Supreme Warrior a Sega CD 32X: colpejar quan la pel·lícula abaixa la guàrdia

La llegenda comença amb Wei Jian Tsen i el bruixot Ka Fung, que adopta el nom de Dai Bing. Ka Fung crea una màscara divisible en dues parts, associades al bé i al mal, que juntes concedeixen un poder immens. Wei Jian Tsen acaba separant-les i en confia una a Master Kai Chi Tien.¹

Fang Tu, fill de Wei Jian Tsen i antic deixeble de Kai, mata el pare i recupera una meitat. Master Kai ordena al deixeble més fiable de la Túnica Blanca —el paper del jugador— que porti l’altra fins a un santuari secret. Fang Tu envia els tres senyors de la guerra —Earth, Fire i Wind— i els seus guardaespatlles per barrar-li el pas.¹

Distància, chi i el moment precís

Els punys són fiables a curta distància; les puntades serveixen quan el rival queda més lluny. Si proves una puntada amb l’adversari enganxat, no només falles: perds chi d’atac. Aquest recurs regula la força i la velocitat dels moviments, baixa amb cada intent i es recupera gradualment.¹

L’actuació rival proporciona la informació decisiva. Una provocació, un gir o el final d’un moviment obren el Golden Moment; has de reconèixer-lo, comprovar la distància i escollir l’atac adequat. La precisió augmenta el dany i pot elevar el màxim de chi, mentre que prémer per intuïció buida la reserva.¹

Bloquejar per capgirar el duel

Defensar-se també exigeix interpretar la direcció: dreta, esquerra o centre segons l’origen del cop. Com més precís és el bloqueig, més redueix el dany rebut. Una execució exacta pot robar energia, restaurar salut i chi, i activar un Super-BlockSuper-Block: Bloqueig executat amb una sincronització exacta que pot retornar l’atac rival, a més de recuperar recursos. que retorna l’atac. La defensa perfecta esdevé així una contraofensiva.¹

A, B i C es combinen amb la creueta per produir cops, puntades, bloqueigs i tècniques secretes. Dos moviments estàndard executats ràpidament formen una combinació. També pots rendir-te abans que la salut sigui massa baixa, però el joc redueix llavors els màxims de salut i chi d’atac: retirar-se salva el recorregut a canvi d’empitjorar-lo.¹

El comandament de sis botons dona accés directe a les funcions X, Y i Z. Amb el model de tres botons, START alterna entre els conjunts A-B-C i X-Y-Z durant la lluita. Aquesta solució conserva totes les ordres, però obliga a canviar de grup de funcions just quan el combat demana una resposta ràpida.¹

Cada ruta enfronta el deixeble amb guardaespatlles i un senyor de la guerra. Els primers atorguen habilitats potents però temporals; els senyors ensenyen tècniques que persisteixen durant la batalla. Aquestes recompenses no serveixen contra qui les concedeix, però amplien les opcions a les rutes següents.¹²

Cal arrabassar Earthquake, Fireball i Hurricane respectivament als senyors de la guerra Earth, Fire i Wind; les tres tècniques només funcionen contra Fang Tu. El recorregut converteix així tres victòries en preparació per al combat final. El nivell més fàcil mostra pistes temporals, però desactiva alguns moviments especials; ajuda a llegir l’acció sense ensenyar tot el sistema.¹

Aquesta no és una versió que funcioni amb el Sega CD tot sol. Requereix el conjunt de Genesis o Mega Drive, Sega CD o Mega-CD i l’accessori 32X instal·lat; el comandament va al primer port. És una configuració aparatosa fins i tot dins del catàleg de Sega, i forma part inseparable de l’edició examinada.¹

El programa ocupa dos discos i permet començar la partida per qualsevol dels dos. Earth, Fire i els seus guardaespatlles resideixen al disc 1; Wind, Fang Tu i els seus guardaespatlles, al disc 2. Segons la ruta escollida, el joc pot demanar que canviïs de disc, de manera que la divisió física també intervé en el ritme del recorregut.¹

Les partides es desen a la RAM de còpia de seguretat del Sega CD, que ha d’estar formatada, i el nombre de desats depèn de l’espai lliure. L’àudio es pot alternar entre anglès i cantonès des d’Opcions o amb B+C durant la partida. Aquests recursos mostren que els discos no són només contenidors de vídeo.¹

Avui interessa perquè converteix una limitació del vídeo pregravat en una regla de combat: no domines l’espai, sinó que aprens a llegir una actuació. Quan una provocació anuncia una obertura i el cop entra amb el chi just, la pel·lícula deixa de semblar una decoració i es comporta com un adversari.

Dues ressenyes retrospectives coincideixen que el joc sovint no detecta els bloqueigs ni altres ordres, les finestres són estrictes, les indicacions resulten poc llegibles i els rivals recuperen salut. Quan una resposta aparentment correcta no produeix efecte, la derrota ja no ensenya; només obliga a repetir.³⁴

És recomanable per a qui estudia el vídeo de moviment complet, accepta una corba d’aprenentatge aspra i gaudeix desxifrant sistemes excèntrics. No és una bona porta d’entrada per a qui busca la precisió espacial d’un joc de lluita convencional. Val la pena visitar-lo amb paciència, no amb indulgència: aquí cada fotograma pot ser una pista o una trampa.

Supreme Warrior per a Sega CD 32X es va publicar als Estats Units el 1994 amb el codi T-16203F, i a Europa el 1995 amb el codi T-16203F-50.²

La caixa nord-americana anunciava una imatge un 40% més gran, un 25% més nítida i amb vuit vegades més colors que la versió Sega CD ordinària. Són reclams comercials, no mesures tècniques verificades independentment. La caixa sí que documenta com la indústria intentava vendre el 32X com una ampliació visible de l’espectacle de vídeo de moviment complet.⁴

Digital Pictures presenta l’obra als crèdits com un U-Director Interactive Film, és a dir, una pel·lícula interactiva que atribueix al jugador una funció de direcció. Guy Norris hi figura com a director; David Calloway i Amanda Lathroum, com a productors; Steven C. Cole, com a programador, i Ray Bunch, com a compositor. L’etiqueta revela una producció concebuda entre rodatge i programa interactiu.¹

El rodatge no substitueix simplement els gràfics: condiciona la perspectiva, la temporització i la manera d’ocultar o revelar informació. Aquesta dependència explica tant la seva personalitat com les friccions. Un actor pot comunicar pes i presència millor que molts personatges digitalitzats de l’època, però una seqüència tancada tolera malament qualsevol ordre fora del moment previst.¹