Alien³ a Sega Master System/Mark III: rescatar presoners abans que el rellotge els condemni

La partida trasllada a una consola de vuit bits la premissa de Fiorina 161. La càpsula d'emergència expulsada de la Sulaco s'estavella en aquest món miner convertit en presó. Newt i Hicks moren, Bishop queda incapacitat i Ripley sobreviu inconscient.¹

Quan torna en si, Ripley ha de rescatar els presoners capturats i destruir els Aliens. La Companyia, en canvi, els considera valuosos com a armes i ordena preservar-los. El joc conserva així el conflicte central de la pel·lícula, però el tradueix a objectius repetibles i visibles: persones per trobar, monstres per eliminar i un temps que s'esgota.¹

El comandament reparteix les accions amb economia. Esquerra i dreta fan caminar o reptar; amunt i avall serveixen per pujar i baixar per escales i ascensors; avall també permet ajupir-se. El botó 1 dispara i el botó 2 salta. Amb avall i el botó 2 s'obre la selecció d'armes, una combinació poc intuïtiva que convé practicar abans que el rellotge estrenyi.¹

El moviment també conté una resposta específica al FacehuggerFacehugger: Forma alienígena que s'adhereix al cap de Ripley; en aquesta edició cal alternar ràpidament esquerra i dreta per desprendre-se'n., la criatura alienígena que s'adhereix al cap de Ripley: cal alternar ràpidament esquerra i dreta per espolsar-se'l. La regla transforma un contacte enemic en una petita crisi de control. Durant uns instants ja no tries ruta ni apuntes; tota l'atenció va a desprendre-te'n.¹

El radar necessita bateries. Un cop activat, cal seleccionar-ne la icona amb avall i el botó 2, prémer amunt per consultar-lo i avall per tornar al rellotge. La seqüència separa la selecció de l'eina de la seva consulta. El radar localitza els presoners, però comparteix la zona inferior de la pantalla amb el rellotge.¹

La ressenya contemporània de Sega Master Force identifica rifle de polsos, llançaflames i granades, tots amb quantitats limitades. Els manuals confirmen la selecció d'armes, però no en documenten l'inventari complet. Per tant, cal entendre aquest trio com l'arsenal observat per la revista, no com una llista exhaustiva de totes les eines possibles.⁵¹

Cada fase fixa el seu propi límit temporal i distribueix presoners per espais separats. El manual recomana explorar conductes d'aire, túnels i cavernes, però aquesta curiositat té preu: una branca equivocada pot consumir el marge necessari per tornar. L'aprenentatge consisteix a convertir una exploració nerviosa en una ruta cada vegada més deliberada.¹

Els quinze nivells catalogats per SMS Power! donen una mesura de la campanya, encara que els manuals no n'expliciten el recompte. Abans de començar, una pantalla pot indicar objectiu i intents; la primera, per exemple, demana trobar sis presoners i mostra tres intents. Aquestes xifres descriuen aquella fase concreta i no s'han d'estendre automàticament a totes les altres.⁴

La configuració presenta les etiquetes originals «Start», per començar la partida, i «Continue», per continuar-la, tot i que els manuals no expliquen com recupera el progrés. També permet triar un o dos jugadors i activar o desactivar la música i els efectes sonors per separat. SMS Power! identifica la partida de dos jugadors com a alterna, però els manuals no indiquen què provoca el canvi de torn.¹⁴

L'edició europea examinada va aparèixer el 21 d'octubre de 1992 amb el codi MK-27043-50 i el codi de barres 5023843008922. Arena Entertainment figura com a editora i el manual acredita Probe Software Ltd. com a desenvolupadora. El títol comercial alterna la grafia estilitzada Alien³ amb Alien 3, però es tracta del mateix cartutx de Master System.³¹

SMS Power! identifica una ROM de 256 KB, equivalent a 2 Mbit, i l'ús del comandament estàndard. No hi ha cap accessori obligatori documentat. Tampoc consta una diferència funcional verificada quan el cartutx s'associa a Mark III; per això l'article manté la denominació conjunta de la plataforma sense atribuir-li colors, velocitat o compatibilitats regionals no demostrades.⁴

