Todd's Adventures in Slime World per a l’Atari Lynx: trobar aigua abans d’explotar

Todd arriba atret per les gemmes, després de trobar una nau abandonada al sector d’Andròmeda. N’ha recuperat un diari incomplet i fa servir Morty, l’ordinador de bord, per consultar-lo. Els fragments parlen d’expedicions accidentades, avaries i rescats: són prou alarmants per fer-se enrere, però també prou temptadors per continuar. La cobdícia dona sentit a aquesta insistència a entrar en llocs que conviden a sortir-ne.¹

L’escalada amplia les possibilitats de moure’s per pous i parets. Una paret deixa de ser només un límit: també pot permetre pujar a una altra altura. Abans de triar una ruta, convé mirar tant les cornises com les superfícies per on pots pujar.³

A mesura que el llot l’esquitxa, Todd es torna progressivament verd i acaba explotant si acumula massa llot. Les piscines d’aigua el netegen i els escuts ofereixen protecció temporal. Això converteix una zona ja visitada en un recurs: recordar una piscina permet decidir quant et pots allunyar abans de buscar refugi.²

Les eines també alteren les possibilitats del terreny. Jet Pack serveix per avançar propulsant-se, Slime Shield és l’escut i Cleanser transforma una piscina de llot en aigua. Els laberints inclouen superfícies mòbils, elàstiques, enganxoses i relliscoses. Conservar una reserva d’objectes, per tant, ajuda a superar obstacles o transformar el terreny quan ho necessites.⁴

Computer Map mostra una finestra superposada amb una porció del laberint. Ajuda a llegir les connexions properes, però aquesta mirada parcial no substitueix una visió global del recorregut. Recordar pous, desviacions i refugis continua sent feina teva; l’orientació té més pes que seguir una fletxa fins a la sortida.⁵

Portar escut tampoc autoritza a ignorar qualsevol amenaça. Les esquitxades vermelles són mortals fins i tot amb protecció. Aquestes esquitxades són un perill diferent del terreny enganxós que descriu el diari, encara que tots dos siguin vermells. La protecció alleuja una part del risc, però no compra una travessa despreocupada.³

A obre la selecció des del títol; amunt i avall recorren les descripcions, i A inicia l’aventura escollida. Aquesta estructura deixa triar la mena d’expedició abans d’entrar-hi. Llegir-ne l’encàrrec és important: cada aventura pot imposar una urgència o una restricció diferent al mateix repertori d’accions.¹

En l’aventura Suspense, cada bolet fa que el planeta trigui un minut més a fondre’s. El desviament deixa de ser una simple excursió pel tresor: pot guanyar temps per continuar, però també t’allunya de la sortida.⁶

Morir tampoc no té sempre el mateix cost. Segons l’anàlisi de John Harris de 2007, la majoria de modalitats donen vides il·limitades i retornen Todd a l’últim punt de control trobat, assenyalat amb una fletxa; en l’aventura Arcade, morir obliga a tornar al començament. L’absència de reinicis no significa disposar d’una sola vida: significa perdre el progrés del recorregut en cada intent fallit.³

L’opció Restart (reinici) funciona de manera diferent d’aquest retorn automàtic. Utilitza un codi de sis caràcters associat als punts de reinici; amunt i avall canvien el caràcter ressaltat, dreta passa a la posició següent i A o B inicia la partida. El manual també permet escollir punts ja superats durant la sessió actual.¹

La targeta d’Atari Lynx ofereix sis aventures per jugar en solitari i sis per jugar en grup, amb fins a vuit participants que connecten les consoles mitjançant cables ComLynx. Cal comprovar a la pantalla de títol que el nombre de jugadors és correcte. La sisena aventura passa d’Arcade en solitari a Combat en grup; segons l’anàlisi de John Harris de 2007, a Combat cada participant disposa de cinc vides. No convé aplicar aquesta xifra a totes les aventures.¹⁷³

Es juga amb la pantalla en posició horitzontal. OPTION 2 i PAUSE, premuts alhora, giren la pantalla 180 graus i inverteixen els controls; això permet capgirar la consola i continuar jugant en horitzontal. PAUSE atura i reprèn la partida, mentre que OPTION 2 al títol activa o desactiva la música. Són ajustos útils per jugar amb la consola de la manera més còmoda.¹

Val la pena jugar-hi si t’agrada traçar mentalment un recorregut i retrobar un refugi. La virtut principal és que una piscina, una eina o una cornisa poden condicionar la ruta que tries a continuació. Les aventures aprofiten aquesta base amb prioritats diferents, de manera que dominar el moviment només resol una part del problema.

Si prefereixes poder corregir els salts, orientar-te amb facilitat i avançar sense interrupcions, aquest joc et pot frustrar. Els salts que no pots rectificar i el mapa parcial poden fer que hagis de tornar a recórrer un camí conegut. Comença per Easy, llegeix les descripcions i dona’t temps per conèixer les cavernes. Aquí, una bona expedició també sap quan tornar a l’aigua.

El manual combina instruccions amb un diari que interromp sovint els consells just abans de revelar-ne el resultat. Aquesta picardia reforça la curiositat de Todd i deixa espai al descobriment. També indica quants punts dona cada objecte: les eines donen 5.000 punts, les Slime Gems 10.000 i les Super Slime Gems 100.000. La contraportada conserva el codi C398102-029 Rev. A i la inscripció G. C. 10.1990.¹

Epyx va desenvolupar aquesta edició, publicada per Atari Corporation el 1990 amb la referència PA2029. HandyCast situa el llançament a l’octubre, sense precisar-ne les dates regionals. També atribueix el joc i el codi a Peter Engelbrite, que inclou Slime World per a Lynx al seu currículum.⁷⁸