Kolibri per a Sega 32X: volar, apuntar i triar l'arma abans que el bosc et tanqui el pas

La Terra és aquí un organisme viu. Al seu interior, un cristall antic alimenta l'equilibri natural fins que hi arriba un cristall bessó, enfosquit i contaminat, que infecta plantes i animals. Quan el cristall terrestre agonitza, transfereix la seva força a un petit colibrí i el converteix en l'anticòs del planeta.¹⁴

La metàfora mèdica no queda confinada a la introducció: noms de fase com Metastasis, New Infection, Extraction o Remission descriuen el viatge com una malaltia combatuda des de dins. És una premissa grandiloqüent per a un protagonista diminut, però dona coherència a cristalls, mutacions i paisatges que perden el color.¹

La creueta mou Kolibri en totes direccions. B dispara, C produeix una ràfega de velocitat i A activa el poder especial, sempre segons la configuració inicial; els tres botons es poden reassignar. START inicia la partida, la posa en pausa o la reprèn, mentre les opcions deixen ajustar dificultat, velocitat de l'ocell, àudio i esquema de tret.¹

Moure's i apuntar no han de ser el mateix

L'opció de la interfície «Change direction while firing» fa girar el tret cap al costat que prems. Amb «Hold direction while firing», Kolibri pot avançar o recular sense canviar l'orientació dels projectils. El primer sistema és immediat; el segon recompensa anticipar la trajectòria enemiga i obre retirades ofensives poc habituals en un joc de trets lateral d'exploració.¹

Els insectes derrotats i alguns cristalls deixen càpsules que substitueixen l'arma equipada; el color de Kolibri indica el canvi. No totes serveixen igual davant de cada perill. El camp d'energiacamp d'energia: Poder temporal que apunta automàticament als enemics mentre el jugador manté premut el botó especial. (Energy Field) busca enemics automàticament, mentre el trencamurs (Wall Breakertrencamurs: Poder que permet destruir barreres de pedra i que també resulta útil contra alguns enemics resistents.) obre barreres de pedra i pot castigar adversaris resistents. Recollir qualsevol millora sense mirar pot fer-te abandonar l'eina que necessitaves.¹

La supervivència també es llegeix dins del paisatge. Les flors amb pol·len proporcionen vida, cada anell absorbeix un impacte i les càpsules Slow-Mo alenteixen temporalment tant l'ocell com els enemics. No hi ha un gran marcador: petits colibrís al voltant del protagonista representen les vides, així que cal llegir l'escena mentre es maniobra.¹

Les vides són finites, però les continuacions són il·limitades. Perdre-les totes reinicia la fase; travessar un cristall de punt de controlcristall de punt de control: Cristall sa que fixa el lloc on Kolibri reapareix si ha de reiniciar la fase. (milestone crystal) fixa un lloc de reaparició intern. En començar cada nivell, el joc concedeix una contrasenya que permet reprendre la campanya. És una xarxa de seguretat generosa, encara que repetir una secció lenta continua costant temps.¹³

Els dinou noms del registre de vol acrediten una campanya extensa, però no descriuen l'objectiu particular de cada zona. Algunes pantalles deixen explorar, d'altres exigeixen eliminar enemics o resoldre un obstacle amb l'arma correcta, i també hi ha trams de desplaçament automàtic. La varietat neix més del ritme i del terreny que d'una nova regla a cada fase.¹

Dos colibrís, una sola càmera

El mode de dos jugadors és simultani i cooperatiu. La pantalla només avança cap a una zona nova quan tots dos colibrís es mouen plegats, de manera que el més ràpid ha d'esperar. Si un participant perd totes les vides, l'altre pot trobar una càpsula de colibrícàpsula de colibrí: Objecte del cooperatiu al qual cal disparar per recuperar el company que ha perdut totes les vides. (Hummingbird pod) i disparar-hi per recuperar-lo. La cooperació modifica el desplaçament, no només la potència de foc.¹³

