Shadow of the Beast a Sega Master System/Mark III: cada objecte pot obrir el camí o condemnar la Bèstia

Maletoth, el Senyor de les Bèsties, fa segrestar el protagonista quan encara és un nen. Els seus fetillers el transformen mitjançant màgia en un esclau de cos bestial, i els treballs forçats li enforteixen el cos. La història no busca matisos: converteix la pèrdua de la identitat en l’impuls de l’aventura. En presenciar l’execució del seu pare a mans dels lacais de Maletoth, la Bèstia recupera els records, trenca les amarres i jura venjança. El relat justifica tant l’objectiu com l’empenta amb què avança i combat: cada regió és un pas per destruir l’exèrcit de l’amo i recuperar la forma humana.¹

Amb la creueta, el jugador fa que la Bèstia corri o giri, salti, s’ajupi i pugi o baixi escales. Les diagonals superiors permeten saltar lateralment. Amb el botó 1, la Bèstia llança un cop de puny; en combinar-lo amb una direcció, pot atacar corrent, colpejar ajupida o executar una puntada en salt. La posició visible de l’enemic determina quin gest convé.¹

L’abast curt obliga a comprometre’s. Córrer i colpejar permeten mantenir l’impuls, però redueixen el temps per reaccionar; atacar ajupit cobreix la zona baixa a costa de quedar-se quiet; saltar pot superar una amenaça o exposar la Bèstia durant la trajectòria. El manual és explícit: saber retirar-se és tan important com resistir i lluitar.¹

El jugador obre l’inventari i confirma la tria amb el botó 2. Dins el menú, recorre les caselles amb la creueta fins que s’il·lumina l’objecte desitjat; OUT tanca la pantalla sense seleccionar res. Aquest pas intermedi evita activacions accidentals, però no protegeix d’una mala decisió: l’efecte s’aplica tan bon punt es confirma.

La partida comença amb tres vides i una energia inicial i màxima de 9. Els cors vermells indiquen les vides, el número groc mostra l’energia i un gran cor batega més de pressa quan la Bèstia s’afebleix. Arribar a zero costa una vida; si en queda alguna, l’energia torna a 9, però el nivell recomença des del principi.¹

Molts adversaris només es poden derrotar amb una resposta determinada. Per això l’energia no és només una reserva d’errors: també mesura quants intents es poden dedicar a desxifrar un patró abans de repetir el nivell. Observar-ne l’altura, la direcció i el ritme ajuda a reconèixer la resposta i evita repetir errors; insistir sempre en el mateix atac només consumeix energia.¹

En fases avançades, la Bèstia pot volar en vuit direccions i porta una arma. Durant el vol, el jugador ja no salta amb les direccions, sinó que les utilitza per governar el moviment per tot l’espai, i dispara amb el botó 1. El canvi amplia les rutes possibles i substitueix el compromís del cos a cos per la gestió simultània de posició i tir.¹

L’aventura es divideix en vuit regions. El manual només identifica pel nom el Bosc, les Cavernes Subterrànies, el Castell i el Cementiri; no dona nom a les altres quatre. La progressió combina espais exteriors, interiors, escales, portes i objectes ocults sense reduir cada regió a una successió d’enemics.¹

És un joc per a un jugador. El vol armat és el canvi més profund perquè transforma tant el moviment com l’atac. Abans d’arribar-hi, la dificultat creix mitjançant patrons, perills del terreny i decisions d’inventari cada cop més compromeses.

La versió estudiada és la conversió per a Sega Master System/Mark III atribuïda a TecMagik. Reflections Interactive havia creat el joc original, mentre que Psygnosis en gestionava l’edició i la llicència. Aquesta distinció evita traslladar automàticament a la conversió tots els crèdits de l’obra d’origen o d’altres adaptacions. A la fitxa de SMS Power, Master System i Mark III apareixen sota la mateixa entrada. El comandament estàndard és l’únic control especificat, i no s’hi atribueixen canvis jugables, de compatibilitat o d’accessoris propis de Mark III. És un joc per a un jugador, controlat amb aquest comandament i distribuït en un cartutx de 256 KB, és a dir, 2 Mbit.²

La cronologia europea exigeix cautela. PixelatedArcade concreta el 21 de novembre de 1991, dada que coincideix amb el registre de l’edició europea 27019-50. GameFAQs, en canvi, indica 1992. Aquest darrer any sí que està documentat per a l’edició brasilera de Tec Toy.³⁴

El manual conservat pertany a l’edició brasilera i està escrit en portuguès del Brasil. Identifica Tec Toy, una garantia de noranta dies i la producció a la Zona Franca de Manaus. També vincula el producte amb la llicència de Psygnosis i presenta TecMagik com una marca de Lance Investments. Són diferències documentals i comercials, no proves d’un programa diferent.¹

Avui continua interessant perquè obliga a llegir abans d’actuar. Les animacions i l’espai lateral ofereixen la informació, però la resposta no sempre és un cop: pot ser ajupir-se, saltar, fugir o reservar un objecte. Quan aquestes peces encaixen, la severitat deixa de semblar arbitrària i es converteix en una cadena de decisions petites i tenses.

El límit és igualment clar. Haver de repetir el nivell després de perdre una vida encareix cada error, i una clau mal usada pot convertir l’exploració en un carreró sense sortida. Qui gaudeixi cartografiant espais, provant patrons i administrant recursos hi trobarà una aventura compacta. Qui necessiti indicacions constants o gaire marge per refer-se toparà aviat amb la seva duresa.

La recomanació és directa: val la pena per a jugadors pacients que acceptin l’assaig i error com una forma d’aprenentatge, especialment si volen una aventura més estranya que un joc de plataformes convencional. No cal perdonar-li els càstigs per l’edat. Cal decidir si se’n vol pagar el preu. Aquí, fins i tot una butxaca plena pot ser una amenaça.

L’edició física brasilera és especialment informativa perquè el manual no es limita a explicar el funcionament dels controls. Inclou la història completa, aconsella quan convé retirar-se, adverteix sobre objectes mortals i indica que cada clau només obre una porta concreta. També reserva quatre pàgines a anuncis de Land of Illusion, Taz-Mania, The Flintstones i Back to the Future II.¹

Capsa, cartutx i manual expliquen una circulació regional més complexa que una simple traducció de portada. El material brasiler inclou la garantia, les adreces de Manaus i São Paulo i un context de catàleg propi, sense demostrar cap alteració del joc.¹