Home Mahjong per a SG-1000: descartar una fitxa sense descobrir la mà

La palanca no mou cap personatge: desplaça una fletxa entre les fitxes i les ordres. Start confirma, serveix per declarar tsumo —guanyar amb la fitxa que acabes de robar— i també executa el descart. Aquesta concentració de funcions redueix el mahjong a un vocabulari manejable, però obliga a comprovar bé la posició del cursor abans de prémer.¹

Quan robes, el número blanc sobre blau indica quantes fitxes queden per robar. Pots descartar directament o respondre als moviments dels rivals: kan declara un quartet, pon reclama una fitxa per completar un trio i chi completa una seqüència. Si hi ha més d’una combinació possible, el cursor torna a la mà perquè triïs les fitxes implicades; la informació visible condueix de la declaració general a la decisió concreta.¹

Declarar riichiriichi: Declaració que indica una mà tancada preparada per guanyar; en aquesta versió cal confirmar-la i escollir després el descart. exigeix seleccionar l’ordre, confirmar-la i escollir després el descart. Si la mà no està preparada, la declaració no prospera i el pal de riichi —el testimoni rectangular que indica aquest compromís— torna al jugador. El joc converteix així un estat abstracte en una seqüència visible, amb un risc clar: comprometre els moviments futurs a canvi d’augmentar el valor potencial de la victòria.¹

MATTA és l’ordre més intel·ligent de la interfície. Fora del torn propi, queda seleccionada i permet aturar l’acció mentre valores un descart; durant la pausa pots respondre amb pon, chi, kan o agari, l’ordre que declara una victòria. La màquina no elimina la pressió competitiva, però concedeix temps per examinar la resposta.¹

Quan selecciones agari, les mans es revelen i el jugador principal fa avançar els resultats. S’hi mostren la combinació guanyadora, els patrons puntuables, els dora —fitxes que afegeixen valor—, els punts base, el valor total i les bonificacions. HOLD permet consultar els punts durant la partida i tornar després a la taula.¹

La pantalla inicial combina dos jugadors humans sense rivals automàtics, dos jugadors humans amb un rival automàtic, dos jugadors humans amb dos rivals o un jugador humà amb tres. El joc solitari, per tant, no ofereix un duel tranquil: obliga a ocupar una taula de quatre.¹

Quan hi ha rivals automàtics, se’n seleccionen entre un i tres d’un grup de deu. Les categories A, B i C corresponen als nivells avançat, intermedi i principiant. Aquesta tria dona una forma rudimentària a la dificultat, tot i que la descripció japonesa impedeix a molts lectors anticipar com jugarà cadascun.¹

El programa assigna automàticament el repartidor inicial i l’ordre dels seients. Tothom comença amb 30.000 punts, i cada resultat redistribueix el saldo abans de continuar. La progressió consisteix a enllaçar mans i administrar aquesta reserva, però el nombre total de rondes o mans i la condició exacta de final resten indeterminats.¹

El manual reserva deu pàgines als yakuyaku: Patró reconegut que dona valor a una mà de mahjong japonès i permet calcular-ne la puntuació., des de patrons d’un hanhan: Unitat amb què aquesta implementació expressa el valor dels yaku i determina els grans esglaons de puntuació. fins als yakuman, les mans de valor màxim. No n’hi ha prou amb completar la mà: cal un patró vàlid. Aquesta edició també tracta el chuurenpoutou pur i el daisuushii com a dobles yakuman, decisions pròpies del programa que no són regles universals.¹

A SG-1000, Home Mahjong està pensat per a la palanca de control: la palanca mou la fletxa, Start concentra confirmació, tsumo i descart, i HOLD obre la consulta de punts. El manual també documenta teclat i connexions per a SC-3000, SK-1100 i SG-1000 II.¹

El problema tècnic més interessant no és calcular la puntuació, sinó preservar informació privada en un únic monitor. En una partida de dos jugadors humans cal instal·lar el shadow board verd perquè tapi les files privades de l’altre. El manual ordena netejar la pantalla, alinear el panell, ajustar-ne l’angle i l’alçada i fixar-lo; està concebut per a televisors de 14 a 20 polzades.¹

