Solomon's Key Sega Master System/Mark III: crear i eliminar blocs abans que s’esgoti la LIFE

Dana O’Shee havia emprat el llibre màgic La clau de Salomó per segellar els esperits malignes al Palau de les Constel·lacions. Un eclipsi debilita aquell segell, la princesa vinculada a la Llàgrima de Rita és segrestada i Dana torna al palau per restaurar-lo. Les fades capturades escampades per les cambres converteixen aquest rescat general en petits objectius visibles.¹

El nom exigeix prudència: el títol imprès conté Rihita, mentre que diferents passatges del manual s’han llegit com Rita i Hita. El mateix manual parla d’una pàgina arrencada amb l’encanteri de segellament, de la princesa empresonada i de la joia amagada en indrets separats. Són secrets que poden alterar el desenllaç, no simples ornaments narratius.¹

Amb esquerra i dreta, Dana corre en la direcció corresponent; en prémer amunt, salta, i les diagonals superiors produeixen salts diagonals. Avall serveix per ajupir-se, i les diagonals inferiors fan caminar el personatge ajupit. Aquesta postura no és decorativa: canvia el punt on actua la màgia i deixa treballar sota els peus. Dos cops de cap també destrueixen els blocs que no són blancs, una alternativa més lenta quan convé conservar la geometria lateral.¹

El botó 3 crea o elimina normalment el bloc situat davant de Dana. Ajupir-se desplaça l’efecte a sota, mentre que saltar permet actuar a sobre. La pantalla mostra prou bé què ocupa cada casella; la decisió consisteix a anticipar si aquell bloc serà escala, escut, presó o suport. Un canvi útil ara pot tancar l’únic camí de tornada segur uns segons després.¹

El botó 2 llança una bola de foc sagrada, sempre que en quedi alguna a la reserva. El projectil ressegueix els blocs i desapareix en tocar un enemic; la superbola pot cremar successivament les criatures que troba. La longitud del pergamí del marcador limita la munició acumulable. Això obliga a triar entre netejar un corredor per avançar o reservar foc per a una posició que encara no es veu.¹

Els enemics ataquen també la forma de la cambra. El Goblin i el Ghost poden trencar blocs; el Gargoyle dispara projectils capaços de fer-ho; l’Spark Ball ressegueix les superfícies i s’acosta gradualment. Els Burn exigeixen un altre raonament: la transmutació els encongeix temporalment, però només el vermell s’apaga si cau. Així, cada patró obliga a reconsiderar quins murs són refugi i quins són una condemna.¹

El manual enumera dotze tipus d’objectes màgics, alguns visibles i d’altres amagats dins els blocs. Les gerres recuperen foc i els pergamins n’amplien la reserva. Els rellotges vermell i blau restitueixen la LIFE fins a 5.000 i 10.000; les medicines d’Edrem la multipliquen per dos o per cinc; i les varetes blava i vermella amplien l’abast del foc en un o dos blocs. Cada deu fades rescatades concedeixen una vida addicional, de manera que explorar modifica els marges reals de supervivència.¹

La LIFE disminueix mentre Dana roman dins la cambra i la quantitat sobrant es converteix en bonificació en arribar a la sortida. El sistema empeny a observar de pressa, provar una seqüència i executar-la sense vacil·lacions. Quan la LIFE s’esgota, la temptativa acaba amb un TIME OVER. Per això la dificultat neix tant del pla com de la precisió necessària per complir-lo a temps.¹

Quan s’acaba la partida, FAIRY’S MESSAGE permet introduir una contrasenya de sis caràcters. Si és correcta, es pot escollir una cambra disponible i continuar des d’allà. Aquesta concessió no rebaixa cada prova, però evita que les cinquanta cambres s’hagin de superar d’una tirada. Convé anotar el codi: és la frontera entre una sessió exigent i una campanya innecessàriament cruel.¹⁴

El manual també revela tècniques avançades, com transmutar una casella més lluny des de la vora d’un bloc o alterar el recorregut d’un Spark Ball retirant-ne el suport. A més, anuncia diversos finals vinculats a les accions i als secrets descoberts. La progressió, doncs, no consisteix només a arribar a la cambra cinquanta; demana aprendre excepcions i decidir quant risc assumir per allò que queda fora del camí principal.¹

Aquesta conversió va arribar dos anys després del Solomon’s Key recreatiu de Tecmo de 1986. L’edició japonesa es va publicar el 17 d’abril de 1988 com a Silver Cartridge d’1 Mbit, número de producte 002 i preu de 5.000 ¥. És per a un jugador, funciona tant a Mark III com a Master System i admet so FM. El manual documenta les palanques de control SJ-150, SJ-200 i SJ-300, i indica que cal desconnectar el teclat SK-1100 abans de jugar.²¹⁶⁵

L’autoria exacta de la conversió no es pot resumir amb un sol nom sense ocultar una discrepància. El manual imprimeix ©1988 Salio sota llicència de Tecmo; Sega Does atribueix el joc a Tecmo i la conversió a Salio; GameFAQs assenyala Aisystem Tokyo com a desenvolupadora. Cap d’aquestes vies resol per si sola qui la va programar, de manera que és més honest conservar el crèdit imprès i deixar oberta l’atribució tècnica.¹⁵³

Aquesta és l’edició japonesa, amb títol i presentació propis. L’exclusivitat regional històrica d’aquesta edició és incerta. Funciona amb Mark III i Master System, admet so FM i permet continuar mitjançant contrasenyes.²³¹

La millor raó per jugar-hi avui és que la transmutació encara produeix problemes nets i llegibles. Un sol bloc pot ser escala, sostre, fre per a un enemic o forat mortal. El joc no espera que memoritzis una recepta des del primer segon: et deixa veure les peces, imaginar una ruta i descobrir massa tard quin suport no havies d’esborrar. Quan funciona, cada cambra sembla una petita màquina que acabes d’aprendre a desmuntar.

La contrapartida és severa. Els salts són rígids, la pressió temporal redueix l’espai per experimentar i una ordre contextual mal orientada pot exigir repetir tota la seqüència. No és una bona porta d’entrada per a qui busqui moviment indulgent o solucions explicades. Sí que encaixa amb qui gaudeixi llegint pantalles compactes, accepti fallar durant l’execució i trobi plaer a convertir coneixement en precisió.

La recomanació és directa: val la pena per als amants dels puzles d’acció exigents, sobretot si poden consultar les regles menys evidents i conservar les contrasenyes. Cal entrar-hi amb paciència, no amb reverència arqueològica. Solomon’s Key continua viu quan una pedra apareix al lloc exacte i, de cop, una cambra hostil es transforma en camí.

La capsa, la contracoberta i el manual fixen una identitat material molt concreta: subtítol japonès, format Silver Cartridge, marques FM, Salio i Tecmo, i instruccions per conservar el cartutx. El manual fins i tot incloïa una promoció que sortejava 500 calculadores de Solomon’s Key, amb termini fins al 30 de maig de 1988. És un detall menor, però situa el joc dins una edició comercial que anava més enllà del programa gravat al suport.²¹