Red Alarm per a Virtual Boy: fixa l’objectiu abans que el filferro t’enganyi

La premissa parteix d’una guerra mundial de setanta anys. Durant el conflicte es crea K.O.S., un sistema de batalla automàtic basat en una xarxa neural i alimentat amb informació biotecnològica. El sistema, rebatejat KAOS, ajuda a acabar la guerra; quan el nou govern ordena desarmar-lo i preveu desconnectar-lo, ja ha adquirit consciència.¹

KAOS simula haver-se apagat mentre fabrica armes i criatures en secret. Quan ataca la humanitat només queda un Tech-Wing Fighter, i el pilot ha d’entrar dins de l’entitat per destruir-la. L’argument no interromp gaire l’acció, però justifica que coves, fàbriques, defenses mecàniques i formes orgàniques comparteixin un mateix interior impossible.¹

La creueta esquerra orienta la nau; la dreta executa lliscaments i maniobres evasives. Mantenir L accelera el gir, A augmenta la velocitat i B desaccelera fins a permetre la marxa enrere. Aquesta divisió deixa separar cap on mires de cap on et desplaces: pots conservar un blanc davant mentre t’apartes lateralment del seu tret.¹

El gallet dret dispara el Balkan Cannon, una arma d’energia ràpida. Quan apareix la marca de fixació, tornar-lo a prémer envia un míssil guiat; el manual recomana reservar-los per a enemics blindats. Com que hi ha quatre configuracions de botons, aquesta assignació descriu el patró documentat, no una correspondència immutable per a totes les opcions.¹

El visor reuneix puntuació, combustible, míssils, impulsors, escut, velocitat i, a la vista de cabina, la mira. L’escut comença amb deu unitats i aquest és també el màxim. La velocitat té cinc estats visibles —reversa, aturat, lent, ràpid i turbo—, de manera que accelerar no és només prémer endavant: és triar quanta anticipació sacrifiques a canvi de travessar abans una zona perillosa.¹

Els objectes formen una economia petita però clara. Pots acumular quatre impulsors, identificats al joc com a «BOOSTER», i quatre nivells de míssils; cada objecte d’escut restaura dues de les deu unitats. Un impulsor es perd quan reps un impacte. Qualsevol objecte recollit que ja no es pugui aprofitar, un escut obtingut amb la protecció plena o una bonificació directa concedeix 3.000 punts. Sobreviure i puntuar acaben compartint la mateixa ruta.¹

SELECT recorre quatre càmeres. Normal és la més llegible i deixa veure amenaces al darrere; Tight apropa la nau però retalla aquesta informació. Cockpit mostra la mira de fixació i accentua parets i combats pròxims. La vista 3/4 Top és la més cinematogràfica i també la més difícil de governar, perquè la direcció del comandament deixa de coincidir tan intuïtivament amb la pantalla.¹

El menú d’opcions permet triar Easy, Normal o Hard i ajustar brillantor, profunditat, botons i paràmetres oculars. Reduir DEPTH és una decisió pràctica quan l’estereoscòpia fatiga: disminueix l’efecte més espectacular, però pot conservar la comoditat necessària per llegir bé una partida sencera.¹

L’aventura presenta cinc fases completes de recorregut. Al final de cadascuna, el joc entra automàticament en una zona de perill (Danger Zone) i tanca l’espai al voltant d’un cap; després arriba l’enfrontament final amb KAOS. Comptar aquest duel separat produeix sis etapes, però no sis recorreguts equivalents.⁶

No cal destruir tots els enemics del camí. Convé ajustar la velocitat, esquivar aviat i prioritzar les defenses que protegeixen el cap. En morir, tornes al començament de la fase; tens fins a tres continuacions i perds les millores de míssils aconseguides durant l’intent fallit. El cost d’un error és repetir la ruta amb menys potència acumulada.⁶

