SpellCaster per a Sega Master System/Mark III: investigar el temple també exigeix saltar i disparar

Kane es deia abans Kane Tensen i era fill d’una família pagesa del Japó antic. Als tretze anys entra al Summit Temple, abandona el cognom i rep de Daikak una formació que combina arts marcials i poders místics. Quan els temples de la regió són atacats i desapareixen els guerrers enviats a protegir-los, el mestre l’envia a investigar. Daikak orienta Kane; Kuma, el venedor de fideus d’Izumo, pot transmetre rumors, i Midori i el seu avi ofereixen ajuda si abans la reben.¹

A les escenes d’aventura, la creueta mou el cursor entre MOVE (moure’s), TALK (parlar), LOOK (mirar), TAKE (agafar), USE (utilitzar) i SPELL (fer màgia). El botó 2 confirma i el botó 1 cancel·la. La pantalla separa la vista del lloc, les ordres, el diàleg i el retrat de Kane. La informació visible convida a escollir una acció abans de revelar-ne la conseqüència.¹

LOOK és especialment important. TERRAIN descriu l’entorn, mentre AT WHAT? permet assenyalar un element concret. Només després d’identificar-lo pots recollir-lo amb TAKE, i alguns objectes exigeixen una segona inspecció. La decisió sembla petita, però converteix l’observació en una regla de progrés: si mires poc, la història s’atura.¹

Durant l’acció, esquerra i dreta desplacen Kane; per ajupir-lo, cal prémer la creueta cap avall, i el botó 2 el fa saltar. La creueta corregeix el moviment quan és a l’aire i també serveix per pujar escales. El botó 1 dispara força Ki. Enemics, plataformes, STGH i ENGY ofereixen informació immediata, però la inèrcia del salt i els contactes poc indulgents obliguen a aprendre cada tram.¹

El botó Pause (pausa), situat al cos de la consola, obre la pantalla d’estat amb força, energia, atac, defensa i encanteris. La creueta selecciona la màgia i el botó 2 la confirma. De nou a l’acció, cal prémer la creueta cap avall i, tot seguit, el botó 1 per activar l’encanteri. El procés és feixuc perquè cal interrompre el combat, equipar l’encanteri seleccionat i evitar que un impacte en talli l’efecte.¹

La llista inclou PASSWORD (contrasenya) i vuit encanteris actius. HAKUJI concentra la força Ki; INDRA crida llamps; FUDO crea foc, i KANNON actua contra certs esperits. MARS recupera força, HATTEN genera vents, MAKIRI permet volar i NOBOTA protegeix dels projectils. La màgia altera la ruta, la supervivència i fins i tot la manera de moure Kane. Les armes Dokko, Vajira, Trident i War Hammer augmenten la potència de la força Ki sense aparèixer físicament en cada tret. Quatre millores defensives redueixen el dany. Sis objectes especials, entre ells les espases de Kusanagi i de les Set Branques, serveixen per resoldre els trencaclosques. El creixement s’expressa més en xifres i possibilitats que no pas en una transformació visual constant.¹²

La successió habitual encadena una escena d’aventura, un desplaçament i un tram d’acció. La progressió augmenta STGH, i alguns enemics deixen objectes de recuperació: les esferes blaves recuperen força i les taronges, energia. La investigació decideix on anar i amb quin objecte o encanteri. Com que certs adversaris exigeixen màgia, gastar ENGY sense previsió pot endurir molt el tram següent.¹

Quan STGH arriba a zero, CONTINUE reprèn des de l’inici de l’escena; BREAK abandona la sessió per tornar-hi amb una contrasenya. Els codis tenen 24 caràcters i restauren l’escena, STGH, ENGY i les possessions registrades. És una solució funcional per a una aventura llarga, encara que copiar majúscules, minúscules i números demana una paciència que avui sembla una prova addicional.¹

L’edició analitzada és la nord-americana de Master System, publicada el 1989 amb el número 9003. El joc havia aparegut al Japó el 23 de setembre de 1988 com a 孔雀王, o Kujaku Ou, amb codi G-1366 i una capacitat de 4 Mbit. Totes dues edicions comparteixen la base híbrida, però no la mateixa identitat cultural ni textual. La localització occidental canvia Kujaku per Kane, rebateja altres personatges i retoca elements de presentació. No és un simple canvi de logotip: la llicència japonesa queda amagada darrere una fantasia autònoma destinada a un altre mercat, tot i que l’estructura de temples, converses, objectes i combats continua sent reconeixible.³⁴¹

El catàleg de Sega marca Kujaku Ou com a compatible amb so FM al maquinari japonès. Aquesta dada descriu una configuració concreta de Mark III i no permet atribuir la mateixa reproducció amb so FM a totes les màquines o edicions regionals de Master System.³

Avui continua sent recomanable per a qui gaudeixi descobrint jocs que barregen gèneres sense demanar permís. La combinació té una lògica clara: les converses preparen l’expedició i l’acció cobra els errors de planificació. També ajuda que la presentació separi bé els dos estats i que la màgia ofereixi solucions diferents del tret bàsic.

Cal acceptar, però, una aventura que espera que anotis contrasenyes, repeteixis ordres i consultis una pantalla d’estat amb el botó Pause de la consola. Les pistes del manual —parlar amb Kuma o Daikak, mirar abans d’agafar i reservar energia— no són ornaments: corregeixen una comunicació interna que sovint queda curta.¹

No és la millor porta d’entrada per a qui vulgui jocs de plataformes precisos o una aventura que sempre assenyali la interacció correcta. Sí que mereix una oportunitat si interessa veure una Master System capaç de canviar de gramàtica a mitja escena. SpellCaster falla de vegades en el salt i en la pista, però rarament falla per manca d’idees.

Entre les edicions físiques documentades hi ha la japonesa de Kujaku Ou i diverses edicions occidentals de SpellCaster. Al Brasil, Tec Toy va conservar el títol occidental i va publicar un manual en portuguès. La data d’aquesta edició continua sent incerta perquè el manual no la fixa inequívocament.²

El manual nord-americà és també una peça pràctica del joc: explica combinacions poc intuïtives, enumera els encanteris i converteix la contrasenya en un poder concedit per Kangiten. A més, identifica Tonka com a distribuïdora i duu el codi 9003.¹

Sega hi figura com a desenvolupadora i editora de les edicions japonesa, nord-americana i europea, mentre Tec Toy assumeix la publicació brasilera. La cronologia segura comença amb Kujaku Ou al Japó el 1988 i continua amb SpellCaster als Estats Units i Europa el 1989. Les dates concretes d’altres territoris no queden prou establertes per completar-les sense especular.⁵²

El seu interès històric no depèn d’haver inventat l’acció-aventura, sinó de la franquesa amb què separa dos sistemes complets dins el mateix viatge. En una pantalla demana verbs, retrats i memòria; en la següent, salts, projectils i gestió d’energia. Aquesta costura és visible, irregular i encara instructiva: mostra una consola de vuit bits intentant explicar una aventura més gran que qualsevol dels seus gèneres per separat.