Corpse Killer per a Sega CD 32X: disparar mentre la infecció et buida la vida

El protagonista és el nou tinent de la unitat del capità Danny Cooper. Les ordres l’envien a Cay Noir per eliminar els enemics i neutralitzar Elgin Hellman abans d’un atac aeri. Poc després d’arribar-hi, una mossegada l’infecta: l’amenaça narrativa es converteix així en la barra de salut que es consumeix durant el joc.¹

Hellman és un necrobiòleg vinculat a investigacions secretes sobre la frontera entre vida i mort. A l’illa explota els coneixements d’una civilització desapareguda per aixecar el seu exèrcit. L’argument barreja militarisme de videoclub, vudú fantàstic i terror de sèrie B sense gaire contenció; el to grotesc és més convincent que qualsevol pretensió de por.¹

Winston, cercafortunes coneixedor dels ritus locals, transforma plantes i interpreta els Baba-Koo Manbones per orientar-te. Julie és una periodista que ha seguit el rastre del Project Manpower. Magliano, Fleming i Duffy completen l’equip militar; les seves targetes d’accés poden donar accés a informació nova al Datapod. Són funcions jugables disfressades de personatges, però donen continuïtat a les anades i vingudes per l’illa.¹

Amb el comandament, la creu desplaça la mira, A dispara, B canvia la munició i C ordena la retirada. La pantalla informa de la puntuació, la salut, les bales i la ubicació, a més d’oferir l’opció de retirada ABORT. La informació és suficient, però queda escampada pels marges mentre les figures es mouen sobre fons filmats; llegir bé l’amenaça costa més que entendre els botons.¹

La salut baixa tota sola per la infecció i cau més ràpidament amb les mossegades. Retirar-se no és rendir-se davant un menú: és tallar una incursió abans que el cost sigui irreversible. Aquesta pressió dona valor a un control molt simple, perquè continuar uns segons pot aportar recursos o deixar-te sense marge per al combat següent.¹

Les bales AP són més potents que les normals, però les existències són limitades. La Datura obre la decisió important: Winston pot convertir-la en bales especialment eficaces contra zombis o preparar un antídot que recupera salut temporalment. L’arrel Hanja en potencia l’efecte. Abans d’escollir, convé mirar la barra: munició i temps de vida competeixen pel mateix recurs.¹

Els enemics de màgia negra exigeixen regles particulars. Els Shadow Men alternen entre blanc i negre: un tret durant la fase blanca els fa implosionar i perjudica zombis pròxims, mentre que, si els dispares quan són negres, perds salut. Els Strawmen són vulnerables a les bales de Datura, i els Ju-ju sticks, amulets protectors, redueixen el perill dels seus atacs i també ajuden contra els Reapers, zombis de màgia negra amb el cap cobert de fang. Aquí observar abans de prémer el gallet té una conseqüència clara.¹

El Graveyard és la base d’operacions. Des d’allà consultes el Datapod, deses la partida i viatges amb el mapa Satlink. La seguretat és provisional: els zombis poden atacar mentre consultes informació, i deixar la base sense defensa permet que hi ressuscitin més morts. Fins i tot el menú funcional queda sotmès a la mateixa urgència que els combats.¹

Zombietown es divideix en Gate, Swamp, Village i Fortress. Escollir una icona no permet explorar lliurement, però sí triar una ruta: pots buscar recursos, afrontar una altra galeria o tornar a protegir el cementiri. La progressió depèn d’informació i targetes recuperades, no només d’una successió fixa de pantalles.¹

La Fortress és un setge de tres parts i demana arribar-hi preparat. Reservar Datura, portar protecció i conservar salut importa més que perseguir la puntuació a cada parada. Aquesta culminació dona sentit a l’economia prèvia, encara que el repertori de combats no creixi al mateix ritme que les exigències.¹

Aquesta edició és un CD-ROM que només funciona amb el Sega CD i el Genesis 32X —o els equivalents europeus Mega-CD i Mega Drive 32X— connectats alhora. No s’ha d’introduir en un lector de CD convencional. La dependència de dues ampliacions defineix la versió més que qualsevol promesa genèrica de potència.¹²

Admet comandament Sega, Menacer i American Laser Games GAMEGUN. La pistola es connecta al port 2 i el comandament al port 1; el perifèric s’ha de seleccionar al menú d’opcions, anomenat Options. El gallet dispara i cada tret provoca un flaix de pantalla; amb una pistola, apuntar a ABORT ordena la retirada al Graveyard.¹

El desament es fa des del Datapod al Graveyard i exigeix haver formatat la RAM de còpia de seguretat del Sega CD. Aquesta edició queda definida pel disc CD-ROM, la combinació obligatòria dels dos aparells, els tres sistemes de control i aquesta funció de desament.¹²

Avui, el millor motiu per jugar-hi és descobrir que sota l’aparença d’una galeria FMV hi ha una petita economia de risc. La infecció, la retirada i la tria de Datura produeixen decisions recognoscibles fins i tot quan la punteria és rudimentària. El resultat és més interessant d’analitzar que de dominar.

També cal acceptar-ne els límits: enemics poc llegibles, accions escasses i nombroses repeticions de figures sobre vídeo comprimit. És recomanable per a qui estudiï el cinema interactiu, les pistoles de llum o els experiments de Digital Pictures. Qui busqui precisió immediata, varietat constant o moviment lliure trobarà una illa massa estreta.

La recomanació és directa però condicionada: juga-hi si t’atrau la fricció entre pel·lícula i sistema, preferiblement després d’entendre la retirada, la Datura i el Graveyard. Corpse Killer no converteix el vídeo en un món; converteix cada segon de vídeo en salut que ja no recuperaràs fàcilment.

La capsa europea porta la marca Mega-CD 32X i la contraportada especifica els requisits PAL. El manual nord-americà, per la seva banda, dedica espai a la instal·lació combinada, la memòria i els perifèrics. El conjunt físic no era un simple embolcall: era una guia imprescindible per a un producte que depenia de connectors, opcions i regles poc transparents dins el joc.³¹

Els crèdits presenten Corpse Killer com una producció de Digital Pictures i una «U-Direct Interactive Film». John Lafia n’és el director; Tom Zito i Tyler Johnson, els productors executius; i Ken Soohoo figura al capdavant de la programació. Entre els intèrprets hi ha Jeremiah Birkett, Bridgett Butler, Vincent Schiavelli i Bill Moseley.¹

L’avís de drets d’autor de la producció és de 1994, però l’edició CD 32X es va publicar el 1995. Separar totes dues dates evita convertir l’any legal de l’obra en la data d’aquesta versió concreta. Digital Pictures consta com a creadora, productora i editora, amb Acclaim Distribution encarregada de la distribució original.¹

Corpse Killer - 25th Anniversary Edition reconstrueix el joc per a plataformes modernes. La reconstrucció presenta el material filmat amb vídeo millorat i contingut addicional, però no transforma retroactivament el disc de 1995: l’original continua sent una trobada molt concreta entre vídeo comprimit, maquinari acumulat i decisions de supervivència modestes però genuïnes.⁴⁶