James Pond 2: Codename: RoboCod a Sega Master System: estira’t fins al sostre, però vigila la cua

El 23 de desembre, el Dr. Maybe ocupa les fàbriques de joguines del Pare Noel i hi amaga bombes pingüí programades per esclatar en quaranta-vuit hores. Altres agents han fracassat, així que James Pond ha de sortir de l’aigua, salvar les joguines i aturar el sabotatge nadalenc. Phil l’equipa amb un vestit que conserva aigua oxigenada per mantenir-lo sa a terra, i els seus poders mecànics expliquen el nom en clau RoboCod. El científic també havia preparat ales i una armadura protectora, però Maybe les ha robades i escampades per les fàbriques, convertint l’equipament perdut en recompensa jugable.¹

El botó 1 fa saltar RoboCod. Caure damunt d’un enemic serveix d’atac; prémer avall just abans de l’impacte duplica el dany, i tornar a prémer el botó 1 en aterrar provoca un rebot alt. Així, un mateix contacte pot eliminar una amenaça i donar accés a una plataforma superior, sempre que l’alineació sigui precisa. Per estirar-se cal mantenir el botó 2. Si el cos arriba a una cornisa, deixar anar el botó fa que RoboCod s’hi agafi; dreta o esquerra el mouen lateralment mentre acaba de pujar. La pantalla deixa veure el sostre com una promesa, però no sempre mostra els enemics que s’acosten a la cua: una mossegada interromp l’acció i el torna a terra. Abans de saltar, es pot consultar què hi ha sota RoboCod mantenint premut avall i prement el botó 2. Per ampliar i desplaçar la vista inferior, cal prémer avall, després el botó 2 i finalment moure la creu direccional. Aquesta inspecció ajuda a valorar un pou o a cercar un passadís ocult sense llançar-s’hi a cegues.¹

El contacte amb un enemic consumeix una bateria del vestit; si RoboCod es queda sense bateries, perd una vida. Comença amb tres bateries i en pot acumular fins a cinc. Les estrelles en recuperen, de manera que explorar per trobar-ne pot ser més prudent que precipitar-se cap a la sortida.⁴

Els blocs colpejats des de sota poden alliberar premis, enemics o vehicles. Cotxes, avions i banyeres volen amb el botó 1; les ales permeten ascendir i moure’s lateralment, mentre el paraigua frena les caigudes. Són canvis breus de mobilitat que obren rutes diferents, no un inventari permanent d’habilitats.¹

Les missions avancen de baix a dalt i agrupen diverses cambres sota una mateixa fantasia industrial. En moltes cal trobar totes les bombes abans que parpellegi la sortida; algunes cambres secretes trenquen aquesta regla. Les caixes taronges guarden el punt de represa dins del nivell, així que descobrir-ne una canvia quant risc convé assumir a continuació.¹

No convé convertir aquesta llista en una xifra de nivells totals. Els manuals parlen de nou missions, la ressenya contemporània descriu nou àrees amb múltiples nivells i la publicitat de la contraportada anuncia vuit «levels». Són unitats diferents o, com a mínim, no demostrades com a equivalents.³⁴

La puntuació no és només decorativa: arribar a 500.000 punts concedeix una vida extra. També hi ha una armadura protectora temporal i objectes daurats que donen una vida extra, encara que el seu nom canvia entre les seccions regionals de les instruccions. L’efecte és més segur que l’etiqueta.¹

James Pond 2: Codename: RoboCod per a Sega Master System es va publicar a Europa el 1993 en un cartutx comercial anomenat Mega Cartridge per a un sol jugador. SMS Power n’indica una capacitat de 512 KB, equivalent a 4 Mbit. Fa servir el comandament estàndard de dos botons; la secció anglesa de les instruccions reserva la pausa al botó físic PAUSE de la consola.³

La documentació declara compatibilitat amb Master System, Master System II i Mega Drive mitjançant el Master System Converter. Això descriu on pot funcionar el cartutx europeu, però no prova una edició pròpia de Sega Mark III ni cap diferència específica de la consola japonesa. Les instruccions regionals també discrepen: la secció anglesa assigna la pausa al botó PAUSE de la consola i la continuació al botó 1, mentre l’alemanya atribueix totes dues accions a START. Per tant, l’assignació de pausa i continuació varia entre aquestes dues seccions i no és universal.¹

Encara funciona perquè la seva millor idea és espacial, no ornamental. Veure una cornisa alta, calcular si la cua quedarà exposada i decidir entre estirar-se o eliminar abans els enemics de la cambra produeix una tensió fàcil d’entendre. Quan el nivell aprofita aquesta relació, RoboCod té una identitat que molts jocs de plataformes més fluids no aconsegueixen.

També exigeix tolerància. El camp de visió reduït amaga alguns enemics fins massa tard, i cercar l’última bomba pot convertir una cambra acolorida en una inspecció rutinària. Els punts de control alleugen la repetició dins del nivell, però l’absència de contrasenyes pesa si es vol completar l’aventura en sessions breus.

És recomanable per a qui gaudeixi explorant espais compactes, aprenent controls peculiars i acceptant una dificultat de cartutx. Qui busqui velocitat constant o salts d’una precisió sedosa hi trobarà massa fricció. RoboCod no corre cap a la sortida: s’hi enfila, comprova què hi ha a sota i només llavors arrisca la cua.

La versió de Master System va circular en edició europea i també en una reedició Kixx. El frontal europeu manté la il·lustració de RoboCod envoltat d’antagonistes, mentre la contraportada combina captures petites amb text multilingüe. Aquest embalatge promet una escala de «levels» que no coincideix literalment amb les nou missions enumerades a les instruccions.³

Tec Toy va preparar una variant brasilera en portuguès, amb manual propi, logotips regionals i producció a la Zona Franca de Manaus. L’any 1993 imprès al manual correspon als drets del programari i no estableix la data comercial exacta d’aquesta variant.²

Els crèdits requereixen separar l’obra de la conversió. El manual atribueix el programari de 1993 a Millennium i Vectordean, amb llicència d’U.S. Gold. La pantalla de títol i les referències especialitzades atribueixen a Tiertex la programació de Master System. Algunes pantalles conserven un avís de drets d’autor de Millennium de 1991, però el manual, el cartutx i el catàleg situen aquesta edició comercial el 1993: el primer any remet a l’obra prèvia i el segon, a la conversió publicada per a la consola.³