Gauntlet: The Third Encounter per a l’Atari Lynx: menjar també exigeix una ordre

La Star Gem va caure dels estels al peu d’un castell i les seves criatures la van amagar a l’interior. Un vell narrador adverteix que la pedra els proporciona força màgica: aviat podran abandonar la fortalesa i amenaçar el món. Recuperar-la dona una destinació concreta a l’exploració i una raó per endinsar-se entre els seus habitants.¹

Els vuit personatges barregen fantasia, tecnologia i caricatura: un mag pot compartir aventura amb un androide o un personatge amb ulleres. La tria té conseqüències estadístiques, recollides a la taula següent. Per passar d’un personatge a l’altre, prems la creueta cap a l’esquerra o cap a la dreta; amb A confirmes la tria. En grup, ningú pot repetir personatge i la partida espera que tothom hagi confirmat.¹

La creueta governa el moviment i els botons de tret permeten combatre a distància. La finestra d’acció ocupa la part superior; a sota, les estadístiques conviuen amb un radar que amplia els objectes i els enemics que tens a prop. L’ampliació ajuda a identificar les figures petites del laberint. Cal alternar la mirada entre l’espai que travesses, el perill proper i la vida restant.¹

Els objectes es recullen passant-hi per sobre. Mantenir B obre l’inventari; sense deixar-lo anar, esquerra i dreta seleccionen l’objecte, amunt l’utilitza i avall el deixa a terra. Les pomes verdes recuperen 250 punts de vida i les vermelles, 500 punts de vida, però només després d’activar-les. La distinció entre tenir i consumir és decisiva: una reserva de menjar exigeix una ordre conscient abans de convertir-se en més marge per resistir.¹

La força també és capacitat de càrrega

Cal conèixer alguns detalls dels atributs. Speed determina la rapidesa; Strength redueix el dany rebut i augmenta la capacitat de càrrega; Missiles indica el dany dels projectils. Cap no baixa del valor inicial. Així, l’Android combina resistència, capacitat de càrrega i potència, mentre que Valkyrie destaca per moure’s de pressa: escollir personatge també és escollir com administrar el risc.¹

Les millores estadístiques de les pocions desapareixen en passar al nivell següent. Els pergamins de millora Shots (tirs), Speed (velocitat) i Strong (força), en canvi, afegeixen respectivament dos punts a Missiles, quatre a Speed i dos a Strength durant la resta de la partida. Una poció et reforça per superar el nivell on la prens; aquests pergamins també t’ajuden en els següents. Algunes pocions recuperen 1.000 punts de vida i les verinoses en treuen; aquests canvis en els punts de vida es mantenen en canviar de nivell.¹

Disparar sense mirar pot destruir menjar, pocions i pergamins. Els slimes, criatures gelatinoses, es divideixen quan reben un impacte en una zona oberta, però no ho poden fer en passadissos ni llindars. Atraure’ls a un coll d’ampolla evita multiplicar el problema. També pots deixar objectes a terra per barrar el pas i disparar mentre consultes l’inventari.¹

Les claus s’utilitzen automàticament quan t’acostes a una porta tancada i es consumeixen en obrir-la; les targetes clau serveixen per a portes làser. Els terminals d’ordinador poden donar missatges o vendre provisions. Si passes per sobre d’un objecte en venda, la compra es fa automàticament i el preu es resta de l’or disponible. L’exploració, doncs, inclou llegir què tens davant abans de recollir-ho: un objecte pot comportar una despesa.¹

Preparar Revive quan la vida s’acaba

Revive ofereix una segona oportunitat que convé preparar amb temps. Per ressuscitar-te, has d’utilitzar el pergamí mentre el teu personatge gira durant l’animació de mort, abans que deixi de girar. Convé tenir-lo seleccionat quan queda poca vida. També permet ressuscitar companys. En multijugador, el jugador que mor queda fora de l’acció fins que un company el ressuscita. Durant l’espera, el jugador mort observa els companys i pot prémer A per alternar entre els seus punts de vista.¹

Altres pergamins serveixen per afrontar situacions diferents. Blast elimina els enemics visibles sense fer mal als companys; Heal recupera 2.500 punts de vida. Farsee permet veure el nivell sencer; per tornar a la visió normal, cal prémer el botó A. Aquestes eines fan que trobar una sortida, netejar una sala i recuperar vida siguin decisions separades: no tots els obstacles es resolen insistint amb l’arma.¹

Els 40 nivells no obliguen a repetir sempre el començament per conèixer trams més avançats. Quan el nivell 1 apareix a les pantalles de tots els participants, abans que ningú es mogui, OPTION 1 permet triar el nivell d’inici entre l’1, el 5, el 10, el 15 i el 20. Tria el punt de partida abans de posar el grup en marxa.¹

The Third Encounter es juga amb la Lynx col·locada en posició vertical, amb el laberint damunt del panell d’informació. És una disposició visible durant tota l’aventura i condiciona com reparteixes l’atenció. L’opció de prémer OPTION 2 i PAUSE alhora té una altra funció: gira la imatge 180 graus i inverteix els controls. PAUSE atura i reprèn la partida; OPTION 1 amb PAUSE retorna al títol.³¹

Per jugar en grup, cada participant necessita una Lynx i una targeta del joc. Cal connectar les consoles amb cable ComLynx mentre estan apagades i encendre-les alhora perquè la connexió s’estableixi en quinze segons. La cooperació també demana anar amb compte durant el combat: els trets dels companys poden fer mal al teu personatge. Ajuntar forces amplia les possibilitats de rescat, però un tret mal dirigit pot ferir un company.¹

La millor raó per provar-lo és veure com una motxilla transforma un joc de recórrer passadissos i disparar. El terreny ajuda a controlar els slimes, la força condiciona la càrrega i el menjar obliga a executar una ordre. Les regles es reforcen entre si i fan que una decisió petita canviï la manera d’afrontar la sala següent. Aquesta és la seva virtut més sòlida.

També és el seu límit: entre figures petites, vida que s’esgota i selecció d’objectes, administrar els recursos pot exigir més atenció que atacar. És recomanable si t’agrada combinar acció amb recursos i aprendre dreceres de control; encaixa menys si busques disparar sense haver de dedicar gaire atenció a gestionar recursos. Val la pena entrar-hi amb aquestes expectatives. Al castell, la poma més inútil és la que no arribes a menjar.

L’edició nord-americana es va publicar en targeta el 1990, amb Atari Corporation com a editora. La capsa i la portada del manual anuncien d’un a quatre jugadors i mostren una il·lustració de fantasia guerrera. El manual anglès porta l’any 1990 com a data de copyright i duu el codi C398102-024 Rev. A. Aquesta data impresa identifica el document; no estableix un dia concret de llançament.⁴¹

Epyx va desenvolupar el joc per a Lynx. La companyia explica retrospectivament que primer es va dir Time Quests and Treasure Chests i després va rebre el nom comercial de Gauntlet. Aquest origen ajuda a entendre la barreja de mags, pirates i un Punkrocker: la fantasia guerrera de la capsa només mostra una part de la seva personalitat.³

La pantalla de crèdits mostra «Written by Jon Leupp» i atribueix els gràfics a Paul Vernon. Robert Vieira i Alex Rudis hi figuren com a responsables de so i música, mentre que Chuck Sommerville i Charlie Kellner hi consten com a responsables de la majoria dels nivells.⁵

En una entrevista de James Hague de 1993, Stephen Landrum va declarar que havia acabat el programa després de la sortida de Leupp. El seu relat no concreta quina part va completar, però impedeix donar per fet que la programació fos obra d’una sola persona.⁶