Star Trek: Starfleet Academy - Starship Bridge Simulator a Sega 32X: donar ordres des d’un pont massa estret

El cadet vol graduar-se al capdamunt de la promoció i obtenir una destinació important. També arrossega un llegat personal: el seu pare, oficial de la Flota Estel·lar, va morir en un encontre amb els klingons. L’Acadèmia converteix aquesta ambició en competència, amistats i petites friccions abans que les simulacions exigeixin lideratge real.¹

La tripulació distribueix funcions reconeixibles. Geoff Colond ocupa el timó; Ken Elliot treballa a navegació; Vanda M’Giia porta les comunicacions; Robin Brady s’especialitza en enginyeria, i Sturek és l’oficial científic. El comandant Alex Rotherot imposa disciplina des del simulador. No protagonitzen grans trames, però aporten rostres i caràcter a cada estació del pont.¹

En pilotatge, el jugador orienta la nau amb la creueta; A redueix velocitat, B accelera i C dispara els fàsers. El control vertical predeterminat porta l’etiqueta original «Simulator», és a dir, simulació de vol: amunt fa baixar i avall fa pujar. L’opció de la interfície «Arcade» inverteix aquest esquema. Amb el comandament de tres botons, A+B llança torpedes i la mateixa combinació amb la creueta fa girar la nau sobre l’eix longitudinal.¹

START obre el control del pont i permet passar a les estacions funcionals d’enginyeria, ciència, comunicacions, timó o navegació. El radar situa els contactes al davant o al darrere i n’indica l’altura relativa; les barres mostren escuts i velocitat, mentre que els indicadors d’armes assenyalen recàrrega, disponibilitat o avaria. A enginyeria tries si cal prioritzar fàsers, torpedes, motors, escuts o casc. Les armes fallen a partir d’un 50% de dany, i el casc no es pot reparar durant la missió: si arriba a zero, la nau queda destruïda.¹

La documentació no resol dues assignacions del comandament. Tots dos manuals atribueixen literalment una rotació antihorària tant a X com a Z, de manera que no és prudent corregir-ne un. Tampoc no queda clar quin botó activa el dispositiu d’ocultació: el manual nord-americà es contradiu, mentre que el brasiler atribueix la funció a START, anomenat «Inici» en aquell manual, en naus romulanes o klingons.¹²

El pati connecta l’aula, la sala d’instruccions, els allotjaments, la sala de descans i el simulador. A classe consultes l’expedient o escoltes una lliçó; abans de sortir pots demanar pistes a l’instructor, i a la sala de descans pots parlar amb els cadets o amb l’amfitrió Jones. Al dormitori, dormir és necessari per avançar al dia següent i genera una contrasenya per reprendre la campanya mitjançant els símbols A, B, C, U, D, L i R. L’opció «Simulator» deixa de banda la part acadèmica i obre el simulador independent, on es poden escollir la missió, la nau i el nombre d’adversaris.¹

La descripció comercial promet més de quinze missions simulades. Hi ha cinc classes de nau i pont: una nau científica de la Federació, un creuer lleuger de la Federació, un creuer pesant de la Federació, una nau romulana i una nau klingon.⁵

Amb dos comandaments, el duel divideix la pantalla: el primer jugador queda a dalt i el segon a baix. Tots dos conserven radar, velocitat, escuts i armes propis. És una addició valuosa perquè elimina els tràmits de campanya i concentra la partida en maniobrar contra una altra persona, tot i que l’espai visible encara es redueix més.²

La versió de Sega 32X parteix del joc de Super Nintendo i el vesteix amb polígons més detallats i acolorits, a més d’uns gràfics bidimensionals més nítids. La millora facilita distingir naus a distància i dona més presència als ponts, però la comparativa de Sega-16 considera que el disseny essencial es manté. És una reforma visual, no una reconstrucció. L’aspecte del pont canvia segons la classe de nau, mentre que la música recupera temes cinematogràfics i els efectes remeten a la saga. La 32X reforça així la representació sense solucionar el radar difícil ni l’estretor de la pantalla principal.⁶

L’edició nord-americana correspon a 1995. Al Brasil, Tec Toy la va publicar per a Mega 32X, però la data exacta continua oberta: GameFAQs indica 1995 i MobyGames registra març de 1996. L’avís de drets d’autor de 1995 del manual brasiler no resol quan va arribar efectivament a les botigues, de manera que no convé convertir-lo en data de llançament.³⁵

Avui conserva una idea seductora: no ets només el canó d’una nau, sinó el capità que interpreta instruments i reparteix prioritats. Quan el casc està danyat i dues armes fallen, accedir a enginyeria té un cost immediat perquè deixes de vigilar l’espai. Aquest petit conflicte entre informació i acció és la part que millor ha envellit.

També cal acceptar un combat rígid, un radar poc intuïtiu i persecucions que sovint es redueixen a girar fins que l’enemic torna a entrar al reticle. El control vertical invertit pot sorprendre, però es canvia des de les opcions. Conservar les contrasenyes és imprescindible si vols seguir la campanya sense recomençar.

És recomanable per a qui valori la iconografia clàssica de Star Trek, els sistemes interconnectats i les rareses de 32X. Qui busqui duels ràpids, exploració oberta o una simulació fluida hi trobarà massa entrebancs. Val la pena visitar aquesta Acadèmia amb expectatives mesurades: l’experiència funciona millor quan hi dones ordres des del pont que quan persegueixes naus entre les estrelles.

L’edició brasilera adopta les marques Mega 32X i Tec Toy, inclou manual en portuguès, garantia regional de noranta dies i una indicació de producció a la Zona Franca de Manaus. Són diferències documentals i comercials; no acrediten canvis substancials en el joc.²

La caràtula ven una fantasia de comandament solemne, mentre que el contingut alterna protocols de pont, rivalitats estudiantils i una inesperada taula de billar. Aquesta barreja és el seu llegat més peculiar: una temptativa primerenca de presentar la Flota Estel·lar com una institució amb vida pròpia, encara que les limitacions del combat acabin dominant el record.

Interplay Productions va desenvolupar el joc i va editar l’edició nord-americana, mentre que High Voltage Software va assumir l’adaptació a Sega 32X. Tec Toy va publicar l’edició brasilera. Aquesta divisió empresarial és prou clara; l’atribució de certes tasques individuals, en canvi, no ho és.³

El manual atribueix programació i modelatge 3D a Darryl Dion Hawkins. Els crèdits mostrats a la versió de 32X acrediten Jerome Karaganis com a programador principal i responsable de models 3D dins l’equip de High Voltage. Tots dos registres són directes, però no expliquen quina feina pertany al joc original i quina a l’adaptació; cal conservar-los com a crèdits complementaris.¹⁴

La ressenya de Sega-16 va elogiar la millora visual, els ponts diferenciats, la història i el billar, però va ser severa amb el combat. En va assenyalar l’àrea visible reduïda, el radar incòmode i la necessitat de girar repetidament fins que l’enemic torna a quedar a tir. També jutjava insuficient que l’adaptació canviés tan poc més enllà de la presentació.⁶

Amb els anys, el contrast continua vigent. Com a joc d’acció espacial és feixuc i poc expressiu; com a intent de posar rutines, cares i decisions darrere del seient del capità, encara resulta singular. No va convertir el fet de comandar una nau en una gran simulació, però va entendre una idea essencial: un pont interessa perquè obliga a mirar en més d’una direcció.