Alien Syndrome a Sega Master System/Mark III: rescatar abans que esclati la nau

L’any 2089, una flota alienígena envaeix l’espai ocupat pels humans. Un batalló del Comandament de la Terra (Earth Command) intenta respondre-hi, però acaba capturat. Ricky i Mary són els dos soldats que s’ofereixen voluntaris per penetrar en les set naus, alliberar els companys i escapar amb vida.¹

La premissa és funcional i gairebé tota la narració es converteix immediatament en regles. Les naus gegants són els nivells; els soldats capturats són els objectius que obren la sortida; Ricky és el personatge individual i Mary correspon al segon jugador. No hi ha una història que interrompi l’acció, sinó una justificació clara per pentinar cada racó.

La creu direccional mou el personatge i el botó 1 dispara. Són ordres simples, però l’espai les converteix en decisions: avançar per un corredor redueix la distància amb els enemics, mentre que retrocedir pot consumir el temps necessari per completar el rescat. El botó 2 obre la pantalla de dades, on es consulten punts, vides i ostatges pendents, i una segona pulsació retorna al laberint.¹

Els alienígenes normals fan pampallugues mentre es materialitzen. Durant aquest procés no fan mal, però tampoc no admeten trets; quan es tornen sòlids, el jugador ha d’haver pres distància o una posició segura. Els DefendersDefender: Defensa fixa dels passadissos que dispara quan el personatge s’hi acosta; un impacte només la neutralitza temporalment. són defenses immòbils que disparen per proximitat: un impacte les apaga només temporalment, de manera que travessar la seva zona exigeix aprofitar aquesta oportunitat breu.¹

Les armes col·locades als murs duren fins que se’n recull una altra o es perd una vida. FireBall, la bola de foc, amplia la ràfega i facilita l’impacte; l’arma Laser travessa grups; Smart Bomb elimina els alienígenes visibles; Warp trasllada el personatge a una altra zona de la mateixa nau. Mystery pot concedir invulnerabilitat breu o no fer res, mentre que la N retorna al rifle inicial.¹

Cap potenciador elimina la necessitat de llegir l’espai. El Laser recompensa les fileres d’enemics, FireBall facilita els duels de proximitat i Warp pot estalviar trajecte sense garantir una posició convenient. Perdre una vida també significa perdre l’arma, de manera que una millora poderosa augmenta el cost pràctic de l’error.

La partida comença amb tres vides, i el contacte, un projectil o l’explosió de la bomba en resten una. Els manuals nord-americà i brasiler concedeixen una vida extra als 50.000 punts i després una altra per cada 10.000. Aquesta economia converteix la puntuació en supervivència, no només en exhibició.¹³

Les rondes corresponen a Calliope, Clio, Erato, Euterpe, Melpomene, Thalia i Urania. A cada nau cal rescatar tots els ostatges perquè aparegui la sortida; travessar-la porta a un combat separat. L’esquema de rondes és ben evident, però la combinació de mapa, temps i enemics fa que el repte real sigui conservar prou recursos per al duel final.¹

El segon jugador no entra alhora a la nau. Ricky és el jugador 1, Mary és el jugador 2 i el mode funciona per torns. Això permet compartir una partida, però no coordinar foc ni dividir la recerca d’ostatges; cada torn continua sent una prova individual de ruta i precisió.¹

Els caps només reben dany al punt feble, i un parpelleig confirma l’impacte correcte. Els manuals revelen Squime, Aargh, Tacapy, Masher, Haggah i Minosar, però amaguen deliberadament el setè. El canvi a un fons buit i una criatura enorme substitueix l’exploració per una lectura de projectils molt més concentrada.¹

Sega data l’edició japonesa de Mark III el 18 d’octubre de 1987, amb codi G-1339, cartutx de 2 Mbit i suport FM. MobyGames situa les edicions nord-americana i europea el 1988 i la brasilera de Tec Toy el desembre de 1992. Aquestes dates descriuen publicacions regionals de la mateixa conversió, no versions d’altres sistemes.⁴⁵

Les atribucions públiques coincideixen a identificar Sega com a desenvolupadora i editora original, i Sanritsu com a responsable de la conversió. Tec Toy figura com a editora brasilera. Aquesta delimitació és important perquè els crèdits generals d’Alien Syndrome barregen sovint la recreativa, conversions alienes i empreses que només van distribuir territoris concrets.⁶⁵

Aquestes diferències documentals recomanen prudència: no proven per si soles que el programa canviï en tots els casos. Sí que mostren que no existeix un únic manual universal per a la conversió. Per entendre els controls pràctics de les edicions occidentals, les instruccions nord-americanes i brasileres són les més coherents entre elles.

Encara funciona perquè l’objectiu no és avançar sempre cap endavant. Cada ostatge modifica la ruta, i cada arma altera quins corredors resulten assumibles. Quan el rellotge baixa, la pregunta deixa de ser on queden punts per guanyar i passa a ser quin risc permet arribar viu a la porta.

La limitació principal és la duresa acumulativa. La pantalla mostra poc territori, un impacte costa una vida i morir fa perdre l’arma equipada. Tampoc és la millor opció per a qui busqui cooperació simultània, exploració pausada o una campanya amb una història més elaborada.

És recomanable per a qui gaudeixi memoritzant laberints, millorant rutes i convertint una partida curta en una seqüència cada cop més neta. Cal acceptar, però, que el domini arriba per repetició. Alien Syndrome no et demana que exterminis la nau: et demana que decideixis quant pots arriscar per no deixar ningú enrere.

El catàleg Retoro registra edicions japoneses i nord-americanes, a més de dues variants europees de 1988. Una d’aquestes incorpora la frase «Now, there are no limits. ®», documentada com un canvi d’embalatge i no com una revisió jugable demostrada. La forma coreana documentada és «에이리언 신드롬»; no s’hi associa cap data ni codi de producte no acreditats.⁷⁶

Els manuals també són objectes regionals reveladors. El japonès anuncia el servei telefònic Sega Joy Joy; el nord-americà inclou garantia de Sega of America, distribució de Tonka i dues pàgines per anotar puntuacions; el brasiler acredita Tec Toy i la fabricació a la Zona Franca de Manaus. Són petjades comercials concretes d’un mateix cartutx adaptat a mercats diferents.²¹³