Phantasy Star a Sega Master System/Mark III: perdre’s per Algol també és avançar

L’acció comença l’any 342 de l’era espacial. Lassic, rei d’Algol abans benèvol, busca la immortalitat, adopta una armadura vinculada a una religió fosca i acaba convertit en tirà. Els soldats mecànics de Lassic, coneguts com a Robotcops, maten Nero, membre de la resistència. Abans de morir, entrega l’espasa i la missió a la seva germana Alis, que promet venjar-lo i parteix a buscar Odin.³

La localització anglesa nord-americana anomena els quatre companys Alis, Myau, Odin i Noah; la documentació japonesa traduïda utilitza Alisa, Myau, Tylon i Lutz. Aquí es mantenen els noms anglesos de l’edició examinada. El grup uneix una heroïna, un animal parlant, un guerrer i un mag, i converteix una revenja personal en una expedició capaç de creuar tot Algol.³⁴

Fora del combat, la creu direccional mou el grup i recorre els menús. El botó 1 cancel·la; el botó 2 confirma, executa i fa avançar el text. Prémer qualsevol dels dos durant el desplaçament obre la finestra d’ordres. El botó Pausa de la consola atura la partida i la reprèn, mentre que Reset reinicia el joc; si reinicies sense desar, perds tot el progrés posterior a l’últim desament. La simplicitat física del comandament amaga un joc ple de verbs: consultar l’estat, usar o equipar objectes, cercar davant del grup, llançar màgia i desar.³

Quan apareix un monstre, cal assignar una acció a cada integrant abans d’executar la ronda. Atacar aprofita l’arma equipada; la màgia gasta punts de màgia (MP); els objectes permeten resoldre situacions d’emergència; parlar pot obtenir informació; fugir compromet tot el grup i pot fracassar. La pantalla ensenya l’enemic, els punts de vida (HP) i les ordres disponibles, de manera que la decisió és visible encara que el resultat depengui dels atributs.³

Cada victòria concedeix experiència i pot fer aparèixer un cofre. Pujar de nivell millora atac, defensa, HP i MP; Alis, Myau i Noah també aprenen encanteris. La moneda compartida són les mesetesmeseta: Moneda compartida pel grup a Phantasy Star, obtinguda sobretot en combats i gastada en equipament, objectes i serveis., gastades en armes, proteccions, aliments i serveis. Un cofre pot contenir diners o objectes, però també disparar una fletxa contra un membre o explotar i ferir tothom: fins i tot cobrar la recompensa és una decisió.³

L’inventari admet fins a 24 tipus d’objecte, i portar una arma no significa aprofitar-la: cal equipar-la, respectant les restriccions de cada personatge. Als hospitals, els membres del grup recuperen forces; les esglésies ressusciten companys; les botigues venen i recompren material. Aquest circuit transforma els combats en preparació: lluites per tornar més fort, però també per pagar la següent expedició.³

Phantasy Star organitza la descoberta mitjançant claus, passis, passaports, encanteris i vehicles. Una pista pot conduir a un objecte que obre una carretera vigilada; un passaport permet embarcar en una nau; el Landrover, un vehicle terrestre, l’aerolliscador o el perforador de gel alteren quins terrenys són transitables. Progressar no és només augmentar les estadístiques: és ampliar físicament el mapa possible.³

A les masmorres, la perspectiva passa a ser en primera persona. Amunt fa avançar; esquerra i dreta fan girar; avall fa retrocedir. Com que no hi ha automapa, dues cantonades idèntiques poden conduir a una sortida o a un recorregut inútil. El manual recomana cartografiar cada planta i anotar trampes, portes i bifurcacions; és un consell gairebé imprescindible.³⁴

La progressió també es pot llegir a la pantalla d’estat: nivell, experiència, atac, defensa, HP, MP i equipament expliquen per què una expedició abans impossible ara és assumible. La informació és seca, però útil. Si un enemic resisteix massa o una zona esgota el grup, el joc deixa dues respostes clares: revisar l’equip o guanyar experiència.³

L’edició nord-americana examinada conserva els noms Alis, Odin i Noah, presenta text en anglès i consta amb el número 9500. El manual descriu un cartutx Four Mega Plus amb bateria de liti i cinc fitxers de partida. La partida es desa des del menú d’exploració i no es pot desar durant un combat; sobreescriure una ranura elimina la partida desada anterior.⁶³

La documentació japonesa descriu altres particularitats. El cartutx Gold Cartridge és de 4 Mbit, incorpora memòria SRAM alimentada per bateria i serveix tant per a Mark III com per a Master System. El manual japonès també demana desconnectar el teclat SK-1100 d’una Mark III abans de jugar. Són instruccions d’aquella configuració, no requisits universals de totes les edicions.⁵⁴

SEGA AGES va afegir, dècades després, un automapa, llistes de consulta, una modalitat més accessible i selecció de so FM o PSG. Aquest contrast ajuda a identificar què pertany al cartutx: l’original no et dibuixa el mapa de les masmorres ni ofereix aquestes ajudes. La necessitat d’orientar-se forma part del disseny original, mentre que la reedició la mitiga deliberadament amb eines noves.¹

Encara funciona perquè les tres perspectives tenen funcions diferents i recognoscibles. El mapa obre possibilitats, la masmorra retalla informació i el combat obliga a comprometre’s amb una ronda. Parlar amb monstres, preparar equip i descobrir transports mantenen viva la curiositat. No cal indulgència històrica per apreciar aquesta estructura: les decisions continuen sent llegibles i les conseqüències, concretes.

La fricció acumulada és el seu obstacle més seriós. Les pistes breus poden obligar a revisitar poblacions; les trobades interrompen l’exploració; els primers nivells demanen paciència; els corredors repetits castiguen qui no cartografia. No sempre és fàcil saber si una descoberta costa perquè és exigent o perquè la instrucció és massa opaca. Si busques orientació constant i ritme ràpid, Algol pot semblar més feina que aventura.

És recomanable per a qui gaudeixi prenent notes, deduint rutes i veient com un grup fràgil guanya recursos fins a travessar mons sencers. No ho és tant per a qui rebutgi les trobades aleatòries o vulgui resoldre cada obstacle en una única visita. Phantasy Star continua mereixent una expedició, sempre que acceptis portar el mapa que el joc decideix no donar-te.

El mateix joc va circular en diverses presentacions regionals: japoneses, nord-americanes, europees, brasileres i coreanes. Tectoy confirma que en va preparar una traducció al portuguès per al mercat brasiler. Les cobertes i els manuals acrediten la diversitat d’idiomes, marques i distribuïdors, però no permeten assegurar per si sols totes les diferències de codi, dificultat o contingut entre revisions regionals.⁶⁸

La reedició SEGA AGES de 2018 va conservar l’obra de Mark III/Master System i hi va superposar eines modernes. Aquesta continuïtat és part del llegat més útil del joc: les ajudes noves no substitueixen el seu nucli, sinó que revelen quines asprors provenien del cartutx i quines decisions —les tres perspectives, les pistes i la preparació— encara sostenen l’aventura.¹

La fitxa de crèdits de GameFAQs atribueix a Sega el desenvolupament i la publicació d’aquesta edició, i registra Rieko Kodama com a dissenyadora principal, Yuji Naka com a programador principal, Kotaro Hayashida al guió i Uwabo Takehiko a la música. La relació correspon a la informació que GameFAQs publica per a Master System i no pretén reproduir de manera exhaustiva tot l’equip intern.⁷