A Kolibri per a Sega 32X, Ed Annunziata va recordar que el maquinari permetia afegir un tercer pla de desplaçament i treballar amb 256 colors. És un testimoni de la intenció tècnica, no una comparació mesurada amb una altra conversió. A la pantalla, l'efecte es tradueix en vegetació densa, aigua, horitzons i criatures grans disposats en capes recognoscibles.⁵

Aquesta edició es distribueix en cartutx i permet reprendre l'avanç mitjançant contrasenyes. El menú permet triar entre tres dificultats i dues velocitats de vol, a més d'activar el mode cooperatiu. No són afegits decoratius: la velocitat altera el marge de correcció, i el segon jugador obliga a negociar cada canvi de pantalla.¹³

La presentació sonora és menys convincent. La música busca una calma ambiental coherent amb els paisatges, però manté un pols lent durant massa estona; el tret, repetit constantment, deixa encara més exposats uns efectes febles i poc contundents. La imatge ven un món viu amb una força que l'acompanyament sonor no iguala.⁴

Kolibri conserva una qualitat poc habitual: demana llegir un espai orgànic com si fos un mapa tàctic. Una flor pot prometre vida, un cristall pot fixar el progrés i una silueta enorme pot convertir una ruta segura en una ratera. Quan arma i direcció de tret encaixen amb el problema, l'ocell deixa de semblar fràgil i la pantalla s'obre.

També exigeix paciència. Qui busqui un joc de trets ràpid, lineal i sostingut trobarà exploració, retorns i enemics massa previsibles. En canvi, encaixa amb qui gaudeixi descobrint sistemes antics, ajustant controls i jugant en cooperatiu al mateix sofà. Convé llegir les regles bàsiques abans de començar, perquè el joc explica poc mentre dispara.

La recomanació és directa: val la pena jugar-hi per la combinació de vol lliure, direcció del tret independent del moviment i paisatge il·lustrat, no per la intensitat pura. Els seus defectes són reals, però també ho és la seva estranya coherència. Pocs jocs de trets et demanen salvar el planeta posant-te a l'altura d'una flor.

La identitat física canvia segons el territori. La capsa nord-americana utilitza Genesis 32X; les edicions PAL empren Mega Drive 32X, i la brasilera associa Mega 32X amb Tec Toy. Aquestes marques documenten distribucions diferents, però no permeten fixar per si soles una cronologia regional completa.¹⁶

El manual nord-americà va més enllà de les instruccions. Inclou dades divulgatives sobre colibrís, una guia per construir una menjadora, bibliografia, un registre per anotar les dinou contrasenyes i un foliscopi als marges de les pàgines senars. També dedica el joc a la memòria d'Angela Annunziata. És un objecte editorial que amplia deliberadament el vincle entre ficció i natura.¹

Els crèdits atribueixen a Novotrade International el desenvolupament. E. E. Annunziata i József Molnár consten com a dissenyadors, i Molnár també assumeix la programació principal. Aquesta autoria ajuda a entendre la barreja entre fantasia ecològica, moviment animal i estructura de joc de trets, però no converteix Kolibri en una simple repetició d'altres obres de l'estudi.¹²

Una ressenya retrospectiva de Sega-16 publicada el 2004 va elogiar especialment els colors, els fons i els animals dibuixats, però va considerar menys destacables el combat, la varietat d'armes i el so. Aquesta lectura encara descriu bé la fractura del joc: l'embolcall visual suggereix una aventura excepcional, mentre una part dels enfrontaments funciona amb rutines molt convencionals.⁴

La consideració posterior de Kolibri depèn, doncs, de què se li demani. Com a joc de trets pur, li falta pressió i refinament; com a peça de disseny per a 32X, conserva idees de control, cooperació i presentació que mereixen ser examinades. No és una obra impecable que el temps hagi menystingut. És una flor estranya que encara recompensa acostar-s'hi.