Back to the Future Part II a Sega Master System: cinc missions que canvien les regles

Doc irromp amb el DeLorean i porta Marty i Jennifer al futur per resoldre un problema relacionat amb els seus fills. L'octubre del 2015, Marty ha d'impedir que el seu fill participi en el robatori instigat per Griff Tannen i arribar al Tribunal de Hill Valley. Tot seguit, Jennifer queda atrapada a casa de la seva família futura, on qualsevol contacte amb els tres habitants fa fracassar el rescat.¹

Després, l'almanac esportiu altera el 1985 i converteix Biff en l'amo d'una Hill Valley violenta. Marty ha de travessar-la per tornar al DeLorean, viatjar al 1955, reconstruir l'escena del ball Enchantment Under the Sea i perseguir el cotxe de Biff. El joc utilitza els salts temporals com a justificació per canviar d'espai, objectiu i gènere sense revelar el desenllaç de la història.¹

Sobre el monopatí flotant, el botó direccional marca la trajectòria i mantenir-lo premut accelera Marty. El Botó 1 llança un cop cap a la direcció triada i el Botó 2 fa un salt orientat. Vehicles, vianants, ciclistes i la colla de Griff ocupen la ruta; les bonificacions es recullen automàticament en passar-hi per sobre. Per tant, cada desviació contraposa seguretat, temps i possible recompensa.¹

La zona inferior de la pantalla manté visibles l'any, l'energia, les vides, el temps i la puntuació. L'energia comença plena i disminueix durant el recorregut si no es recupera. Les quatre bonificacions augmenten la velocitat del monopatí, dupliquen el ritme normal, restauren tota l'energia o concedeixen 1.000 punts. El marcador permet saber què falta; el problema és arribar a l'objecte sense regalar una col·lisió.¹

A la casa futura, prémer una direcció del comandament direccional ressalta una parella de portes i el Botó 1 confirma l'obertura. Els habitants de les cambres afectades canvien de sala, de manera que Jennifer només es controla a través de l'arquitectura. La selecció ja no es pot modificar després de prémer el botó. Convé memoritzar quina direcció activa cada parella i pensar dos o tres moviments per endavant.¹

El 1985 alternatiu transforma el Botó 1 segons la direcció: amunt o les diagonals superiors produeixen una puntada alta; els costats, un cop de puny; les diagonals inferiors, un cop baix; i avall, una escombrada. El Botó 2 salta, mentre que prémer alhora els Botons 1 i 2 utilitza els objectes recollits. Armes abandonades, pedres, vapor, pneumàtics i barrils obliguen a alternar atac, evasió i posicionament.¹

Les cinc missions es juguen en ordre i cadascuna adapta una situació concreta. No són variacions d'un mateix nivell: canvien la perspectiva, la relació amb el temps i fins i tot el significat dels botons. La taula resumeix què observa el jugador, quina decisió pren i què pot fer fracassar cada prova.¹²

La quarta missió condensa especialment bé aquesta filosofia: presenta desordenada una animació de Marty tocant la guitarra, deixa un espai buit i obliga a reconstruir-la peça a peça. Cada moviment omple un buit i en crea un altre, de manera que avançar sense anticipació pot allunyar la solució. El manual descriu aquesta regla, però no identifica quin botó selecciona o desplaça la peça; aquest detall de control queda sense resoldre.¹

A Sega Master System és un joc per a un jugador, compatible amb el comandament estàndard (Control Pad) i sense cap accessori especial. Es va distribuir en un cartutx de 256 KB, equivalent a 2 Mbit. Europa utilitza el títol Back to the Future Part II i el codi 27010-50; al Brasil, Tec Toy el va publicar com Back to the Future II. L'edició australiana va aparèixer el 1991.²³⁴

Les fonts no coincideixen sobre l'any de publicació. MAME data el programari el 1990, mentre que SMS Power el situa el 1991. VGDB registra Austràlia el 1991, Europa l'octubre d'aquell any i Brasil el 1992; GameFAQs concreta l'11 de novembre de 1991. Així, tres catàlegs daten l'edició europea el 1991, però MAME conserva una datació tècnica de 1990.³²⁴⁵

Avui interessa menys com a joc d'acció uniforme que com a adaptació obstinada a convertir cada escena en una regla. El trencaclosques de portes continua essent la millor demostració: la informació és visible, la decisió és indirecta i l'error té una causa comprensible. Les persecucions també funcionen quan la ruta obliga a triar entre una bonificació temptadora i una línia segura.

En canvi, qui busqui una corba d'aprenentatge sostinguda toparà amb un cartutx que desfà el seu propi vocabulari després de cada missió. El combat demana moltes combinacions per a una fase concreta, i el puzle lliscant frena de cop l'impuls de l'aventura. La varietat evita la monotonia, però impedeix que cap sistema arribi a desplegar gaire profunditat.

És una recomanació prudent per a lectors fascinats per les adaptacions cinematogràfiques i disposats a acceptar cinc proves desiguals. No és la millor tria per a qui vulgui acció fluida, controls constants o una sola mecànica ben desenvolupada. S'hi ha d'entrar com qui obre cinc sobres enviats des d'anys diferents: algun conté una idea brillant, però cap no inclou el mateix joc.

La diferència regional més visible és física. L'edició europea conserva Part en el títol i mostra la marca d'Image Works; la brasilera escurça el nom a Back to the Future II i incorpora Tec Toy. El manual brasiler està escrit en portuguès, porta les marques de Sega i Tec Toy i situa aquesta edició en el circuit industrial de Manaus.¹²

Aquell manual no era només una guia de joc. El certificat de Tec Toy concedia 90 dies de garantia contra defectes de fabricació i exigia presentar el document amb la factura per rebre assistència. És un rastre modest però revelador de com el cartutx s'integrava en un producte local, amb servei postvenda i documentació pròpia, més enllà de la simple traducció d'una coberta europea.¹

Els crèdits corporatius reparteixen el desenvolupament entre diverses empreses i funcions. SMS Power l'atribueix a Images i identifica Image Works com a editora. GameFAQs assenyala Mirrorsoft com a desenvolupadora de la versió, mentre MobyGames separa el disseny d'Images Limited i Mirrorsoft de la conversió de The Development Company. La pantalla del joc assigna a Image Works l'escriptura, el disseny i la producció de la versió de Sega.²⁵⁶

MobyGames atribueix la conversió a The Development Company, amb Tim Watson en la programació, Alan Tomkins en els gràfics i David Whittaker en la música. El repartiment mostra una producció compartida entre especialitats i empreses. També manté separats el disseny, la conversió i la publicació, tres funcions que les fitxes generals dels catàlegs sovint barregen.⁶