Bonanza Bros. a Sega Master System: roba les proves abans que el rellotge et tanqui la sortida

Badville sembla tranquil·la, però darrere la façana hi prosperen un casino manipulat, una seca de moneda falsa i altres negocis il·legals. El cap de policia en coneix l’activitat, però necessita proves materials. Com que els seus mètodes habituals no li serveixen, cita els germans Bonanza en un magatzem abandonat prop dels molls.¹

Robo i Mobo són lladres coneguts, no pas agents secrets virtuosos. El tracte policial explota precisament aquesta contradicció: si entren als negocis, n’extreuen prou proves i permeten clausurar-los, els seus antecedents desapareixeran. La premissa justifica que es comportin com a lladres, però també que cada botí sigui una peça d’un expedient i no una riquesa qualsevol.¹

La creueta governa més espai del que suggereix la perspectiva. Esquerra i dreta desplacen Robo o Mobo lateralment; amunt l’allunya de la pantalla i avall l’apropa. A prop d’una escala, aquestes mateixes direccions permeten canviar de pis. El botó 1 dispara la pistola atordidora o obre una porta, mentre que el botó 2 fa saltar.¹

Amagar-se requereix acostar-se a una paret o porta i prémer en direcció a aquesta superfície. El personatge s’hi aplana i deixa passar els guardes, sempre que l’aproximació no l’hagi delatat abans. No hi ha un indicador sofisticat de visibilitat: cal llegir posicions, distàncies i moviments. La informació és simple; la decisió consisteix a sacrificar segons per evitar una persecució.¹

Els projectils immobilitzen temporalment, de manera que disparar no esborra el problema: només obre una finestra per travessar una porta, recollir una prova o canviar de planta. Alguns guardes porten porres, altres disparen i els més resistents duen armadura. Contra aquests últims convé esperar l’atac, saltar-los i encertar-los per darrere.¹

El joc també permet convertir l’edifici en una arma. Si s’atrau un guarda sota una premsa, cal mirar el botó vermell i prémer el botó 1 per activar-la. És una eliminació permanent, però exigeix preparar la posició enemiga. Els voladissos de les escales compliquen aquesta mobilitat: un salt aparentment segur pot acabar amb Robo picant de cap contra el sostre.¹

El marcador informa de les vides, el temps, les proves pendents i la puntuació. En prémer Pause a la consola, l’acció deixa pas al mapa de l’edifici, que assenyala els objectes encara no recollits. Consultar-lo té un cost de ritme, però evita recórrer tot l’escenari buscant una prova passada per alt en una zona ja recorreguda.¹

El banc obre una seqüència que passa per mansió, casino, seca, grans magatzems, joieria, laboratori, antiquari, galeria d’art i piràmide. Canvien la decoració, la quantitat de proves i la disposició dels pisos, però la progressió no concedeix habilitats noves. Avançar significa aplicar el mateix repertori de moviments i decisions en espais diferents.¹

S’atorguen punts per neutralitzar guardes, recuperar proves, completar fases i conservar temps. Això crea dues maneres d’entendre una mateixa ruta. Sobreviure demana prudència i amagatalls; puntuar convida a abatre enemics i acabar aviat. Si es gasta una continuació després de perdre totes les vides, la puntuació torna a zero, així que el marcador també mesura la solidesa d’una partida completa.¹

Després de les fases 2, 4 i 7, l’edifici deixa pas a una prova de bonificació. Cal arreplegar bosses de diners mentre dues mires es desplacen per la pantalla. Aconseguir-les totes concedeix 10.000 punts; perdre’n una o quedar atrapat per una mira acaba l’intent. És una pausa breu, més centrada en el moviment pur que en la lectura de patrulles.¹

La diferència decisiva d’aquesta edició és l’absència de joc cooperatiu: Master System només permet una persona, encara que es pugui escollir Robo o Mobo. No s’han documentat capacitats diferents entre els germans. La versió de Mega Drive, en canvi, admet una o dues persones; traslladar aquesta característica al cartutx de Master System donaria una imatge falsa del joc que realment s’hi conserva.¹⁶

GameFAQs situa l’edició europea el 28 de novembre de 1991, mentre que SMS Power també indica 1991 però no en precisa el dia ni el mes. Per això l’any és clar i la data exacta s’ha de presentar amb cautela. També convé dir Sega Master System: l’etiqueta «Master System/Mark III» no demostra per si sola que existís una edició japonesa diferenciada.³⁴

La pantalla d’opcions permet compensar parcialment la duresa amb més vides, més temps o continuacions. No tots els valors inicials queden establerts amb la mateixa claredat, però sí els límits. Aquesta flexibilitat és important avui: conserva el recorregut i els enemics, però permet graduar el cost dels errors en pujar escales o davant d’una patrulla detectada massa tard.¹

Bonanza Bros. encara funciona perquè demana observar atentament espais petits. Una porta és refugi i accés; una escala és ruta i sostre perillós; un enemic atordit és només temps prestat. Aquesta economia de peces produeix decisions entenedores sense convertir la partida en un catàleg de combinacions o equipament.

També acusa els anys. El contacte amb un guarda castiga molt, els salts sota voladissos poden semblar aspres i buscar una prova oblidada comporta el risc de repetir la fase si s’esgota el temps. El mapa redueix aquesta última molèstia, però cal acceptar una campanya basada en el perfeccionament dels recorreguts. Qui busqui joc cooperatiu, exploració lliure o progressió de personatge trobarà una proposta massa estreta.

És recomanable per a qui gaudeixi d’acció breu, puntuació i infiltració llegible, especialment si aprecia jocs on aprendre el terreny importa més que acumular poder. Convé començar amb opcions generoses i reduir-les quan les rutes ja siguin familiars. La seva millor broma continua sent mecànica: dos lladres maldestres poden salvar Badville, però abans han de recordar on han deixat l’última prova.

Les diferències regionals de presentació són clares; en canvi, no hi ha prou evidència per atribuir diferències jugables a aquestes edicions. Europa utilitza Bonanza Bros. i el codi 7073; al Brasil, Tec Toy publica Bonanza Brothers amb documentació en portuguès; Corea del Sud conserva el títol 보난자 en una coberta amb marca Samsung. La data brasilera exacta és incerta: SMS Power i BD Jogos situen l’edició el 1991, mentre que GameFAQs la data a principis de 1992. Aquestes dades testimonien una circulació regional, no pas tres conversions jugables diferents.²⁴³⁵

SMS Power cataloga el cartutx amb 256 KB, equivalents a 2 Mbit, i el llom brasiler exhibeix «2 MEGA». La coincidència és útil per entendre el suport, però l’abast de la inscripció visible es limita a l’edició de Tec Toy: no autoritza a descriure totes les capses del món de la mateixa manera.³

El manual europeu revela, a més, un selector secret de fases. Per activar-lo, amb la consola apagada, cal connectar el comandament al port 2, mantenir la creueta cap amunt i els botons 1 i 2 premuts mentre s’engega la consola; després, el menú «Options» permet escollir la fase. És una curiositat molt física: depèn del port, dels botons i del ritual d’arrencada de la consola original.¹