sentit. No ho és tant per a qui vulgui exploració lliure o una aventura narrativa. L’edició europea és la tria més completa i coherent; Captain Silver brilla quan cada enemic deixa de ser un obstacle i es converteix en una inversió sota pressió.

Captain Silver parteix d’una obra de Data East de 1987. Per a la família Master System/Mark III, Sega va assumir la conversió i la publicació, amb el llançament japonès i europeu el 1988 i l’arribada nord-americana el 1989. Els crèdits corporatius atribueixen l’obra original a Data East i la reprogramació a Sega, però no hi identifiquen programadors, dissenyadors ni compositors concrets.⁶⁷

La conversió interessa menys com a imitació tècnica que com a procés d’adaptació desigual. Sega va articular combat, economia i progressió en un cartutx de dos megabits, però el mercat nord-americà en va rebre una reducció d’un megabit. El resultat no és una única versió mundial, sinó una família de cartutxos prou semblants per confondre’s i prou diferents per exigir una lectura regional.