Road Rash a Sega Master System/Mark III: colpeja, avança i paga cada caiguda

Els manuals donen al joc una història d’origen més melodramàtica que allò que apareix durant les curses. Fang i Polygon són dos rivals que busquen fama i fortuna; Polygon saboteja la moto de Fang mentre Natasha l’ajuda a distreure’l. Fang sobreviu a l’accident i el desafia a una cursa sense regles per Pacific Coast, presentada com el naixement fictici de Road Rash. La partida no desenvolupa una narració contínua: retrats, avisos i perfils humorístics donen cara a corredors com Natasha, Biff, Slater, Ikira, Sergio i Helldog.³

Conduir i colpejar amb dos botons

La conducció concentra moltes funcions en molt poques ordres. Esquerra i dreta governen la moto, avall frena, el botó 1 accelera i el botó 2 ataca; prémer amunt i el botó 2 executa una puntada. Els atacs s’orienten automàticament cap al pilot més proper, així que la decisió important no és apuntar, sinó situar-se bé. La pantalla separa la resistència del pilot dels danys de la moto i també mostra velocitat, distància, temps, retrovisors, posició entre quinze corredors i dades del rival proper.³

La distància converteix l’atac en una aposta

Sense arma, el botó 2 tria entre diferents cops segons la posició relativa. Amb una porra, el mateix botó la fa servir quan el rival és prou a prop. Encara hi ha una maniobra més arriscada: si no portes cap porra, pots prendre la d’un adversari prement el botó mentre ell la brandi.³

El combat no atura la cursa ni crea una arena separada. Dos motoristes poden circular de costat just abans d’un revolt, mentre un cotxe apareix de cara o l’asfalt es torna relliscós. Reduir la resistència del rival pot obrir una posició, però fixar-te en el cos del contrari redueix el temps disponible per anticipar els perills de la carretera.

Trànsit, caigudes i policia

Els cinc circuits introdueixen cotxes en diversos sentits, encreuaments, vaques, cérvols, arbres, oli, sorra i grava. Els retrovisors avisen d’allò que s’acosta per darrere, però cal decidir si mantens velocitat, canvies de carril o abandones una baralla. La policia afegeix multes i possibles detencions. Després d’una topada, el pilot corre cap a la moto: pots dirigir-lo lateralment, moure’l entre el fons i el primer pla o deixar-lo quiet perquè passi el trànsit. L’accident continua consumint temps de cursa.³

La campanya reutilitza Sierra Nevada, Pacific Coast, Redwood Forest, Palm Desert i Grass Valley al llarg de cinc nivells. Per avançar cal acabar entre els quatre primers en tots cinc circuits; completar el joc exigeix assolir aquesta condició cinc vegades en cadascun. El resultat és una estructura de vint-i-cinc curses. El jugador comença amb 1.000 dòlars i rep premis que pot reservar per a una moto millor. La botiga ofereix vuit models, des de la Shuriken 400 de 4.000 dòlars fins a la Diablo 1000 de 25.000; el crèdit suma els diners disponibles i el valor de la moto actual.¹

Les contrasenyes conserven el progrés, però la documentació regional discrepa. El manual brasiler permet reutilitzar una contrasenya individual amb l’altre jugador; el portuguès diu que la del primer no serveix per al segon. Sense una comparació directa del programari regional, convé tractar-ho com una diferència documental no resolta.²³

SMS Power registra aquesta edició en un cartutx de 512 KB, és a dir, 4 Mbit, i assenyala el Control Pad com a perifèric. La fitxa confirma el comandament convencional, però no permet afirmar que cap altre accessori fos compatible. Tampoc hi ha proves suficients per atribuir diferències jugables específiques a una hipotètica variant Mark III. La peculiaritat tècnica més clara és sonora: si vols sentir el motor, has d’apagar la música perquè la consola no reprodueix totes dues coses simultàniament.⁴¹

Visualment, la conversió conserva la perspectiva posterior, els rivals identificables i una interfície carregada d’informació. La carretera, però, es construeix amb formes i franges de color molt econòmiques. Aquesta simplificació manté llegibles la posició i els corredors, però redueix l’anticipació davant d’alguns revolts, desnivells i obstacles petits.

Avui, la millor raó per jugar-hi és la claredat de la seva idea central. Córrer i lluitar no són dos sistemes enganxats: comparteixen espai, botons i risc. Acostar-te per colpejar modifica la trajectòria, et roba visibilitat i pot convertir un avançament còmode en una visita a l’asfalt.

Els límits també són evidents. La campanya allarga cinc carreteres durant cinc nivells, costa percebre la profunditat de la carretera i l’àudio obliga a triar. Tampoc esperis un duel multijugador simultani. La progressió compensa part de la repetició, però no transforma radicalment els circuits ni la gramàtica del combat.

És recomanable per a qui gaudeixi dominant sistemes compactes, accepti repetir recorreguts i valori una conversió de vuit bits amb conseqüències poc habituals. No és la millor porta d’entrada per a qui busqui conducció precisa, varietat constant o competició directa entre dues persones. Road Rash encara mossega; només cal tolerar que ensenyi sempre les mateixes dents.

La documentació física situa el joc en diversos circuits comercials. Hi ha edicions europees, portugueses i brasileres; la portuguesa identifica Ecofilmes i la brasilera, Tec Toy. Les portades comparteixen la col·lisió entre motoristes, però segells, idiomes i composició permeten distingir-les sense suposar diferències jugables. També es documenta una reedició europea Kixx, amb un marc gràfic propi i la mateixa referència de producte visible al llom. És una reedició física històrica, no una versió moderna, i les fonts no demostren canvis de circuits, controls o contingut; el seu interès és editorial i de col·leccionisme.²³⁴

Les fonts especialitzades situen la conversió de Master System el 1994 i l’atribueixen a Probe Software. U.S. Gold en va assumir la publicació europea i Tec Toy la brasilera; SMS Power també atribueix l’àudio a Krisalis i identifica Electronic Arts com a creadora de l’obra original. GameFAQs enumera versions per a sistemes com Genesis, Game Gear, Game Boy, Amiga, 3DO, Sega CD, PlayStation, Saturn i PC. El valor històric d’aquesta edició rau en el fet d’encabir carretera, economia i baralla dins una consola de vuit bits.⁴⁵