Shadow Squadron per a Sega 32X: tria la nau i administra l’energia sota foc

El manual nord-americà et converteix en un oficial graduat després de sis anys a la Fleet Academy. Unes transmissions del sector 7 anuncien naus desconegudes prop de l’Outer Boundary, mentre una porta d’acceleracióporta d’acceleració: Instal·lació fictícia que impulsa naus cap a una zona llunyana; al joc també pot esdevenir un objectiu militar. (Acceleration Gate) impedeix l’arribada de reforços. L’esquadró queda entre l’enemic i disset sistemes planetaris.¹

El relat japonès no és una simple traducció. Després d’un cop d’estat al sistema colonial Sivos, els rebels ocupen Falgan, amenacen Radelia i precipiten meteorits contra el comandament de la Unió. La flota supervivent respon amb els caces Feather, desenvolupats en secret al satèl·lit Harvard.²

El visor combina retícula, velocitat, brúixola, radar i marques enemigues. Quan un blanc surt del camp visual, una fletxa n’assenyala la direcció. Així localitzes l’objectiu, decideixes si girar o accelerar, escurces distàncies i només llavors gastes energia disparant.¹

L’indicador numèric varia segons el manual. El nord-americà el presenta com una distància relativa, on una xifra menor implica més proximitat; el japonès, com la posició dins l’ordre de proximitat. No descriuen exactament la mateixa regla.¹²

Feather 1 és lleugera, maniobrable i adequada per acostar-se. Pot fixar diversos objectius i disparar-hi amb armament guiat, a més d’activar una protecció contra foc i col·lisions. Una unitat de suport li restaura les reserves després de cada missió, però la poca capacitat energètica castiga qualsevol excés.¹

Feather 2 gira més lentament, però té un atac pesant, una reserva gran i un escut més fort. En pilotatge manual controles moviment i foc; en automàtic, l’ordinador condueix mentre tu apuntes. Entre fases, l’escut es reposa a costa de l’energia d’armes i motors.¹²

Contra els cuirassats convé destruir primer les parts exteriors per reduir-ne la capacitat ofensiva. Després cal buscar el pont, que pot afeblir les defenses o ser imprescindible per rematar-los. Cada peça inutilitzada redueix el risc de l’aproximació següent.²

El mode de dos jugadors no duplica les naus. Tots dos comparteixen Feather 2: el primer pilota i el segon apunta i dispara. Una maniobra evasiva pot espatllar un tir carregat, de manera que cada passada exigeix acordar el mateix blanc.¹

Trace reprodueix una partida anterior: el manual nord-americà diu que s’habilita després de jugar, mentre que el japonès exigeix haver avançat prou. Object Viewer és una opció separada per girar, ampliar i inspeccionar els models; no consta que calgui desbloquejar-la.¹²

La versió de Sega 32X admet comandaments de tres i sis botons. Amb sis botons, X i Z fan girar la nau sobre l’eix longitudinal i Y redueix la velocitat; amb tres, calen combinacions amb START. MODE permet canviar de vista, funció absent al comandament de tres botons.¹²

Els polígons plans i els fons foscos no amaguen l’edat, però naus, asteroides i estructures ocupen un espai navegable. Sega-16 va destacar aquesta llibertat tridimensional i també alentiments puntuals. La coherència entre espai, radar i control continua sent el mèrit tècnic principal.⁵

L’edició nord-americana es titula Shadow Squadron i porta el codi 84509. Europa va rebre Stellar Assault amb el codi 84509-50, i el Japó amb el codi GM-4010. GameFAQs data el llançament nord-americà el 25 de maig de 1995, mentre que SEGA-32X.de només en fixa l’any; la fitxa conserva 1995 com a dada segura.³⁷

Encara funciona perquè el moviment lliure no és una façana. Cal imaginar on és l’enemic i consultar el radar abans de decidir el gir o l’acceleració. Quan l’energia d’escut restant passa a armes i motors, la nau continua activa però perd tota protecció: la derrota deriva d’una decisió visible.

SEGAbits també va destacar les dues naus, l’energia i el cooperatiu dins d’una campanya curta. La contrapartida és clara: hi ha poques accions i la repetició arriba aviat. Augmentar la dificultat allarga el domini, però no crea contingut nou.⁶

És recomanable per a qui vulgui combat poligonal concentrat, gaudeixi aprenent una interfície i disposi d’un comandament de sis botons. No ho és tant per a qui busqui una campanya llarga, moltes armes o una narració desenvolupada. Amb aquestes condicions, val la pena: cada barra buida explica una mala decisió.

Les edicions físiques fan visible la identitat regional: Shadow Squadron als Estats Units i Stellar Assault a Europa i al Japó. Canvien el logotip i els textos de la capsa, però totes són edicions de Sega 32X; el nom no indica una conversió per a una altra plataforma.³

Object Viewer deixa girar i ampliar els models fora del combat; Trace mostra l’última batalla des d’una vista exterior. Ambdues opcions converteixen les naus tridimensionals en peces que també volen ser observades.¹

Sega figura com a desenvolupadora i editora. Els crèdits atribueixen el disseny a Koji Tsuchida, el disseny mecànic a Kimitoshi Yamane i la música a Masaru Setsumaru i Teruhiko Nakagawa. Les dues naus es distingeixen per silueta, mobilitat i armament, però relacionar aquesta diferència amb els càrrecs és una lectura editorial.⁴³

Sega-16 el va reivindicar com un títol infravalorat de 32X, en va elogiar el control i la presentació i va assenyalar alentiments menors. També va criticar l’escassa variació, el cooperatiu limitat i la brevetat. Aquesta combinació explica millor el joc que l’etiqueta de joia oculta.⁵

SEGAbits va insistir després en les sis missions, les diferències entre els Feather i la transferència d’energia. Avui Shadow Squadron destaca quan et fa orientar-te amb els instruments, maniobrar dins l’espai tridimensional i arriscar la protecció per continuar atacant. La campanya, massa breu, no desenvolupa del tot aquestes idees.⁶