Al Brasil, Tec Toy va publicar una edició en portuguès. El manual conserva els mateixos controls i objectius, però afegeix una història material pròpia: garantia de noranta dies, identificació de la indústria brasilera i producció a la Zona Franca de Manaus. Són diferències de documentació i distribució; no proven canvis jugables respecte de l'edició europea.²

La virtut que encara sosté Alien³ és la unió entre mapa, informació i urgència. Recollir bateries no és només sumar objectes: activa una eina que pot redibuixar la ruta. El radar indica on són els presoners i alterna visualment amb el rellotge, de manera que cal escollir quina informació consultar. Aquesta tensió continua sent fàcil d'entendre i prou particular per justificar una partida.¹

Els límits també són immediats. Els passadissos tendeixen a assemblar-se, la combinació per canviar d'arma o obrir el radar demana aprenentatge i el temps penalitza qui vulgui examinar cada racó amb calma. Quan una ruta falla, repetir-la aporta coneixement, però no sempre una situació nova. El joc és més dur amb la desorientació que amb la manca de reflexos.

Convé a qui gaudeixi memoritzant recorreguts, optimitzant segons i acceptant una mica d'aspror de vuit bits. No és la millor tria per a qui busqui exploració relaxada, combat profund o una narració desenvolupada durant la partida. La recomanació és prudent però clara: prova'l pel radar i pels rescats, no només per la llicència. A Fiorina 161, el monstre més constant és el rellotge.

El manual europeu és una peça especialment reveladora. Reuneix instruccions en anglès, alemany, francès, castellà, italià, suec, neerlandès i finès, i la contraportada indica que fou imprès al Japó. En poques pàgines repeteix la mateixa història, la taula de controls i l'explicació del radar per a diversos mercats.¹

Aquesta documentació també conserva una petita discrepància. La versió anglesa descriu PAUSE com una ordre per aturar i reprendre la partida, mentre el bloc castellà imprimeix «Pausa/Reinicio». La interpretació funcional més coherent és la de pausa i represa, confirmada també pel manual brasiler, però la diferència recorda fins a quin punt una traducció podia alterar el vocabulari d'una ordre senzilla.¹

El fullet brasiler explica una altra història industrial: Tec Toy oferia noranta dies de garantia i identificava la producció a Manaus. Portada, certificat i contraportada converteixen el joc en un objecte regional, no en una còpia anònima del llançament europeu. La documentació física no revela mecàniques noves, però sí com una mateixa obra arribava a cada mercat.²

Els dos manuals regionals atribueixen el desenvolupament a Probe Software Ltd. i indiquen que els drets d'edició d'Arena daten de 1992. Aquesta coincidència directa permet mantenir el crèdit sense recórrer a atribucions alternatives. Arena assumeix la publicació europea, mentre Tec Toy identifica i fabrica la presentació brasilera.¹²

SMS Power! conserva crèdits més detallats de producció, programació, gràfics, mapes i àudio, a més del codi 27043. L'article es limita a les dades que aquesta font assigna a Master System. Les semblances amb altres versions no basten per importar-ne regles, arsenal o estructura.⁴

La ressenya contemporània de Sega Master Force ja va descriure els elements que defineixen aquesta edició: nivells laberíntics, presoners per rescatar, límit de temps, radar i armament escàs. És una lectura útil perquè no redueix el joc a una adaptació cinematogràfica; identifica la pressió d'orientar-se com el centre de l'experiència.⁵

Vist avui, aquesta mateixa estructura explica tant l'interès com el desgast. El radar introdueix una decisió genuïna i els rescats donen propòsit al mapa, però la repetició visual i les ordres comprimides poden fer que la derrota sembli menys dramàtica que administrativa. Alien³ no és una gran recreació de la pel·lícula; és una persecució contrarellotge amb una idea mecànica millor que el seu acabat.