Zaxxon's Motherbase 2000 per a Sega 32X: salta, captura la nau i roba’n l’arma

El manual nord-americà situa la guerra dins la Confederació Hive, formada per races insectoides: el clan Ginglii ocupa planetes, esclavitza altres pobles i protegeix un ordinador central que cal destruir. El pilot anònim condueix l’Stinger, la nau escollida per travessar les defenses enemigues i acoblar-se a determinades naus. Al Japó, Parasquad substitueix aquest marc per l’imperi ゴジャス, el planeta ジュラ, Mother Base, el Parasite Connector i la flota レイベンス・コードロン. Aquests noms es mantenen en l’escriptura japonesa original, i la narració regional resta separada de la història nord-americana.¹²

La configuració inicial assigna A al tret principal, B al salt i C al tret secundari. Mentre l’Stinger és a l’aire, la creueta de control encara corregeix l’aterratge. Per capturar una nau compatible, t’hi acostes, saltes i apuntes al seu punt d’acoblament; el manual japonès el dibuixa com un nucli vermell. Si encertes, en prens el control. Si caus descentrat, pots rebotar o perdre la nau base, de manera que abordar sota foc és molt més arriscat que disparar des de lluny.²

L’aprenentatge d’arma (Learningaprenentatge d’arma: Procés de mantenir una nau enemiga capturada fins al senyal «Ready» per conservar-ne el tret secundari després d’evacuar-la.) comença després de capturar una nau enemiga. Cal conservar-la fins que l’electricitat envolti l’acoblament i una veu anunciï «Ready», és a dir, que l’arma està preparada. En evacuar el vehicle, l’Stinger manté aquell tret secundari fins que perds una vida o n’aprens un altre. La decisió és incòmoda i bona: mantenir-te massa temps dins d’una nau malmesa pot donar-te l’eina ideal per al tram següent.¹

Cada nau capturada té resistència pròpia. Quan crema o parpelleja en vermell, pots prémer B per expulsar-ne l’Stinger abans de l’explosió i salvar una vida. El vehicle abandonat continua en la direcció que havies marcat just abans de saltar, així que convé orientar-lo abans d’evacuar-lo: pot estavellar-se contra un enemic o trencar un obstacle. Les naus de suport aliades també exigeixen triar entre velocitat, blindatge i armament.²¹

El mode GAME START reparteix la campanya entre nou escenaris amb objectius diferents: derrotar un enemic final, arribar a una destinació, recórrer una distància o destruir terreny. En acabar-los, el joc desglossa els punts de destrucció, Hacking i Learning. A l’edició japonesa s’obté una vida extra als 50.000 i 100.000 punts, i després cada 100.000. Si encara tens continuacions, reprens la partida des de l’inici de l’últim escenari. El mode 2P VS trasllada les captures a un duel local: cada participant disposa de cinc Stingers, i l’edició nord-americana ofereix quatre mapes amb obstacles; si les dues últimes naus són destruïdes alhora, el combat acaba en empat.¹²

Aquesta edició de 1995 és per a Sega 32X i combina fons bidimensionals en desplaçament amb naus, enemics i obstacles poligonals de colors plans. Del Zaxxon de recreativa conserva el tir espacial i la perspectiva diagonal. La diferència decisiva és que ara pots ocupar altres vehicles, desgastar-los i abandonar-los. Això converteix el relleu tridimensional en una part activa del combat, no només en aparador tècnic. Quan la ruta s’obre a l’espai, desapareixen moltes parets i plataformes, però cal continuar llegint trajectòries diagonals entre grups d’enemics.⁴

Al menú d’opcions pots triar entre la dificultat fàcil, la normal i la difícil; alternar entre tir automàtic i manual; reassignar A, B i C amb sis configuracions i escollir dos esquemes de moviment. NORMAL segueix els eixos de la pantalla, mentre ON BOARD adapta la creueta de control a les diagonals del terreny isomètric. Els comandaments de tres i sis botons són compatibles, però només A, B i C tenen accions assignades; X, Y i Z no s’utilitzen.¹

El 1995, el mateix joc va circular com Zaxxon's Motherbase 2000 als Estats Units, Motherbase a Europa i Austràlia, i Parasquad al Japó. Europa es publicà el juny de 1995 i el Japó el 14 de juliol; les edicions dels Estats Units i Austràlia consten simplement com a llançaments de 1995. Fora dels títols, els textos i la presentació regional, no hi ha prou base per atribuir diferències de programari concretes.⁶

La captura continua sent una idea fresca perquè altera el valor dels enemics. Una nau hostil no només dona punts: pot ser escut temporal, arma nova, sortida d’emergència o projectil improvisat. Aquest ventall recompensa la curiositat i fa que provar vehicles diferents sigui més interessant que limitar-se a memoritzar on apareix cada onada.

Per entrar-hi amb menys frustració, convé observar els patrons enemics des de lluny i no confondre potència amb utilitat. Un vehicle lent i blindat serveix en espais oberts, però pot entrebancar l’aproximació en passadissos estrets; canviar de nau només compensa quan el terreny i l’arma nova resolen el perill immediat.

La gran feblesa és que l’espai costa de llegir. Sega-16 i RQ87 coincideixen que la diagonal complica saber si un tret, una plataforma o el nucli d’acoblament comparteixen realment el mateix pla. També assenyalen alentiments quan la pantalla s’omple, especialment davant dels enemics finals. En aquestes situacions, la fallada deixa de semblar una mala decisió i s’acosta massa a una trampa que el jugador no podia llegir.⁴⁷

Avui convé a qui gaudeixi descobrint sistemes peculiars i toleri projectils difícils de distingir, profunditats ambigües i alentiments en moments carregats. Sega-16 també assenyala uns efectes sonors febles i una música repetitiva, limitacions que reforcen la sensació d’un embolcall menys inspirat que la captura. No és la millor porta d’entrada al joc de trets per a qui exigeixi precisió immediata, fluïdesa estable o un so memorable. La recomanació és clara però acotada: val la pena jugar-hi per dominar l’abordatge, sempre que la perspectiva no et faci abandonar la nau abans d’hora.⁴

Les edicions documentades es distribuïren en cartutx per a Sega 32X. La nord-americana porta el codi 84512; l’europea, 84512-50, i la japonesa, GM-4012. L’edició australiana de Motherbase consta com a llançament de 1995. El fullet nord-americà conserva altres rastres de l’època: una graella per anotar rècords, una línia telefònica d’ajuda i un anunci de Shadow Squadron. El paper completava així la memòria de la consola, perquè el rècord desapareixia quan s’apagava.¹⁶⁵³²

Sega-16 atribueix el desenvolupament a CSK Research Institute, també identificada com CRI, mentre que la fitxa de GameFAQs identifica Sega com a desenvolupadora i editora. SEGA-Club i Grouvee també corroboren l’atribució a CSK Research Institute o CRI i associen Sega Enterprises o Sega of America a l’edició regional. La formulació més prudent és, per tant, CSK Research Institute/CRI com a desenvolupadora, amb Sega com a editora, tot advertint que les fonts públiques no coincideixen plenament en l’atribució.⁴³⁵⁶

El retorn de Zaxxon manté l’espai, els trets i la diagonal, però canvia la relació del jugador amb les naus. Ja no són només blancs o vides de recanvi: són cossos provisionals que ofereixen una arma, absorbeixen dany i poden acabar llançats contra el decorat. Aquesta transformació mecànica pesa més que el simple pas de les imatges bidimensionals als polígons.