DOOM per a Sega 32X: córrer entre dimonis dins una finestra massa estreta

La Union Aerospace Corporation experimenta amb portals entre Fobos i Deimos, les llunes de Mart. Quan els portals es tornen inestables, Fobos demana auxili, Deimos desapareix i es perd el contacte amb totes dues bases. La ciència-ficció militar només necessita aquest impuls per convertir passadissos industrials en territori demoníac. El protagonista és un soldat de marina destinat a Mart després d’haver atacat un superior que li ordenava disparar contra civils. A Fobos queda vigilant el perímetre mentre el seu equip entra a la instal·lació. Després de sentir la batalla per ràdio, només rep silenci i avança tot sol amb una pistola.¹

La creueta fa avançar, retrocedir i girar; A afegeix velocitat, B dispara i C obre portes, acciona interruptors o utilitza ascensors. Mantenir C mentre prems esquerra o dreta permet el desplaçament lateral. Aquesta maniobra és decisiva: exposa només una part del cos, conserva l’enemic a la vista i deixa esquivar projectils sense abandonar del tot la línia de tir.¹

La barra inferior concentra munició, claus, salut, armadura, armes disponibles i el rostre ferit del soldat de marina. L’automapaautomapa: Plànol zenital que registra les zones descobertes i indica la posició i orientació del jugador. substitueix temporalment la vista en primera persona i dibuixa les zones descobertes. Consultar-lo resol la desorientació, però caminar-hi és arriscat perquè els enemics deixen de ser visibles. Les armes utilitzen quatre famílies de munició: la pistola i la metralladora rotativa consumeixen bales; l’escopeta, cartutxos; el llançacoets, coets; i les armes de plasma, cèl·lules d’energia. Trobar una arma que ja tens afegeix munició si encara no n’has assolit el límit, de manera que desviar-se per recollir-la pot preparar el combat següent.¹

Els barrils explosius amplien aquesta economia: detonar un barril pot eliminar un grup, però ser massa a prop converteix l’avantatge en dany propi. També pots provocar foc creuat entre classes diferents de dimonis. El joc recompensa així la lectura de posicions, no només la rapidesa del dit.¹

Abans de jugar tries entre cinc dificultats. Després, el menú LEVEL permet fixar un punt inicial entre l’1 i el 15, una solució pràctica per reprendre una sessió sense desament.¹

La comparativa de Quakehaus descriu el contingut com els dos primers episodis i assenyala l’absència del tercer. L’inventari de ClassicDOOM en confirma els disset nivells. Els noms emprats per aquest inventari no apareixen dins del joc. Tant per arribar al nivell 16 com al 17 cal haver començat al nivell 1 i no haver fet servir trucs. El 16 segueix el 15, mentre que el 17 s’obre des de la sortida secreta del nivell 3.⁷⁴⁵

Cada nivell acaba quan trobes la cambra de sortida i n’actives l’interruptor. La pantalla de resultats compta baixes, objectes recollits i temps, de manera que una ruta coneguda es pot polir. La progressió no millora estadístiques permanents: el premi real és aprendre quina porta amaga una clau, quin passadís connecta dues zones i on convé reservar munició.¹

La conversió de Sega 32X manté el moviment ràpid de DOOM, però mostra l’acció dins una finestra reduïda. La vora ocupa una part considerable de la pantalla i la resolució interna fa que els enemics llunyans es confonguin amb el decorat. Això no és només una pèrdua estètica: costa més detectar un projectil i decidir cap on esquivar.³

Les crítiques retrospectives descriuen una fluïdesa irregular i objectes borrosos a distància. També assenyalen que els enemics es mostren sempre encarats al jugador. No són mesures de laboratori, però expliquen una conseqüència perceptible: les sales congestionades demanen anticipar-se perquè la informació arriba amb menys nitidesa. El control continua sent prou directe perquè córrer i desplaçar-se lateralment mantinguin el joc recognoscible. La música sona durant els nivells, i el menú permet desactivar-la igual que els efectes. Sega-16 jutja modestes les peces, però valora millor trets, grunyits i explosions: almenys el combat continua fent prou soroll per avisar del perill.³¹

La BFG 9000 no s’obté durant la progressió ordinària i cal activar-la amb un truc. Fer servir trucs impedeix l’accés normal als nivells 16 i 17; provar l’arma, doncs, obliga a renunciar a una part del recorregut. La partida només admet un jugador: aquesta conversió no inclou cap mode multijugador, ni competitiu ni cooperatiu.⁷

La virtut principal continua sent la relació entre velocitat i orientació. Un passadís conegut es recorre a tota velocitat; una porta nova obliga a frenar, escoltar i preparar la retirada. Claus, secrets, barrils i enemics que poden fer-se mal entre ells donen prou variables perquè els nivells no siguin simples corredors de tir.

Els límits, però, són determinants: finestra petita, resolució baixa, rendiment irregular, absència de desament i de mode multijugador. Aquesta edició convé a qui vulgui estudiar com un maquinari de transició va comprimir DOOM o completar una col·lecció de 32X. No és la millor porta d’entrada per a qui busqui la campanya més completa o la lectura visual més clara.

La recomanació és directa: juga-hi si t’interessa aquesta conversió concreta i disposes d’un comandament de sis botons; per descobrir DOOM sense aquest filtre tècnic, tria una edició més completa. La 32X no apaga l’incendi, però obliga a contemplar-lo per un espiell.

Les capses comparteixen la il·lustració del soldat de marina envoltat de dimonis, però les marques comercials canvien segons el mercat. A Europa domina la franja Mega Drive 32X; al Japó apareix Super 32X, i l’edició brasilera incorpora la identitat de TecToy. Aquestes diferències documenten la distribució de la mateixa conversió, no pas canvis en el joc per si soles.⁹

Les capacitats anunciades varien segons la regió. El catàleg oficial japonès registra GM-4003 com un producte de 16 megabits. La data japonesa del 3 de desembre de 1994 està confirmada; per a la resta de territoris, és més prudent quedar-se amb l’any 1994 que publicar un dia no confirmat. La contraportada nord-americana, en canvi, anuncia 24 megabits.²⁸

Els crèdits distingeixen l’equip original d’id Software de l’equip de Sega of America que va construir la conversió. El manual nord-americà situa Michael Baldwin en la direcció del joc i enumera diversos programadors; la transcripció japonesa amplia i modifica aquesta relació. Per això la conversió no s’ha d’atribuir honestament a una sola persona.¹⁶

La conversió va arribar el 1994, aproximadament un any després del joc d’ordinador, quan fer funcionar DOOM en una consola servia per exhibir la capacitat del maquinari. El resultat conserva el sistema essencial, però ofereix menys contingut i menys claredat visual, i prescindeix del multijugador. Aquesta tensió entre proesa i compromís és el seu lloc històric real.⁷

La valoració retrospectiva de Sega-16 és severa amb la finestra, la resolució, la fluïdesa i les retallades, tot i reconèixer que el control preserva el moviment característic. Aquesta combinació defineix millor la conversió que qualsevol etiqueta simple: jugar encara resulta familiar, però veure i completar el joc és sensiblement pitjor.³