Electrocop per a Atari Lynx: obrir portes abans que s’esgoti l’hora

Criminal Brain exigeix el control mundial a canvi de la vida de la filla del president. El rescat et porta al Steel Complex, una fortalesa de robots i trampes. La introducció amplia aquest plantejament: situa l’acció a Washington, el juny de 2069, presenta les instal·lacions de Megacorp i descriu el protagonista com un policia de cos robòtic capaç d’accedir a ordinadors. La seva naturalesa explica que disparar i consultar programes formin part de la mateixa missió.¹²

Moure’s no basta per veure totes les portes

La creu direccional mou Electrocop i A dispara. B distingeix dues accions que convé separar bé: una pulsació breu alterna entre ajupir-se i posar-se dret; mantenir-lo premut fa saltar. El manual indica que cal mantenir el botó premut almenys un segon. OPTION 1 activa una bomba que elimina els enemics propers: una sortida d’emergència quan l’amenaça s’acumula al voltant del protagonista.¹

Cal examinar les obertures en totes direccions, inclosa l’orientació cap al jugador; les instruccions no especifiquen cap ordre diferenciada per adoptar aquesta orientació. Les parets i criatures interposades es mostren transparents; el manual no indica que el jugador hagi d’activar aquest efecte. El terra també exigeix atenció: algunes caselles blanques et fan lliscar i girar sense control. Amb enemics a prop, perdre la trajectòria significa quedar exposat quan més necessites governar-la.¹

Els obstacles poden danyar tant el policia com les armes. La salut es llegeix a l’esquerra; els indicadors de cada arma, a la dreta. La barra superior n’expressa la càrrega i la groga, l’estat de conservació: si aquesta s’escurça, toca reparar. Ignorar-la pot fer-te perdre l’arma. Això transforma una mala trobada en un problema de recorregut, perquè després hauràs de trobar armament de substitució.¹

Sis entrades per administrar la missió

Davant d’un terminal, A o B obre el menú; amunt i avall ressalten opcions i A les confirma. Les sis entrades generals són INFORMATION, PROGRAMS, GAMES, OPEN DOOR, MED PACK i WEAPON REPAIR. INFORMATION conté fitxers sobre robots, armes i utilitats. Consultar-los forma part de l’exploració: el mateix edifici que et barra el pas també guarda instruccions per superar-lo.¹

PROGRAMS ofereix ICE BREAKER i STASIS. Simon Lethbridge, a Obsolete Gamer, identifica el primer com el cercador de codis i el segon com una immobilització temporal dels droides. Són dues maneres diferents de guanyar marge: preparar una porta o contenir una amenaça. INFORMATION permet consultar les funcions dels programes.⁸

OPEN DOOR permet introduir un codi conegut sense esperar. Si cal cercar-lo, pots deixar el procés en marxa i tornar després: el terminal en recorda el resultat. Aquí neix la decisió més profitosa del joc. Mentre una porta es prepara, pots reconèixer una altra zona o buscar una arma; quedar-te quiet desaprofita un temps que també podries dedicar a entendre el complex.¹

MED PACK cura i WEAPON REPAIR repara les armes instantàniament, però aquestes opcions poden no aparèixer. Cada terminal disposa, com a màxim, d’un paquet mèdic i una reparació: gastar-los esgota aquella reserva. Recordar quins terminals encara tenen recursos ajuda a preparar la retirada després d’un combat. Sobreviure també demana saber on tornar a buscar ajuda, no tan sols quines portes has obert.¹

Els dotze nivells formen una xarxa amb connexions que poden retornar-te a zones anteriors. Per tant, el número de nivell no funciona com una escala contínua de progrés. Identificar una sortida útil té més valor que travessar qualsevol senyal de sortida: una connexió equivocada pot obligar-te a refer camí. Aprendre el recorregut redueix una despesa de temps que la punteria, tota sola, no pot corregir.⁵

