Shadow of the Beast per a l’Atari Lynx: reserva els trets, aprèn el camí

El Beast Lord ha conquerit el món i n’ha desterrat la llum. Quan una profecia anuncia que un nen el destruirà, ordena que el capturin i el transformin en dimoni. Ja adult, el protagonista descobreix el seu passat i es gira contra el responsable de la seva condició. Derrotar-ne els guardians i després el mateix Beast Lord és l’objectiu declarat: recuperar la forma humana i retornar la llum. El monstre que controles també és una víctima d’aquest regne.¹

Prem la creueta cap a la dreta o cap a l’esquerra per córrer, cap amunt per enfilar-te i cap avall per ajupir-te o baixar. Els botons A i B serveixen per saltar i atacar segons la configuració escollida. Des del títol, Option 1 obre el menú d’opcions per canviar aquesta assignació; la configuració que mostra el manual té A per atacar i B per saltar. Convé comprovar la configuració abans de saltar.¹

La vitalitat apareix a la part inferior amb el rètol LIFE. Els cops i les caigudes poden reduir-la, i esgotar-la provoca la mort; els cors en recuperen una part. Això permet valorar si encara pots afrontar un combat, però no garanteix que puguis superar qualsevol obstacle a força d’encaixar cops. Pots sobreviure a una caiguda curta, mentre que una caiguda llarga mata: abans de saltar, importa més la forma del terreny que la vitalitat disponible.¹

Què gastes i què portes

Durant la partida, Option 1 dona accés a la selecció d’armes i objectes. Per equipar una arma recollida, la tries amb el requadre de selecció i confirmes amb A o B. Per tornar als punys, selecciona Exit («sortir») i confirma amb A o B. Per utilitzar un objecte, l’has de seleccionar a l’inventari. La distinció és útil: una troballa pot servir per combatre, però també pot ajudar-te a avançar.¹

Reculls les claus i les dus al damunt fins que les necessites. Altres troballes són màgiques, i el manual et convida a tocar-les per descobrir què passa, sense explicar individualment els seus efectes. Haver de descobrir-ne l’efecte alimenta la curiositat, però també et deixa amb menys pistes per prendre una decisió. No tot el que interromp el camí es resol prement el botó d’atac: cal distingir una amenaça d’un objecte que pot tenir una funció posterior.¹

Per colpejar amb els punys has d’estar prou a prop; amb una arma, l’enemic ha de quedar dins del seu abast. Els punys tenen potència i abast limitats, i algunes armes tenen un temps d’ús limitat. La pistola de raigs mostra clarament aquest límit: 25 trets, amb la munició restant a dalt a l’esquerra quan l’equipes. Reservar-la per a una criatura forta implica acostar-te més als enemics en combats menys exigents.¹

Les entrades als túnels i passadissos estan assenyalades; el rètol IN indica un d’aquests accessos. Per entrar-hi, et situes al davant i prems amunt. A l’accés de les cavernes, aquesta mateixa ordre et fa baixar l’escala. Un cop dins, cal pujar i baixar escales de mà i saltar avencs.¹

Shadow of the Beast per a l’Atari Lynx presenta l’acció en una imatge horitzontal de 160 × 102 píxels. És una aventura per a un jugador. Visualment, combina plans del paisatge que es desplacen a velocitats diferents amb efectes d’escalat en les transicions. El pou que augmenta de mida converteix l’entrada al subsòl en una petita exhibició visual.⁶⁷

L’adaptació també modifica espais respecte de l’Amiga. Hi ha plataformes flotants i, a la caverna sota l’arbre, canvien la disposició de l’espai i les trampes. Aquests exemples importen perquè afecten allò que has d’aprendre: reconèixer el paisatge d’una altra versió no vol dir que coneguis el recorregut de la versió per a Lynx. La conversió transforma parts del recorregut, i això fa més útil mirar què tens davant que confiar en el record d’una altra edició.⁶

La millor raó per jugar-hi és la tensió entre explorar i conservar recursos. Un enemic deixa de ser només una diana quan acostar-t’hi pot estalviar l’arma que necessitaràs després. Les portes, les claus i els espais verticals donen una altra funció al paisatge. Aquesta combinació agradarà a qui gaudeixi reconstruint un itinerari i prenent decisions més encertades a mesura que entén els perills.

Convé entrar-hi amb paciència per conèixer el terreny. Si busques una aventura que premiï els reflexos i permeti preveure cada obstacle, haver de morir per descobrir una trampa pot resultar frustrant. La bellesa del paisatge no compensa automàticament aquest cost, per més que faci atractiva l’exploració. Juga-hi si aquesta exigència et desperta curiositat: el recurs que més convé conservar és la memòria.

Shadow of the Beast es va publicar per a Lynx el 1992 als Estats Units i en diversos països europeus. La capsa europea de l’obertura presenta textos en diversos idiomes al revers. La informació sobre els territoris de publicació no aclareix si el programa o la compatibilitat variaven d’una regió a l’altra. En tots aquests territoris, el joc es va publicar amb el títol Shadow of the Beast.³⁵

El manual complet en anglès explica les regles amb un humor força sec. En parlar dels cors, suggereix que potser no salvaran una missió desesperada, però almenys allargaran la vida del protagonista. Tot i els encapçalaments multilingües de la coberta, les instruccions d’aquest exemplar són en anglès. És un objecte útil per entendre les regles i comprovar com el mateix manual fa broma amb les dificultats que t’esperen.¹

L’original de Reflections Interactive s’havia publicat per a Amiga el 1989; Digital Developments va fer la conversió per a Lynx. Atari Corporation va publicar aquesta edició sota llicència de Psygnosis. Tres anys separen l’original d’aquesta adaptació, que porta el mateix món a una altra màquina i en modifica parts del recorregut.²⁵

Andrew Bond va programar la conversió per a Lynx i en va fer els gràfics amb Garvan Corbett; Tim Swan es va encarregar de la música i els efectes sonors. Els crèdits també indiquen, en un apartat separat, els autors de la versió per a Amiga.⁴