Space Harrier a Sega 32X: esquivar el món que se’t tira al damunt

El manual japonès situa l’acció a Dragon Land, un món pacífic ocupat per monstres. Uriah, el drac just del territori, demana auxili a Harrier, descrit com un guerrer amb poders psíquics. La missió és deliberadament elemental: entrar sol al país envaït i restablir-hi la pau.¹

La localització nord-americana construeix una història diferent. Valda trenca les defenses de Dragonland, Harri és l’últim dels Sentinels —els guardians que protegien el territori— i troba una antiga motxilla propulsora associada als cavallers del passat. Després de rebre l’atac d’uns caces valdans, inicia a Moot una reconquesta que ha d’arribar fins a la capital. Són dues versions regionals del mateix pretext, no peces d’un únic cànon.²

La creueta mou Harrier i A, B o C dispara; Start pausa i reprèn, mentre que X, Y i Z no tenen funció. El moviment és prou veloç per descriure cercles amplis, una maniobra útil quan diverses bales convergeixen. També es pot invertir l’eix vertical des de les opcions, de manera que amunt faci baixar el personatge i avall el faci pujar.²

La documentació regional discrepa en un punt important. El manual nord-americà afirma que mantenir qualsevol botó de tir activa el foc automàtic; el japonès només assigna l’acció de disparar, i Sega-16 va descriure la seva absència. Per tant, el tret sostingut es pot donar per documentat en l’edició nord-americana, però no s’ha d’estendre sense reserves a tots els cartutxos.¹²⁵

La pantalla informa de la puntuació, el rècord, la fase i les vides restants. Un impacte enemic o una col·lisió amb determinats obstacles costa una vida; alguns elements del paisatge es poden destruir, però d’altres només admeten l’esquiva. Aquesta ambigüitat és intencionadament perillosa: si un objecte no sembla clarament vulnerable, el consell més segur és abandonar la línia de tir i canviar de trajectòria.²

Aprendre una fase significa reconèixer-ne les formacions abans que ocupin el primer pla. El manual japonès recomana interceptar els grups amb foc concentrat, eliminar aviat arbres i altres obstacles destructibles i evitar projectils amb moviments amplis. No és una invitació a moure’s a l’atzar, sinó a preparar espai per al perill que encara és petit al fons.¹

Les 18 fases alternen paisatges oberts, trams més estrets i combats contra adversaris principals. La seqüència avança sense un mapa ni rutes alternatives: el canvi prové de les formacions enemigues, la densitat d’obstacles i la forma d’ocupar la pantalla. Quatre dificultats —Easy, Normal, Hard i Hardest—, l’elecció de tres o cinc vides, una prova musical i el control vertical normal o invertit permeten ajustar l’experiència.¹

Les fases 5 i 12 substitueixen el làser per una cavalcada sobre Uriah, anomenat Uriahan Wind Worm al manual nord-americà. Harrier dirigeix el drac lateralment i envesteix elements terrestres per sumar punts. La decisió deixa de ser quina amenaça abatre: ara convé encadenar destrosses sense perdre el control d’Uriah.²

Les continuacions tornen a les fases 6 o 13, just després de les bonificacions, i desapareixen quan s’apaga la consola. La resta de regles varia: el manual japonès parla de continuacions il·limitades durant la sessió i d’una vida extra als cinc milions de punts; el nord-americà concedeix una continuació en arribar a una bonificació i una vida en completar-la. Aquestes variants no són intercanviables.¹²

Space Harrier per a Sega 32X va aparèixer al Japó el 3 de desembre de 1994 i va arribar a Amèrica del Nord i Europa el gener de 1995. La marca de la màquina canvia amb el mercat —Super 32X, Genesis 32X o Mega Drive 32X—, però en tots els casos es tracta de la conversió per al mateix perifèric de SEGA.³

Visualment és una conversió molt propera a la recreativa: conserva figures bidimensionals grans, colors intensos, adversaris principals segmentats i l’ampliació progressiva que simula profunditat. RQ87 i Arclight, dues fonts secundàries, situen la conversió a 30 imatges per segon davant de les 60 de la recreativa i assenyalen alentiments puntuals. La 32X reprodueix bé l’aparença i el ritme general, no pas totes les condicions tècniques de la màquina original.⁶⁷

Avui continua funcionant perquè no demana dominar un sistema de millores, sinó veure abans que el joc. Cada intent ensenya on apareixerà un obstacle, quin enemic convé eliminar i quan una persecució ofensiva s’ha de convertir en fugida. La lectura espacial és nítida quan tot encaixa, i fer una fase neta produeix una satisfacció molt física.

També és una proposta rígida. No hi ha evolució d’armes que rescati una partida mediocre, els xocs poden semblar arbitraris abans de memoritzar el recorregut i les 18 fases exigeixen tolerància a la repetició. És recomanable per a qui gaudeixi de perfeccionar patrons i perseguir puntuacions; no tant per a qui necessiti més sistemes de joc o una progressió persistent. Entra-hi pel moviment, queda-t’hi per aprendre a veure el futur al fons de la pantalla.

Les edicions físiques expliquen una part de la identitat regional: el cartutx japonès porta el codi GM-4005, mentre que els embalatges occidentals adopten la marca Genesis 32X o Mega Drive 32X. Els manuals no es limiten a enumerar botons: inclouen relats diferents, consells, llistes de puntuacions i, en el cas nord-americà, pàgines per anotar rècords i observacions. Són objectes que documenten com SEGA va adaptar una mateixa recreativa a públics diferents.¹²

La recreativa original de 1985 s’associa a AM2 i va establir un model de velocitat, ampliació de figures bidimensionals i perspectiva posterior que reapareixeria en altres jocs de SEGA. Publicar-ne una conversió gairebé una dècada després, en un perifèric nou, convertia Space Harrier en demostració tècnica i peça de catàleg alhora. Aquesta doble funció explica tant la fidelitat com la sensació d’oportunitat desaprofitada que va acompanyar la conversió.⁵

L’atribució més prudent separa la creació de la recreativa, associada a AM2, de la conversió de 32X, atribuïda a Rutubo Games i editada per SEGA. Sega-16 presenta AM2 genèricament com a desenvolupadora, mentre que PixelatedArcade i la recerca històrica sobre Rutubo identifiquen aquesta última empresa com a responsable de convertir o programar l’edició de 32X.⁴³

La lectura retrospectiva de Sega-16 resumeix bé la contradicció. Considera la conversió una de les millors adaptacions domèstiques disponibles fins aleshores, però qüestiona que una màquina acabada d’estrenar rebés un joc de gairebé deu anys en lloc d’una continuació. La crítica no apunta al control ni a la fidelitat, sinó a allò que el llançament representava dins d’un catàleg necessitat de novetats.⁵

La distància temporal ha rebaixat aquell greuge comercial. Ja no cal demanar-li que justifiqui la 32X: es pot valorar com una conversió sòlida d’un disseny extraordinàriament pur. No és una reproducció perfecta de la recreativa ni una reinvenció, però conserva l’essencial: un home volant, un món impossible i una fracció de segon per decidir per on passar.