Shanghai a Sega Master System: cada parella obre o condemna el tauler

No hi ha personatges ni una trama que avanci. El manual nord-americà obre, això sí, amb una fantasia breu: un viatge vint-i-cinc segles enrere, dins un junc que navega pel riu Iang-Tsé, amb una cabina il·luminada per un llum d’oli i el so de les fitxes. És un marc atmosfèric per donar cerimònia al trencaclosques, no història documentada sobre els orígens del joc.¹

La fletxa es mou amb el comandament direccional. El Botó 2 confirma la primera fitxa, confirma la seva coincidència i, amb una tercera pulsació, retira la parella; el Botó 1 cancel·la la selecció. Si proves una fitxa bloquejada, no queda ressaltada i el joc respon amb un to. El procediment és deliberat, encara que tres confirmacions facin més lenta una operació repetida desenes de vegades.¹

Les parelles normals han de ser idèntiques. Les quatre Temporades trenquen aquesta regla perquè qualsevol Temporada combina amb qualsevol altra; les quatre Flors funcionen igual. El conjunt complet consta de 108 fitxes de pals, 12 Dracs, 16 Vents, 4 Temporades i 4 Flors. Reconèixer les dues famílies flexibles amplia les sortides possibles quan cal destapar una pila central o obrir un extrem carregat.¹

La vista zenital només ensenya la cara superior de cada pila. El color i el gruix de les vores permeten estimar si sota una fitxa n’hi ha una, dues o més. Per això no basta trobar dos símbols iguals: cal valorar quantes fitxes allibera cadascuna, quins costats obre i si una retirada deixa una altra còpia enterrada sense alternativa.¹

El manual recomana atacar primer les fitxes que més bloquegen la formació: la superior, l’extrem esquerre i les dues centrals de l’extrem dret. Davant tres o quatre còpies lliures, convé examinar quina parella preserva més opcions. La millor jugada no és necessàriament la més evident, sinó la que deixa el tauler menys dependent d’un únic símbol.¹

El menú d’ajuda, etiquetat HELP, compensa part de la duresa. Pot identificar un símbol, desfer moviments o mostrar les parelles disponibles. També hi ha PEEK, que revela les fitxes ocultes, però confirmar-ne l’ús acaba la partida: és una eina d’aprenentatge amb un preu prou alt perquè no es converteixi en una solució gratuïta.¹

Solitari és la forma central: un jugador, sense límit obligatori, amb un cronòmetre que serveix per comparar resultats. Pots generar una Formació del Drac aleatòria o carregar un dels dotze patrons emmagatzemats. Els patrons fixos permeten repetir exactament el mateix problema; l’opció aleatòria prioritza la sorpresa i fa variar la dificultat.¹

Torneig converteix el temps en criteri compartit. Hi pot participar qualsevol nombre de persones, cadascuna per torns sobre la mateixa formació, amb límits de 5, 10 o 20 minuts o sense límit. El joc conserva els cinc millors temps, de manera que la competició premia tant trobar una ruta viable com executar-la sense dubtar davant cada triple.¹

Desafiament és més agressiu. Dos jugadors, o equips formats per un nombre de participants múltiple de dos, comparteixen un únic tauler i alternen torns de 5, 10, 20, 30 o 60 segons. El compte es reinicia després de cada moviment, avisa durant els darrers deu segons i cedeix el control quan s’esgota. Guanya qui ha retirat més fitxes quan el tauler s’acaba o queda bloquejat.¹

Aquestes variants no afegeixen nous taulers dibuixats ni una campanya. Canvien la pressió sota la qual interpretes el mateix sistema. En Solitari pots recular i estudiar; en Torneig, cada vacil·lació perjudica el temps; en Desafiament, una retirada brillant també pot lliurar al rival una parella òbvia. La progressió és mental i competitiva, no acumulativa.

Aquesta conversió de Sega ocupa un cartutx d’1 Mbit i fa servir el comandament estàndard. El manual indica un comandament per al joc individual i un segon a CONTROL 2 per a les modalitats de dos jugadors. L’edició nord-americana es publicà l’octubre de 1988, amb Sega of America com a editora i Tonka com a distribuïdora; Europa també rebé el joc el 1988 amb el número 5110.¹⁴

La interfície és austera però funcional: cursor, cronòmetre i finestres GAME i HELP sobre un tauler gairebé immòbil. Es pot canviar entre dues músiques alternatives o apagar-les. El valor específic d’aquesta versió no és l’espectacle, sinó haver empaquetat patrons fixos, taulers aleatoris, competició i ajudes àmplies dins una presentació coherent amb el comandament de consola.

El nom complet de la plataforma inclou sovint Mark III, però no s’ha acreditat una edició comercial japonesa diferenciada: el catàleg oficial japonès consultat no enumera Shanghai. Per tant, l’anàlisi se centra en el cartutx occidental de Master System documentat als Estats Units i Europa.⁵

Shanghai continua funcionant perquè una regla entenedora produeix decisions que no ho són gens. No demana reflexos ni memoritzar una campanya: demana veure relacions espacials, contenir la temptació d’agafar la primera parella i acceptar que una elecció correcta localment pot ser desastrosa per al conjunt. Quan el tauler s’obre, la satisfacció és tan clara com l’espai que acabes de crear.

La contrapartida és una interacció lenta i una presentació que canvia poc. Moure el cursor entre 144 fitxes és menys àgil que assenyalar-les, i els símbols petits exigeixen aprenentatge. El bloqueig tampoc sempre sembla just: l’error determinant pot haver ocorregut molts moviments abans que el tauler reveli les seves conseqüències.

És una recomanació clara per a qui gaudeix planificant, repetint patrons i millorant temps, especialment si alternarà Solitari amb les variants compartides. No és la millor porta d’entrada per a qui necessita renovació audiovisual constant o rebutja que una seqüència de retirades el pugui deixar sense moviments. Cal jugar-hi com qui desfà un nus: amb paciència, memòria i respecte per la fitxa que encara no es veu.

L’edició nord-americana reuneix cartutx, estoig i un manual en anglès de vint pàgines. Aquest manual no es limita als controls: dibuixa les famílies de fitxes, explica les vores de les piles, ofereix consells estratègics i reserva dues pàgines a fulls de puntuació. També identifica Tonka com a distribuïdora, la impressió al Japó i el copyright de 1988.¹

Els materials conservats acrediten un embalatge nord-americà i un altre d’europeu, a més d’una variant australiana visible, però no demostren diferències de programa entre aquestes regions. La caixa europea manté la mateixa il·lustració principal i afegeix una contraportada multilingüe; és una diferència documental segura, no una excusa per inventar canvis de velocitat, contingut o compatibilitat.²

La cadena de crèdits exigeix separar obra original, conversió i distribució. Activision és la creadora del joc original i la titular de la llicència declarada al manual. Sega realitzà la conversió i publicà l’edició de Master System, mentre que Tonka distribuí el cartutx nord-americà. Hudson Soft, associada a altres versions, no correspon a l’edició estudiada.

Aquesta conversió arribà quan Shanghai ja circulava per altres sistemes, però la conversió no s’entén només com una còpia reduïda. Els dotze patrons, la generació aleatòria, el menú HELP i les dues variants competitives defineixen una adaptació pensada per a una consola domèstica i un comandament digital. Els crèdits personals continuen incomplets, tal com adverteix la mateixa fitxa de crèdits de SMS Power; atribuir més noms afegiria una precisió que la documentació no permet.¹³