Vertical Force per a Virtual Boy: canvia d’altitud abans que el tret passi de llarg

La història situa l’acció l’any 210 de l’Era Espacial. L’ordinador administrador d’Odin es reprograma, adopta el nom de Midgard i dirigeix unitats mecàniques capaces d’inutilitzar l’armament humà. En unes ruïnes alienígenes, la Terra troba Ragnarok, una màquina immune a aquesta interferència i capaç de reprogramar enemics, i l’entrega al seu millor pilot.²

La premissa encaixa amb la regla més rica del joc: els drons no són bonificacions flotants, sinó adversaris recuperats que cal desplegar, protegir i, en una emergència, sacrificar. La guerra entre humans i màquines es tradueix així en una pregunta pràctica: quin aliat convé conservar per al següent tram?

Amb la configuració Type A, la creueta esquerra mou Ragnarok en vuit direccions i els gallets disparen, amb foc ràpid si els mantens premuts. La creueta dreta tria un dron de la reserva. A canvia d’altitud i B converteix el dron actiu en una explosió que afecta els enemics visibles, però l’aliat desapareix.¹

El canvi de pla exigeix mirar el relleu, no només els projectils. La posició de l’enemic indica on has d’atacar; un obstacle situat a sobre o a sota pot bloquejar el trasllat. La decisió correcta pot alinear un tret, evitar una col·lisió o deixar-te atrapat davant la següent formació.²

Laser travessa enemics i obstacles; Wide Shot cobreix més direccions; Shield absorbeix impactes i, al màxim, també gira com una arma. Repetir una família eleva la potència fins al tercer nivell. Canviar de tipus conserva el nivell actual sense augmentar-lo, mentre que rebre dany pot fer-lo baixar.²

Ragnarok i el dron actiu tenen vuit marques de vida quan les barres són plenes. Els drons ofereixen variants Laser, Wide Shot i Repair, amb quatre nivells propis; en pots mantenir un d’actiu i tres en reserva. A la reserva recuperen vida, i dos automatismes poden canviar-los de pla o retirar-los quan estan a punt de desaparèixer.²

Les cinc fases segueixen una columna vertebral clara: avanç, enfrontament amb Bratt, nou tram i cap final. Bratt modifica l’armament entre fases i funciona com a punt de control intermedi. La cinquena fase és més curta que les quatre primeres, però manté aquesta mateixa estructura bàsica.⁶⁷

Si la vida de Ragnarok arriba a zero, tens deu segons per continuar. Abans de derrotar Bratt, la fase recomença des de l’inici; després, la represa queda prop del punt de control intermedi. Les continuacions no tenen un límit documentat, però cada ús elimina els drons, les millores i la puntuació acumulada.²⁶

La dificultat ofereix tres valors i comença al nivell 1. En augmentar-la, creixen la pressió i la densitat del foc enemic, la necessitat de canviar de pla i la gestió activa dels drons. El marge per jugar només amb reflexos es redueix: cal anticipar l’altitud, retirar aliats a temps i conservar una arma potent.²⁷

Aquesta edició nord-americana porta el codi VUE-VH3E-USA. Abans de la partida, la Virtual Boy demana ajustar la distància interpupil·lar i l’enfocament; des de la pausa, Select permet tornar a aquesta pantalla. La pausa automàtica, activada per defecte, pot aturar el joc després de cada fase. Són concessions sensates per a un visor que exigeix distingir dos plans i mantenir la mirada fixa durant escenes carregades.²

Hudson Soft va publicar l’edició japonesa, amb el codi VUE-VH3J-JPN, el 12 d’agost de 1995; Nintendo of America va editar aquesta versió nord-americana l’1 de desembre. Els manuals regionals discrepen en l’escriptura de Midgard, el número del planeta Ragnarok i algunes descripcions dels botons. Són variants documentals de cada mercat, no regles que s’hagin de sumar.¹²³⁷

Vertical Force encara té una idea que val la pena aprendre: el pla escollit determina quins enemics pots atacar i per quina ruta pots escapar. Quan el relleu, els projectils i el dron coincideixen, cada canvi d’altitud resol més d’un problema alhora. Aquesta claredat mecànica aguanta millor que la paleta limitada o alguns fons difícils de llegir.

La puntuació premia sobretot completar les fases sense continuar, perquè cada continuació torna el marcador a zero i el rècord no es desa. El manual nord-americà mostra la puntuació a la interfície, però no publica una taula completa de punts per enemic, objecte o cap. Per al jugador, això desplaça l’interès cap a completar una partida sense errades, més que no pas calcular cada baixa.²⁷

És recomanable per a qui gaudeixi desmuntant patrons curts, administrant recursos i repetint una ruta fins que tot encaixa. No ho és tant per a qui necessiti molta varietat visual, una campanya llarga o taules de classificació que es desin. Juga-hi pels dos plans i els drons: quan funcionen junts, el visor deixa de ser una curiositat i es converteix en terreny.

L’edició nord-americana es conserva en cartutx gris, capsa pròpia i manual en anglès. El fullet explica els mesuradors, els automatismes dels drons, l’ajust del visor i els descansos previstos entre fases. També conté una contradicció interna a la taula Type A; per evitar una ordre equivocada, convé revisar la configuració seleccionada abans de jugar.²

La ressenya retrospectiva publicada per Nintendo Life el 2009 va tornar a situar els dos plans al centre de l’anàlisi. També va destacar les tres famílies d’armes, els drons, les cinc fases i les tres dificultats, i va constatar que les continuacions reinicien la puntuació i que els rècords no es desen. Aquesta lectura posterior identifica amb precisió tant la singularitat del joc com el límit de la seva estructura.⁷

L’article retrospectiu de N-Europe del 2025 va insistir en el mateix tret distintiu: canviar de pla serveix per atacar objectius alineats i també per evadir amenaces. La seva revisió situa Vertical Force dins el catàleg de Virtual Boy com una obra de Hudson Soft publicada per Nintendo a Nord-amèrica, però evita separar la mecànica del maquinari que la fa llegible.⁸

La coincidència entre aquestes dues lectures, separades per més d’una dècada, ajuda a entendre la consideració posterior del joc. Vertical Force no s’ha mantingut per una campanya especialment extensa ni per una gran varietat visual, sinó perquè converteix la profunditat en una regla amb efectes ofensius, defensius i logístics. El seu record crític depèn d’aquesta idea compacta: una altitud equivocada pot anul·lar el tret, bloquejar la fugida i deixar el dron exposat alhora.⁷⁸