Les regles concretes també identifiquen aquesta conversió. Inclou riichi; ippatsu, la bonificació per guanyar immediatament després; ura-dora, els dora ocults revelats després d’un riichi, i kan-dora, els que s’afegeixen arran d’un kan. Exigeix almenys un han i imposa una penalització de 3.000 punts per no-ten, és a dir, per acabar sense una mà preparada per guanyar; en el duel entre humans baixa a 1.500. Quatre riichi o quatre kan anul·len la mà, però no ho fan els quatre vents inicials ni els nou terminals i honors.¹

L’escala superior agrupa les mans en esglaons de puntuació: haneman correspon a sis o set han, baiman a vuit–deu, sanbaiman a onze–dotze i quatre vegades mangan a partir de tretze. El detall dona profunditat a un cartutx de 48 KB, però també n’explica l’opacitat: Home Mahjong executa el sistema per a una audiència que ja el domina.¹

Avui funciona millor com a taula digital especialitzada que com a porta d’entrada al mahjong. El cursor és consistent, MATTA evita respostes precipitades i la selecció de rivals ofereix marge per ajustar la resistència. Si ja reconeixes les fitxes, els patrons i les declaracions, la manca d’ornament deixa espai a decisions netes.

Per a un principiant sense japonès, en canvi, el joc és sever. Els textos dels rivals, els avisos sonors i les ordres transliterades no expliquen per què una acció falla. Una ressenya de Sega Does descriu justament aquesta fricció: els modes s’arriben a entendre, però les opcions contextuals castiguen qui prova de jugar sense dominar-ne el significat.⁷

És recomanable per a qui vulgui estudiar una adaptació primerenca, jugar amb una altra persona i accepti preparar regles i vocabulari abans d’encendre la consola. No ho és per a qui busqui un tutorial, una campanya o una presentació espectacular. La millor jugada de Home Mahjong no apareix dins la ROM: és aquell tros de plàstic que permet mirar la mateixa pantalla i continuar amagant la mà.

L’edició japonesa original porta la referència G-1030, un disseny negre i la indicació de 48 KB. També hi ha una variant G-1030B amb capçalera SEGA CARTRIDGE i embalatge blau. SMS Power! associa la primera amb la ROM V0 i la segona amb la V1; és nomenclatura de preservació, no una distinció comercial oficial.²⁵

MAME registra dos bolcats japonesos de 49.152 bytes. L’associació G-1030/V0 i G-1030B/V1 prové de SMS Power!; MAME només confirma que existeixen dues imatges de programa diferenciades.⁶⁵

El manual és gairebé tan important com el cartutx. A més de les regles i dels exemples de puntuació, explica com muntar i fins i tot retallar el shadow board perquè encaixi al televisor. La mateixa publicació promociona el joc simultani per a dues persones com una funció «primera al món»; és una afirmació publicitària de Sega, no una fita corroborada independentment.¹

Sega Enterprises figura com a desenvolupadora i editora a la documentació conservada. No hi ha crèdits individuals verificables de programació, disseny, gràfics o música. Aquesta absència obliga a parlar d’una obra corporativa: el que es pot analitzar amb certesa és el sistema, no atribuir-lo a noms desconeguts.¹³

El catàleg oficial agrupa Home Mahjong entre el programari SC/SG de 1984 i el classifica com a joc de taula. En aquest context, la seva ambició no és simular un món, sinó traslladar una pràctica social a maquinari domèstic. El resultat més revelador és híbrid: el cartutx calcula, el comandament selecciona i una peça física protegeix el secret.²

En una ressenya retrospectiva, Sega Does destaca els quatre estils de joc i el salt respecte d’un mahjong més limitat. L’autor també reconeix que la barrera lingüística li impedeix jutjar amb confiança moltes opcions i els rivals automàtics.⁷

La consideració actual ha de separar aquesta dificultat d’accés de la qualitat del disseny. Home Mahjong és poc amable, però no és arbitrari: cada etiqueta activa una acció precisa, les regles són extenses i el mode per a dos resol un problema real. No demana nostàlgia; demana conèixer la taula i acceptar que, aquí, la meitat més enginyosa de la interfície penja davant del televisor.