R.C. Grand Prix a Sega Master System/Mark III: córrer contra el cronòmetre i cobrar per millorar el cotxe

Abans de cada sortida, el joc ensenya el circuit que toca, les voltes i el temps disponible. Quan sona el senyal, mantenir el botó 1 posa el cotxe en moviment. A les cruïlles convé continuar recte: girar-hi pot enviar el vehicle pel recorregut equivocat. Cal retenir la forma general abans que la velocitat obligui a reaccionar.¹

A la pista, una fletxa assenyala el revolt i un bip n’avisa la proximitat. Cal preparar el gir, deixar d’accelerar si convé i recuperar velocitat sense sortir de la ruta. El manual recomana bloquejar rivals, però entretenir-s’hi massa pot esgotar el temps. Defensar la posició només serveix si no compromet l’arribada.¹

La direcció és la dificultat principal. La seva resposta depèn de l’orientació del cotxe, de manera que cada canvi de sentit exigeix readaptar-se. Memoritzar les corbes evita corregir massa tard.¹

Fora de la pista, la creu direccional i el botó 1 permeten seleccionar jugadors, confirmar opcions i comprar peces. Són ordres contextuals senzilles; la decisió important arriba quan cal gastar els diners en una millora concreta o reservar-los per a més endavant.¹

Cada peça millora un aspecte diferent del cotxe. El motor dona velocitat però demana més energia; els pneumàtics milloren l’adherència; la suspensió estabilitza el cotxe en els revolts; els engranatges eleven l’acceleració, i les bateries duren més. Una peça potent pot quedar limitada per la resta del conjunt.¹

Els tres primers classificats que arriben dins del límit cobren 100, 50 i 25 dòlars, respectivament, i també reben un dòlar per cada segon sobrant. La fórmula premia sobreviure i ser eficient: una victòria lenta paga menys que una de neta, mentre que una tercera posició ràpida encara pot acostar el jugador a la botiga.¹

La botiga s’habilita amb almenys 120 dòlars. Cada visita només ofereix una unitat de cada peça; si un jugador la compra, no reapareix fins a la visita posterior a la cursa següent. En multijugador entra primer el jugador que havia obtingut el pitjor resultat. Aquesta compensació li dona prioritat, però no li garanteix prou diners.¹

En multijugador, les millores no desapareixen quan s’acaba el torn. Si la consola controla el cotxe d’un participant que hi havia instal·lat peces, el vehicle conserva aquelles compres. Això converteix cada inversió en una arma de doble tall: reforça les curses del propietari, però també endureix aquell mateix cotxe quan actua com a rival durant el torn d’una altra persona. Com que cada botiga només té una unitat de cada tipus, comprar primer pot negar una peça als altres jugadors; tanmateix, entrar-hi abans depèn d’haver quedat pitjor a la cursa anterior.¹

En una partida individual, la millora tampoc no obre una escletxa permanent. Quan el jugador compra peces, els cotxes de la consola també progressen. La botiga serveix, doncs, per mantenir-se al ritme de la competició i per decidir quin defecte corregir primer, no per acumular un avantatge sense resposta. Prioritzar el motor pot donar més velocitat punta, però sense bateries adequades aquesta empenta es paga amb una alimentació insuficient. Pneumàtics i suspensió ofereixen una alternativa menys vistosa: perdre menys velocitat i control als revolts.¹²

Les curses formen una campanya eliminatòria. Des de la segona, el líder anterior corre primer; el jugador que queda quart o no arriba a temps desapareix de les rondes següents. Si tots els jugadors són eliminats, la partida acaba. Guanyar les deu curses és la condició que el manual associa al títol de campió, més exigent que limitar-se a sobreviure.¹

En partides de dos a quatre jugadors, entre el cinquè i el sisè circuit apareix una cursa d’acceleració en una recta d’un quart de milla. Dos jugadors hi competeixen simultàniament i el vencedor guanya 50 dòlars, però perdre no elimina cap jugador. Mantenir massa temps el botó 1 sobreescalfa el motor i atura el vehicle: cal anar-lo prement i deixant anar mentre es vigila l’indicador.¹

Aquesta prova transforma l’accelerador en un regulador de risc. Prémer-lo dona velocitat; l’indicador avisa que la potència s’acosta al límit; deixar-lo anar sacrifica empenta per evitar l’aturada. És l’únic moment en què el multijugador abandona els torns i planteja un duel simultani.

R.C. Grand Prix per a Sega Master System/Mark III es va publicar en un cartutx de 256 KB, equivalent a 2 Mbit, i utilitza el comandament estàndard de la consola. Les partides d’un, tres o quatre jugadors fan servir el comandament 1; les de dos exigeixen tots dos. En circuit, els jugadors 1, 3 i 4 comparteixen el primer comandament, i el jugador 2 utilitza el segon. No cal cap adaptador perquè les curses són per torns.³¹

GameFAQs situa el llançament a Europa i Austràlia el 1989, als Estats Units el 1990 i al Brasil el 1991. SMS Power data el joc el 1989 sense concretar la regió. És més prudent indicar que la publicació regional abasta de 1989 a 1991 que imposar un únic any mundial. Tampoc es poden atribuir regles o contingut diferents a una versió específica de Mark III.⁴³

El manual nord-americà conserva una contradicció menor: les instruccions inicials permeten començar amb el botó 1 o el 2, però la taula general indica que el botó 2 no s’utilitza. El botó 1 governa el joc ordinari; aquella indicació no prova cap altra funció jugable del segon botó.¹

Avui funciona millor com una prova compacta de lectura i disciplina que com una cursa exuberant. Cal reconèixer el circuit, anticipar la fletxa i dominar una direcció inicialment capriciosa. Quan tot encaixa, cada volta exigeix conservar velocitat, evitar disputes inútils i arribar amb segons convertibles en diners.

El seu interès creix quan es tracta la campanya com una cadena de decisions i no com deu esprints aïllats. Una trajectòria més neta engreixa la bonificació, la bonificació avança una compra i la compra modifica el marge disponible al circuit següent. Aquesta continuïtat és modesta, però dona sentit a repetir un traçat per aprendre on frenar, quan deixar passar un rival i quina peça compensa millor l’error més habitual.

És recomanable per a qui gaudeixi de campanyes curtes, marques personals i sistemes econòmics petits però llegibles. Resultarà més aspre per a qui busqui física intuïtiva, competició simultània constant o gran varietat audiovisual. Val la pena provar-lo amb paciència durant els primers circuits: sota una conducció esquerpa hi ha una progressió coherent. El cotxe és diminut; les conseqüències de cada segon, no.

L’edició de Master System es va presentar de manera diferent segons la regió. Les edicions regionals mostren Seismic a la nord-americana, Sega a les europees i australianes, i TecToy a la brasilera. Aquestes marques expliquen canvis de caràtula, idioma i distribució, però no proven variacions jugables. La caixa europea manté el número 27007; la brasilera destaca TecToy i anuncia d’un a quatre jugadors en portuguès.⁴

El manual brasiler identifica TecToy, la producció a la Zona Franca de Manaus i una garantia de noranta dies. El nord-americà afegeix un llibre de puntuacions en paper: els resultats podien acabar anotats al mateix fullet que explicava les regles.²¹

Els crèdits corporatius no coincideixen. El manual nord-americà atribueix el desenvolupament a Absolute Entertainment, mentre que GameFAQs registra Imagineering Inc. La documentació no aclareix com es relacionen aquests dos noms amb el projecte; per això convé conservar les dues atribucions qualificades i no presentar-ne cap com a exclusiva.¹⁴