Chuck Rock II: Son of Chuck a Sega Master System/Mark III: una clava per obrir-se camí

La història continua divuit mesos després que Chuck derrotés Gary Gritter. Ara ha construït el cotxe Rock-Et i dirigeix Chuck Motors. Ophélia és la seva esposa i la mare de Chuck Júnior. Dos homes de Datstone el segresten perquè Brick Jagger vol forçar Ophélia a lliurar-li els plànols del vehicle.¹

El fill abandona les joguines i emprèn el rescat. El contrast sosté tot el to: el protagonista conserva la mida i els símbols d’un nadó, però travessa boscos, gel, lava i instal·lacions industrials. El biberó es converteix en indicador de resistència i la clava infantil, en una eina sorprenentment versàtil.¹

La creu direccional mou Chuck Júnior; el botó 1 serveix per fer-li brandar la clava i el botó 2, per saltar. El menú d’opcions permet intercanviar aquestes dues funcions. Quan està quiet, prémer avall fa que s’enfili a la clava i s’hi balancegi per evitar objectes perillosos.¹

Davant d’un enemic, cal decidir quan fer brandar la clava; davant d’un bloc, una trampa o una pedra, el mateix gest canvia de funció. El decorat visible indica si convé atacar, obrir una ruta o alterar un element. Així, una ordre senzilla adquireix valor perquè la conseqüència depèn d’allò que Chuck Júnior té al davant.¹²

El líquid del biberó baixa quan Chuck Júnior pren mal. Recollir-ne d’altres recupera energia, mentre un indicador separat compta les vides. Quan el biberó queda buit es perd una vida, però la represa es fa al lloc de la derrota; això redueix la repetició immediata sense convertir els errors en gratuïts.¹²

Cinc animals auxiliars resolen obstacles concrets. Maud es penja dels arbres; Hobbes salta grans esquerdes amb Chuck Júnior a l’esquena; Anthony travessa trams difícils; la teranyina de Susie funciona com un trampolí, i Thomas camina sobre pous de lava. Cal reconèixer quin animal altera la ruta, no pas atacar qualsevol criatura que aparegui.¹

Els sis nivells es divideixen en fases i acaben amb un cap. La introducció visible de Stoneage Suburbs dona nom a aquest espai, però el canvi important arriba quan el terreny introdueix plataformes flexibles, punxes, gel, vegetació o altres perills que modifiquen el moment del salt.¹²

La cursa pel riu actua com un tram de bonificació i concedeix punts extra. Chuck Júnior comença amb tres vides; en perdre-les pot continuar amb tres més si es respon abans que acabi el compte enrere, però la puntuació torna a zero. Sobreviure i conservar el marcador, doncs, no són exactament el mateix objectiu.¹

A Master System, el joc es controla amb la creu i dos botons, i permet triar la dificultat i intercanviar les funcions de salt i atac. Aquest detall és útil perquè la clava demana cops freqüents, mentre que alguns trams concentren salts seguits. Així, cada jugador pot assignar l’acció més habitual al botó que li resulti més còmode.¹

Sega va publicar l’edició europea el 1993. Al Brasil, GameFAQs també registra 1993, mentre que Folha de S.Paulo presentava Chuck Rock II: Son of Chuck com un llançament de Tec Toy l’11 de desembre de 1994. El desacord impedeix establir un únic any de llançament al Brasil.³⁵

El manual brasiler de Tec Toy descriu els mateixos controls, objectiu i sistemes centrals exposats aquí. Entre les edicions comprovades, les diferències segures són la llengua, les marques, els codis comercials i la documentació. Cap particularitat jugable de Mark III ni cap compatibilitat amb accessoris especials queda documentada.¹

La millor raó per recuperar-lo és la clava. No perquè el combat sigui profund, sinó perquè el joc reutilitza una acció molt simple per atacar, desmuntar obstacles, alterar el decorat i guanyar alçada. Quan una pantalla combina aquestes funcions, avançar deixa de ser una successió automàtica de salts.

També conserva defectes ben visibles. Els enemics ordinaris no sempre exigeixen una decisió nova, i els primers paisatges poden semblar més uniformes del que promet l’estructura posterior. Canviar la dificultat ajusta el càstig, però no amplia el repertori bàsic ni evita que alguns trams repeteixin la mateixa cadència.

És recomanable per a qui gaudeixi dels jocs de plataformes de ritme deliberat, dels obstacles compactes i d’una estètica còmica sense massa text. Qui busqui inèrcies molt fines, exploració oberta o combat elaborat trobarà un joc de recursos limitats. Chuck Júnior no reinventa la prehistòria: simplement hi clava la clava al lloc oportú.

La documentació conservada mostra que l’edició brasilera va tenir una materialitat editorial pròpia. El manual és en portuguès, porta les marques de Sega i Tec Toy, ofereix una garantia de 90 dies i identifica la producció a la Zona Franca de Manaus. Són trets específics d’aquella edició i no corresponen a la capsa europea.¹

Sega va editar la versió europea, mentre que el registre sud-americà correspon a Tec Toy i presenta codis comercials diferents. Les dues cobertes comparteixen el reclam visual essencial —Chuck Júnior, biberó i clava—, però els textos, les marques i la informació de distribució revelen objectes destinats a mercats diferents.³

Core Design figura com a desenvolupadora i el manual brasiler atribueix el copyright de 1993 a l’empresa. GameFAQs atribueix el disseny de l’edició de Master System a Robert Churchill, i els gràfics a Lee Pullen i Richard Morton. La mateixa base atribueix la producció a Jeremy Heath-Smith i la programació a Ian Sabine. També assigna la música i els efectes a Martin Iveson i Matt Furniss.¹⁴

La ressenya contemporània de Sega Master Force confirma que la versió de Master System ja es jutjava pels seus sis grans trams, les tres dificultats, els gràfics, els caps i l’exigència. També descriu la clava contra enemics i blocs, les pedres desplaçables i els biberons d’energia: els mateixos elements que avui sostenen la seva identitat mecànica.²

Al Brasil, Folha de S.Paulo el va presentar com una novetat de Tec Toy protagonitzada per Chuck Júnior, amb sis fases, caps i una clava multifuncional. La distància temporal no ha canviat el centre de la proposta: és un joc de plataformes modest, però sap extreure més d’un sol bastó que molts jocs de tot un inventari.⁵