Battletoads In Battlemaniacs Battletoads in Battlemaniacs a Sega Master System: sis fases que canvien les regles

El professor T-Bird convida Pimple i Rash a una demostració del Gamescape, una màquina capaç de crear un món artificial. El Porco do Apocalipse irromp per ordre de Dark Queen i segresta els assistents. Els dos gripaus que escapen entren en acció per rescatar-los; la premissa justifica que cada fase sembli una prova fabricada amb regles pròpies.¹

Pimple és presentat com el més fort i Rash com el més ràpid. En solitari controles Pimple; Rash només entra en els modes de dos jugadors. La història avança amb intervencions breus de T-Bird i Dark Queen entre fases, suficients per indicar el perill següent sense frenar gaire l’acció.¹

La creu direccional mou Pimple en vuit direccions. El botó 1 selecciona opcions i, durant la partida, salta; el botó 2 ataca. Pause es troba a la consola i atura o reprèn l’acció. La pantalla d’opcions permet intercanviar les funcions de salt i cop dels botons 1 i 2.¹

En combat, la informació important és espacial. Cal veure en quin pla es troba cada enemic, ajustar la diagonal i atacar quan els cossos se superposen prou. Els cops finals poden convertir el braç de Pimple en un martell enorme: és una recompensa visual, però no anul·la la necessitat d’alinear-se abans de prémer el botó.¹

El marcador superior mostra vides, energia i punts. Un impacte redueix l’energia; colpejar enemics augmenta la puntuació. Aquesta lectura és senzilla durant les baralles, però es torna secundària als trams de moviment forçat, on sobreviure depèn més d’anticipar la trajectòria que d’acumular punts.¹

Per a una primera partida, Easy és una eina d’aprenentatge, no una renúncia: les dues vides addicionals permeten veure més patrons abans de reiniciar. Normal redueix aquest coixí, i Hard elimina els crèdits per continuar. El joc no canvia d’objectiu; canvia el nombre d’errors que pots convertir en coneixement.¹

El joc ofereix tres modes. En 1 Player, un sol jugador controla Pimple. En 2 Players A, dos jugadors controlen Pimple i Rash, i els cops accidentals entre companys causen dany. 2 Players B manté la cooperació simultània, però elimina aquest càstig.¹

Les sis fases formen una seqüència d’exàmens. Al volcà domina el combat; al Pou del Perill cal baixar mentre s’esquiven obstacles. El riu obliga Pimple a conduir un vehicle, mantenir-se sobre les plataformes i evitar l’aigua. Després, avança damunt de serps que segueixen camins sinuosos i el poden dur directament cap a les punxes.¹

La serradora planteja una fugida davant d’un enemic veloç armat amb una serra, i la muralla demana fer esclatar les bombes abans que ho facin les rates. Entre les fases 2 i 3, i de nou entre la 4 i la 5, apareixen bonificacions: tombar cent bastons blancs mentre s’eviten els negres concedeix una vida extra; els verds no compten.¹

La versió tractada és el cartutx brasiler en portuguès, publicat per Tec Toy per a Master System. SMS Power registra un format de 256 KB, equivalent a 2 Mbit, i ús del comandament estàndard.²

La data no és segura. GameFAQs indica el 25 de maig de 1995; MobyGames situa el llançament el gener de 1996, i SMS Power mostra 1996 amb un signe d’interrogació. El cartutx existeix com a publicació brasilera, però convertir una de les tres dates en definitiva amagaria una discrepància real.⁴³²

La conversió s’atribueix a Syrox Developments. SMS Power acredita Dominic Wood com a programador, Jock Green com a artista gràfic, Krisalis en música i so i Matthew Spall com a productor.²

Hardcore Gaming 101 assenyala detecció de cops deficient, enemics o elements que poden quedar inactius, errors gràfics en un tram ràpid i absència de música. Són defectes concrets observats per una font editorial; la idea que el joc va arribar inacabat és la seva valoració, no una declaració documentada de l’equip.⁵

Avui continua tenint una virtut nítida: no permet instal·lar-se gaire estona en una rutina. La baralla inicial ensenya distància i ritme, però les fases posteriors exigeixen trajectòria, salts, memòria o fugida. Cada partida concentra així activitats molt contrastades.

També demana tolerància a una justícia imperfecta. Qui gaudeixi repetint un tram fins a memoritzar-lo trobarà un repte compacte i recognoscible; qui necessiti que els contactes responguin de manera coherent i fiable, i un joc que permeti aprendre amb claredat, toparà amb els defectes de la conversió. En parella, 2 Players B és la millor porta d’entrada perquè evita que la cooperació es converteixi en sabotatge involuntari.

La recomanació és directa: val la pena per a qui vulgui estudiar una adaptació amb idees fortes i execució desigual, no per a qui busqui la versió més polida del joc. Battlemaniacs canvia de regla amb valentia; el problema és que, de vegades, el cartutx també sembla oblidar les seves.

La documentació brasilera forma part de la identitat del joc. El manual està escrit en portuguès, descriu una garantia de Tec Toy de noranta dies i identifica el producte com a fabricat a la Zona Franca de Manaus. Aquests elements identifiquen aquesta còpia com una edició brasilera de Tec Toy.¹

La prevista publicació europea es va cancel·lar i el joc es va comercialitzar al Brasil per mitjà de Tec Toy. Per això aquest cartutx no s’ha de descriure com un llançament europeu tardà.⁵

Syrox Developments va adaptar per a Master System l’obra original de Rare. El cartutx de 2 Mbit inclou combat, cooperació i fases amb mecàniques diferents, des dels descensos fins a la conducció i les persecucions.²³

Encabir sis fases i dues bonificacions en un cartutx de 2 Mbit és una aposta ambiciosa. Alhora, els problemes de col·lisió, activació i so indiquen que conservar l’estructura no equivalia a preservar-ne tota la resposta. La conversió interessa precisament per aquesta tensió entre ambició i acabat.²⁵

La seva història comercial també és asimètrica: el projecte europeu no es va publicar, però Tec Toy el va portar al mercat brasiler. Aquesta trajectòria explica per què Battlemaniacs és alhora una adaptació d’un joc conegut i una edició de Master System profundament vinculada a una sola regió.⁵