San-nin Mahjong per a SG-1000: tres marcadors i un nord que no es veu

La primera mà comença amb el jugador com a Est i repartidor. Abans d'entrar-hi es tria entre dificultat inicial i avançada, i el manual identifica la configuració de regles amb el nom ariariariari: Nom japonès d'una configuració de regles de mahjong; el manual l'anomena però no detalla totes les opcions que activa en aquesta implementació. sense enumerar-ne totes les opcions concretes. Aquesta manca de detall recomana no traslladar-hi automàticament qualsevol convenció moderna.¹

Robar, triar i descartar

S-1 o S-2 executa el tsumotsumo: Acció de robar la fitxa del torn; segons el context, el terme també pot designar una victòria amb fitxa pròpia.. La fitxa nova modifica la informació visible de la mà; el jugador desplaça llavors el cursor fins al descart que vol fer i el confirma amb qualsevol dels dos botons. L'acció és senzilla, però la conseqüència és doble: acostar-se a una combinació i evitar que el descart alimenti un rival.¹

Quan un oponent descarta, el mateix petit vocabulari de control serveix per intervenir. Moure el joystick cap avall obre les opcions de kan, un grup de quatre fitxes iguals; pon, un grup de tres iguals; chi, una seqüència; o agari. S-1 o S-2 confirma la tria. Si no convé cridar ni guanyar, prémer un botó deixa continuar la partida. El joc no exigeix velocitat, sinó distingir una oportunitat real d'una mà exposada massa aviat.¹

El chi revela fins a quin punt aquesta interfície espera precisió. Quan hi ha diverses seqüències possibles, cal situar el cursor sota la fitxa numerada més baixa de la combinació volguda. Una indicació minúscula resol una decisió amb efectes importants: escollir malament canvia el grup obert i el futur de tota la mà.¹

Els punts que no acaben de quadrar

Després d'una victòria, el programa calcula automàticament els han i fuhan i fu: Unitats que expressen, respectivament, el valor i la composició d'una mà i intervenen en el càlcul de la puntuació.. La fitxa que el joc presenta a la pantalla és directament el doradora: Fitxa que atorga valor addicional a una mà guanyadora segons les regles del mahjong japonès., no pas un indicador que obligui a buscar la fitxa següent. El manual afegeix una alteració física curiosa: de la fitxa immediatament anterior només n'apareixen tres exemplars.¹

Cada participant visible parteix de 27.000 punts i no s'aplica la penalització noten, el pagament per acabar la mà sense estar a punt de guanyar. Tanmateix, el càlcul segueix el mètode habitual de quatre jugadors. En l'exemple del manual, un mangan, una categoria de puntuació elevada, guanyat per Est també resta 4.000 punts a un nord virtual que la pantalla no mostra. Per això els tres marcadors poden no explicar tot el moviment de punts.¹

San-nin Mahjong concentra la variació explícita en dues dificultats. A la inicial, la taula serveix per assimilar la seqüència de cursor, botó i crides. A l'avançada, els rivals controlats per l'ordinador són una mica més forts; el manual no atribueix a la selecció cap regla nova, velocitat diferent ni canvi de puntuació.¹

La progressió real és la de la mateixa taula. El vent de ronda, el vent propi, els bastons de riichi acumulats i el recompte de continuacions situen cada mà dins una successió més gran. Són dades útils per interpretar l'estat present, però no permeten establir amb seguretat la durada total ni una condició final exacta.¹

OM-G004 va ser concebut com un cartutx d'Othello Multivision i també funciona en SG-1000, SC-3000 i Pioneer TV Video Game Pack SD-G5. Aquesta compatibilitat entre l'SG-1000 i els cartutxos de Tsukuda Original fa més precís parlar d'un mateix cartutx compatible que d'una conversió separada per a SG-1000.¹⁷

En l'SG-1000, el joystick mou el cursor i S-1 o S-2 comencen, roben, descarten, criden, passen o declaren la victòria segons el context. El joc admet JOY1 i JOY2, però no converteix la partida en multijugador: queda actiu el primer comandament en què es prem un botó.¹

L'SC-3000 pot substituir el joystick per les fletxes i assigna HOME/CLR a S-1 i INS/DEL a S-2. Aquesta equivalència documenta la flexibilitat del cartutx, però a l'SG-1000 l'experiència és la del comandament. La tecla PAUSE no funciona en cap cas, de manera que començar una mà implica reservar-li temps real.¹

La millor raó per jugar-hi avui és la disciplina del torn. La interfície japonesa concentra la mà, el cursor, els indicadors i tres marcadors en una sola pantalla, però no admet pausa. Quan ja es coneixen les regles, aquesta densitat afavoreix la concentració en cada decisió.¹

També és una peça singular per estudiar com es va comprimir el mahjong dins maquinari domèstic primerenc. Els tres marcadors són transparents fins que apareix el nord virtual; aleshores la simplificació revela una decisió de disseny sorprenent, perquè la presentació redueix participants però el sistema conserva part de l'estructura de quatre.¹

No és una bona porta d'entrada per a qui encara ha d'aprendre com es construeix una mà, ni per a qui necessita explicacions en pantalla o ha de fer pauses durant la partida. Sí que pot interessar qui ja juga a mahjong, tolera una interfície japonesa i prefereix una simulació seca a una producció ornamental.

La recomanació és, doncs, directa però estreta: juga-hi si vols examinar decisions de mahjong sense decoració i amb una anomalia de puntuació memorable. A la pantalla només seuen tres; dins els comptes, la quarta cadira continua ocupada.

L'edició japonesa s'identifica amb el codi OM-G004 i amb Tsukuda Original. La caixa associa visualment Othello Multivision amb SG-1000 i SC-3000, una presentació física que explica millor que cap etiqueta moderna per què el mateix cartutx forma part de la història de més d'un aparell.²⁴

L'any 1984 és segur, però el mes demana prudència. Gavas i la cronologia de Segaiden indiquen maig; Guardiana publica abril. Com que la mateixa reconstrucció cronològica adverteix de llacunes en els registres de l'SG-1000, maig és la datació més corroborada, no una data oficial indiscutible.⁴⁵⁶

La publicació taiwanesa W-013 és una variant regional separada, amb una imatge de cartutx pròpia, i no equival a OM-G004. Per això les seves dades i captures no descriuen automàticament característiques exclusives de l'edició japonesa examinada aquí.²³

El copyright de 1984 i la divisió de videojocs de Tsukuda Original figuren al producte, i l'empresa queda confirmada com a editora. Guardiana li atribueix també el desenvolupament, però aquesta autoria específica no consta inequívocament en la font d'època. Cal deixar l'equip programador com una incògnita.¹⁶

Tampoc no hi ha cap argument ni personatges que calgui rescatar: el material contemporani presenta una simulació pràctica de mahjong de tres participants. L'aspecte històric més revelador és el funcionament del cartutx. En molt poc espai, automatitza els rivals, el marcador i el càlcul, però conserva prou convencions de taula perquè una absència —el nord— continuï movent punts.¹