Sega Mahjong per a SG-1000: cada descart pesa durant la partida

El joc comença amb un repartiment automàtic. A cada torn, la informació útil queda concentrada en la mà, la fitxa robada, el vent i el marcador; tu desplaces el cursor, examines quines combinacions encara són viables i decideixes què llences. Confirmar és instantani. Rectificar després, impossible: una fitxa descartada ja forma part de la informació que governa la resta de la mà.²

Les declaracions reprenen les mateixes etiquetes: kan, pon, chii, riichi i agari. Situes el cursor davant de l'ordre corresponent i confirmes; si un chii admet més d'una opció, una marca parpelleja sobre les combinacions disponibles perquè n'escullis una. La interfície evita combinacions de botons obscures, però exigeix reconèixer els termes japonesos abans que s'acabi l'oportunitat.²

Les regles documentades donen conseqüències específiques a aquestes ordres. Declarar riichi activa l'ura-doraura-dora: En aquesta edició, l'ura-dora s'activa quan es declara riichi., uns indicadors addicionals que poden bonificar la mà guanyadora. El joc permet el tanyao oberttanyao: Aquesta edició permet el tanyao obert., és a dir, una mà sense fitxes terminals ni d'honor encara que s'hagin declarat combinacions; en canvi, el furitenfuriten: En aquesta edició, el furiten impedeix guanyar amb una fitxa descartada pel rival. impedeix guanyar amb una fitxa descartada per l'ordinador. Aquestes regles determinen quan convé obrir la mà, esperar o acceptar una ruta menys lucrativa.²

Quan una mà acaba amb victòria del jugador o de l'ordinador, la pantalla mostra la combinació guanyadora i el temps transcorregut. El marcador puja si guanyes i baixa si ho fa l'ordinador. Així, el resultat no queda reduït a un simple missatge final: alimenta el balanç que arrossegues durant la resta de la partida.²

Comences amb 30.000 punts i el pal de riichi en val 1.000. Un yakumanyakuman: En aquesta edició, el yakuman val 36.000 punts per al repartidor o 24.000 per al no repartidor., una mà de valor màxim, val 36.000 punts quan ets repartidor i 24.000 quan no ho ets, prou per capgirar el marcador.²

Una partida recorre Est i Sud i preveu vuit mans abans de comptar les continuacions. Quan guanya el repartidor, conserva la posició i pot repetir-la. Per tant, l'estructura ofereix un horitzó comprensible, però la durada depèn dels resultats de cada mà.²

Si guanya l'ordinador, el jugador passa a Sud i queda com a no repartidor, mentre l'ordinador ocupa l'Est. El canvi altera tant l'ordre com el valor de certes puntuacions. Mirar el vent deixa de ser una simple decoració del marcador: indica la posició actual i ajuda a calcular què pot valer una victòria.²

El joc no mostra cap selector de dificultat ni explica cap augment de dificultat entre mans. Per al jugador, el repte prové de les regles del mahjong, d'aquest únic contrincant i de la lectura de la interfície japonesa. La dificultat s'ha de jutjar pel que el joc posa davant, no per personalitats, fases o ajustos ocults que no arriba a mostrar.²

A l'SG-1000, la palanca mou el cursor i qualsevol dels dos botons del comandament serveix per iniciar o confirmar. És una solució apropiada per a una consola amb poques entrades: el joc no intenta assignar una ordre de mahjong a cada botó, sinó que les converteix totes en opcions visibles. El preu és haver de desplaçar el cursor fins a l'ordre corresponent.²

El cartutx també està indicat per a l'SC-3000, però aquesta compatibilitat no canvia l'edició analitzada. En aquell ordinador es pot jugar amb les tecles de cursor i INS/DEL, o amb una palanca de joc opcional connectada a JOY 1. A l'SG-1000 no hi ha aquesta alternativa de teclat: l'experiència és, estrictament, de palanca i confirmació.²

La presentació és funcional i molt continguda. Fitxes, vent i punts caben en una pantalla llegible, però les ordres escrites en japonès assumeixen que el jugador coneix tant la llengua de la interfície com les convencions i declaracions bàsiques del mahjong. La versió no compensa aquesta barrera amb explicacions guiades, traduccions o un mode d'aprenentatge documentat.²

Avui continua tenint interès com a simulació primerenca i concentrada de mahjong japonès. La virtut principal és la coherència: una entrada senzilla governa descarts, declaracions i victòries, mentre vents i puntuació donen continuïtat a cada mà. Quan ja coneixes les regles, el control passa prou a segon pla perquè el tauler mental ocupi el centre.

No és, però, una bona porta d'entrada. El text japonès, l'absència d'un ensenyament gradual i l'ordinador com a únic rival obliguen a aprendre les regles fora del cartutx. Tampoc és adequat per a qui busca compartir taula: aquí no hi ha conversa, lectura humana del contrari ni multijugador.

La recomanació és directa: val la pena per a qui ja sap jugar a mahjong amb riichi, aprecia les implementacions austeres i vol estudiar una edició molt primerenca de Sega. Qui necessiti explicacions, ajustos de dificultat o rivalitat humana farà bé de començar en un altre lloc. Sega Mahjong posa una taula sencera dins dos botons, però no hi posa cap mestre.

L'edició japonesa s'identifica amb la referència G-1004 i l'any 1983. GameFAQs concreta el llançament al juliol, però SEGA adverteix que les dates dels primers títols no sempre van quedar establertes amb claredat; per això, el mes és una datació secundària plausible, no pas un dia de sortida precís.¹⁴

El títol Mahjong tampoc no s'ha de confondre amb Home Mahjong. El catàleg oficial separa aquest segon producte com un joc de 1984 amb referència G-1030. La coincidència del joc de taula i la proximitat dels títols fan que el codi imprès sigui una dada documental especialment útil.¹

SMS Power! també registra una variant taiwanesa B-004. Aquesta dada delimita l'abast, no autoritza a barrejar edicions: els controls, les regles, l'embalatge i les conclusions d'aquest article corresponen al cartutx japonès G-1004 i al seu manual. Sense una comparació directa, no s'han de donar per idèntics els detalls regionals.³²

La capacitat de la ROM no es pot fixar en una sola xifra. SMS Power! descriu el joc i els bolcats preservats com a 24 KB, mentre que una fotografia pública d'un llom conservada per Sega Retro mostra la inscripció comercial ROM 32KB. Podrien referir-se a magnituds diferents; escollir una sola xifra amagaria una discrepància encara no resolta.³⁵

Les fonts permeten atribuir prudentment l'obra a Sega com a empresa: SMS Power! la identifica com a desenvolupadora i editora, i el manual mostra Sega Enterprises, Ltd. No hi ha crèdits individuals verificats de programació, disseny o so. Presentar noms concrets, o reconstruir un equip per analogia amb altres cartutxos, seria especular.³²

Com a producte de 1983, Sega Mahjong mostra un dels usos per als quals podia servir la SG-1000: traslladar una activitat de taula coneguda a la pantalla de casa i governar-la amb els pocs controls del comandament. La compatibilitat impresa amb l'SC-3000 reforça aquesta proximitat entre consola i ordinador, però a l'SG-1000 continua sent una experiència domèstica, individual i sense teclat.¹²

El seu valor històric no depèn d'haver reinventat el mahjong. Rau en veure quanta estructura cabia en una pantalla petita: vuit mans, vents, continuacions, puntuació i declaracions reglamentàries, tot sotmès al mateix cursor. És una peça austera, limitada i sorprenentment completa quan el jugador aporta el coneixement que el cartutx calla.