Després de superar una fase o quan apareix la pantalla de Game Over, pots veure una repetició. La creueta esquerra canvia l’angle; la dreta orienta, acosta o allunya la càmera; A accelera la reproducció i B activa la càmera lenta. No és només una recompensa: permet descobrir on vas perdre una línia de tir o vas interpretar malament una obertura.¹

La pausa de la partida i la de la repetició tenen menús diferents. A més, l’autopausa està activada per defecte i mostra un avís de descans després d’uns quinze minuts, en completar una fase. La interrupció arriba en un punt segur i recorda que la concentració visual forma part de la dificultat real d’aquesta versió.¹

Red Alarm va ser concebut per a Virtual Boy, i la versió analitzada depèn de la seva imatge monocroma estereoscòpica. Les línies vermelles no són un simple estil auster: dibuixen volums sencers i donen profunditat als corredors, les obertures i els objectius, una separació espacial que una captura plana redueix a un embolic geomètric.³

La mateixa solució també imposa el defecte més important. Sense superfícies sòlides, el jugador veu massa línies alhora; quan la distància de dibuix retalla una estructura, costa saber si el buit és navegable. La profunditat ajuda a desfer el nus, però no elimina la necessitat de moderar la velocitat i comprovar la forma del corredor abans d’accelerar.⁷

La consola demana ajustar IPD i focus abans de jugar. El manual nord-americà indica que cal girar la roda superior fins a veure les marques de les cantonades, afinar el lliscador de focus i reduir la profunditat si augmenta la fatiga ocular. També adverteix que els menors de set anys no l’han d’utilitzar; és documentació històrica de l’edició, no un substitut de les recomanacions sanitàries actuals.¹

El llançament japonès està documentat el 21 de juliol de 1995. Per a Nord-amèrica, MobyGames situa la sortida el 14 d’agost, mentre Planet Virtual Boy la data el dia 21. La discrepància no afecta el joc descrit, però impedeix presentar una única data nord-americana com si fos indiscutible.⁴⁵

Avui continua interessant perquè gairebé cap joc de trets separa amb tanta claredat orientar la nau, lliscar, regular la velocitat i escollir la càmera. Quan el corredor és llegible, el comandament respon com una petita màquina de precisió: mantens el blanc dins la marca, et mous de costat i decideixes si un míssil val el risc d’esperar mig instant més.

No és una recomanació universal. Qui necessiti varietat cromàtica, rutes inequívoces o una campanya tolerant trobarà el filferro cansat i la repetició de fases feixuga. En canvi, encaixa amb qui gaudeix dominant un sistema curt, revisant trajectòries i entenent per què una col·lisió aparentment innocent ha desfet tot el ritme de l’atac.

Val la pena jugar-hi si pots fer-ho amb estereoscòpia i comoditat, i acceptes aprendre primer la vista Normal. No canviïs de càmera per espectacle: canvia-la perquè et dona la informació que ara et falta. Red Alarm és millor quan el seu laberint deixa de semblar un dibuix i comença a comportar-se com un espai.

L’edició japonesa porta el títol Red Alarm: Virtual 3D Shooting Game i el codi VUE-VREJ-JPN. La nord-americana fa servir Red Alarm i el codi VUE-VREE-USA. També hi ha manuals mexicans en castellà vinculats a distribuïdors locals, i els catàlegs de preservació documenten una edició brasilera.²⁴

T&E Soft figura de manera consistent com a desenvolupadora. L’edició nord-americana acredita Nintendo of America, però les fonts no coincideixen quan atribueixen l’edició japonesa a T&E Soft o a Nintendo. És més honest conservar aquesta diferència documental que convertir una base de dades concreta en autoritat absoluta.³⁵

Els manuals anomenen la nau de manera diferent: Tech-Wing Fighter en anglès i Red Shape Face en japonès. La il·lustració tècnica japonesa també mostra una grafia llatina irregular. L’article adopta Tech-Wing Fighter perquè identifica clarament el vehicle a la documentació nord-americana, sense afirmar que l’altra denominació sigui un error.²¹