La puntuació recompensa destruir guardians, obrir portes i sortir dels nivells. Una porta oberta amb codi dona 1.000 punts; abandonar un nivell concedeix una bonificació. Aquesta recompensa reconeix l’exploració al costat del combat, però el rescat continua imposant una altra prioritat: pots sumar punts i, alhora, haver malgastat una part decisiva de l’hora.¹

GAMES introdueix una distracció deliberada: tres minijocs que consumeixen temps sense ajudar al rescat. Lethbridge els anomena Meteors, Out Break i Letter Puzzle; el manual no en dona els noms. Qualsevol botó OPTION permet sortir-ne. La broma funciona perquè el rellotge té conseqüències: l’ordinador ofereix entreteniment mentre la missió reclama que deixis de jugar-hi.¹⁸

A Electrocop per a Atari Lynx, el camp de joc és horitzontal i la missió és individual, sense multijugador ComLynx. OPTION 2 i PAUSE simultanis giren la imatge 180 graus i inverteixen els controls. Això permet canviar com sostens la consola, però manté l’orientació horitzontal del joc. No és un mode vertical ni una alteració de la disposició dels passadissos.¹⁷

La reedició de Switch integrada a The Epyx Collection: Handheld, publicada el 25 d’abril de 2024, va afegir desament i restauració en qualsevol punt, filtres i configuracions de controls. Aquestes facilitats pertanyen a la recopilació. En valorar la pressió de l’original, convé recordar que interrompre i recuperar qualsevol instant canvia el cost de provar una ruta, especialment quan encara desconeixes les connexions del complex.¹⁰

La publicació nord-americana correspon a Atari el 1989. Al Japó, el joc va ser publicat per Mumin Corporation el 25 de novembre de 1989. Són dades de distribució: no estableixen canvis de contingut ni controls entre regions. Les capses nord-americana i britànica permeten comparar objectes, però no atribuir-los revisions del programa només perquè presenten inscripcions diferents.³

Electrocop mereix una oportunitat si t’agrada convertir un lloc desconegut en un recorregut que acabes dominant. El millor és descobrir que una retirada, una reparació i una cerca pendent poden formar part del mateix pla. La profunditat visual té interès perquè obre camins; quan dificulta trobar-los, però, fa perdre temps sense oferir una decisió igualment satisfactòria.

La recomanació és acostar-t’hi amb disposició per observar i recordar, sense esperar que cada sortida confirmi un avenç. Si busques sobretot combat fluid i orientació clara, els accessos discrets i els retorns poden pesar massa. Si acceptes aquesta fricció, els terminals donen sentit a la missió sencera. El millor tret pot esperar: el terminal ja busca el codi.

El cartutx PA2021 es conserva en variants físiques descrites com planes, estriades i de vora corba; aquestes formes no acrediten revisions del joc. La capsa britànica porta copyright de 1990, mentre que el manual il·lustrat porta la data de 1989. El paper també té una utilitat concreta: la pàgina de puntuació dibuixa sis guardians i permet associar les seves siluetes amb les recompenses abans de retrobar-los als passadissos.⁴⁹

Epyx va desenvolupar Electrocop dins els projectes inicials de la portàtil Handy, convertida en Atari Lynx, i el joc va formar part del catàleg inicial de 1989. AtariAge acredita Greg Omi com a programador; la retrospectiva d’Epyx li atribueix el disseny amb suport de Chuck Sommerville. Aquests crèdits descriuen funcions diferents i no estableixen una autoria exclusiva.⁴⁶

La perspectiva amb efecte de profunditat i escalat explica part de l’ambició d’aquell primer catàleg. La possible relació inicial amb Impossible Mission continua presentada com un rumor, no com una seqüela confirmada. Per entendre l’interès d’Electrocop, en qualsevol cas, basta observar què fa amb els seus passadissos: converteix l’exhibició espacial en portes que cal descobrir i temps que cal administrar.⁶