Tom and Jerry: The Movie per a Sega Master System/Mark III: córrer sense perdre Jerry de vista

L’argument redueix Tom i Jerry a la seva expressió més recognoscible. Tom, cansat de les entremaliadures del ratolí, decideix atrapar-lo; Jerry respon corrent, deixant mines i llançant bombes de cirera quan el gat s’acosta. L’espai i els paranys converteixen la rivalitat en acció.¹

La casa deixa de tenir una escala versemblant i es converteix en una pista gegant. Mobles, canonades i fogons formen plataformes o amenaces. Aquesta exageració conserva l’humor físic dels dibuixos: Tom no salva el món, sinó que suporta humiliacions mentre intenta arribar a Jerry.

L’esquema funcional corregit assigna el moviment o la natació a les direccions esquerra i dreta, les passes llargues a amunt i l’avanç sigil·lós a avall. Mantenir premut el botó 1 fa córrer Tom; el botó 2 permet saltar o agafar-se a una lleixa. Prémer una direcció alhora que el botó 2 produeix el salt en cursa.²

No són moviments ornamentals. Córrer redueix la distància amb Jerry, però accelera l’arribada als perills; saltar tard costa salut o embranzida. Les altres passes ajusten la posició, tot i que la partida exigeix sobretot alternar cursa i salt recordant el recorregut.

L’indicador groc de la cantonada superior esquerra representa la salut de Tom en vuit segments. Els manuals empren dues denominacions, punts de dany i vides de Tom; a banda, fan la broma que el gat només en necessita vuit. És més precís entendre’l com una barra segmentada, separada dels intents i les continuacions.³

La derrota pot arribar per tres vies: quedar-se massa enrere, no mantenir el ritme de Jerry en trams determinats o esgotar la salut. Una flama pot fer mal a Tom i aturar-lo prou perquè Jerry s’escapi; el càstig important no sempre és el segment perdut, sinó el temps cedit.¹

El millor consell és memoritzar on el joc talla l’impuls i apropar-se prou a Jerry per saltar-li al damunt. Al tram aquàtic de la segona àrea convé deixar que Tom s’enfonsi abans de nedar; començar immediatament pot deixar-li el cap fora de l’aigua i encallar-lo.¹

Les sis àrees són Kitchen, la cuina; Garden, el jardí; Down Town, la ciutat; Forest, el bosc; Rock Mountain, la muntanya rocosa, i Nursery, l’habitació infantil. La cuina combina fogons, fuites i plats; el jardí introdueix natació i criatures d’aigua dolça. La diferència afecta la mecànica, perquè Tom es mou dins l’aigua a un altre ritme.¹

Després arriben testos i gratacels; glans, talps i punxes; turons i roques sobre un riu subterrani; i, finalment, joguines, pilotes, llums i abelles. La varietat procedeix de combinar obstacles, no d’afegir habilitats noves.¹

Quan Tom perd, pot continuar des del començament de l’àrea actual. Després de tres derrotes toca tornar al principi del joc. Cada àrea esdevé una lliçó repetible, però el reinici complet obliga a dominar les primeres abans d’estudiar les darreres.¹

L’edició europea de Tom and Jerry: The Movie per a Sega Master System/Mark III es va publicar l’1 d’octubre de 1992 amb el codi 7070. La capsa i el manual indiquen que és per a un jugador i que Sega la va publicar. El manual és multilingüe i fou imprès al Japó. L’edició brasilera de 1992 porta el codi 026150 i el codi de barres 7891196026157. El manual portuguès duu la marca Tec Toy i situa la producció a la Zona Franca de Manaus.⁴¹²

La curiositat decisiva de l’edició brasilera és l’errata que corregeix les dues accions principals. Davant d’una còpia física, comprovar si el fullet inclou aquesta correcció evita aprendre el joc amb una assignació documental equivocada.²

Avui conserva una idea fàcil d’entendre i poc habitual: l’objectiu és un rival que corre davant teu, no una porta immòbil. Veure Jerry a una altra alçada crea una tensió immediata entre perseguir-lo i tenir present l’obstacle següent. Quan el recorregut encaixa, aquesta pressió fa expressiu un conjunt d’accions modest.

La contrapartida és que el joc acaba premiant sobretot la memorització. La captura anticipada perd força quan saps que arribar al final també fa avançar, i repetir les primeres àrees després de tres derrotes desgasta. Tampoc hi ha prou habilitats noves perquè la sisena transformi allò que ja feies a la primera.

És recomanable per a qui gaudeixi de plataformes breus i rutes apreses per assaig i error. Qui busqui exploració, combat elaborat o una aventura que perdoni més els errors hi trobarà poques opcions. Val la pena provar-lo per la persecució; convé quedar-s’hi només si també diverteix aprendre cada entrebanc abans que Jerry torni a fugir.

El manual europeu dedica dues pàgines a unes taules per anotar-hi el nom, la data i la puntuació, testimoni d’una manera domèstica de convertir la repetició en competició. També conserva la broma que Tom només necessita vuit vides, tot i que el joc representa aquest valor com un indicador de salut.¹

El manual brasiler inclou garantia, dades industrials de Manaus i publicitat de Back to the Future II i Asterix. Aquesta impressió també incorpora l’errata dels controls. El fullet forma part de la història del joc perquè pot modificar la manera com el propietari interpreta el comandament.²

Les cobertes europees i brasileres mantenen la mateixa promesa visual, però els textos, les marques i les correccions impreses pertanyen a circuits regionals diferents. Una mateixa edició de consola arribava a cada mercat amb una presentació física pròpia.

GameFAQs atribueix el desenvolupament de la versió de Master System a Sanritsu, mentre que MobyGames l’atribueix a SIMS. Cap de les dues atribucions corporatives es pot donar per definitiva.⁴⁵

Els crèdits interns enumeren funcions de programació, planificació, disseny i so, a més d’esmentar Sega, però no identifiquen cap empresa desenvolupadora. Els noms personals acreditats tampoc decanten l’atribució entre Sanritsu i SIMS.⁶

Sega va publicar aquesta versió per a Master System el 1992. El llegat més clar d’aquesta versió és convertir la distància còmica entre gat i ratolí en la regla que governa tota la partida.³