Cheese Cat-Astrophe starring Speedy Gonzales per a Sega Master System/Mark III: la pressa no obre el pas si queda un captiu enrere

Tot comença amb una escassetat sobtada de formatge. La Cheesefinger Corporation apareix amb Cheese-oid, un substitut sintètic que promet solucionar la crisi, però el seu responsable amaga una cara coneguda: Dr. Cheesefinger és Sylvester. El negoci fraudulent deriva en el seu «Pla C», el segrest de diversos ratolins i la captura de Carmel davant de Speedy.¹

La premissa fa una feina útil: converteix els ratolins captius en alguna cosa més que claus amb potes. Cada rescat aproxima Speedy a Carmel i a la fàbrica, mentre els entorns passen del paisatge natural a la infraestructura de Cheesefinger. El joc no necessita grans escenes narratives; la successió de dunes, muntanyes, bastides i maquinària ja dibuixa l’avanç cap al centre del problema.

El comandament és directe. En prémer esquerra o dreta a la creu direccional, Speedy corre en la direcció triada; avall fa que s’ajupi. El Botó 1 serveix per saltar i el Botó 2, per llançar un sombrero de la reserva. També pots derrotar els enemics saltant-los al damunt, encara que alguns necessiten més d’un impacte. Per aturar temporalment l’acció cal prémer el botó Pause de la consola.¹

Davant d’un enemic tens dues respostes principals. Saltar-li al damunt conserva munició, però exigeix calcular l’arc i exposa Speedy al contacte; llançar un sombrero redueix el risc a distància, però consumeix una unitat. La informació visible —posició, espai lliure i reserva— converteix un control senzill en una decisió de cost immediat.

Les icones de Speedy concedeixen vides extres i les d’energia recuperen quantitats diferents de la barra. Cada sombrero afegeix munició; els xilis només donen punts, de manera que cal distingir entre supervivència, atac i puntuació abans d’arriscar una desviació. El llaç apareix en un nivell avançat: un cop recollit, cal prémer amunt i el Botó 1 per llançar-lo cap a una plataforma superior. Si queda a l’abast, Speedy hi puja automàticament, però l’acció no es converteix en una habilitat permanent.¹

El primer cap proposa un combat diferent. Quan Cheesefinger deixa caure dinamita, la pots recollir prement avall i tornar-la a llançar amb el Botó 2. Si actues massa aviat, la càrrega torna a caure; si esperes massa, l’explosió enxampa Speedy mentre encara la sosté. És un bon exemple d’acció, senyal i conseqüència condensats en una regla fàcil d’entendre.¹

El viatge encadena dunes amb escorpins i aranyes, muntanyes amb roques i voltors, terres seques, una zona hawaiana i el llac de les piranyes. Després arriben les bastides de Sylvester, el Riu de Pintura, el Mont Sylvester, l’alta tensió i la fàbrica. La progressió endureix els obstacles mentre el paisatge es torna més industrial.¹

La regla regional no està formulada igual a tot arreu. El manual europeu afirma que en molts nivells cal rescatar un ratolí captiu abans d’avançar. El brasiler exigeix trobar una clau i alliberar el ratolí captiu per passar de fase. Per això, la clau no es pot considerar una obligació universal de l’edició europea.¹²

Al Riu de Pintura, Speedy utilitza un sombrero com a bassa. El manual descriu aquesta funció, però no especifica cap ordre de botons per fer servir el sombrero durant la travessa. La victòria arriba després d’alliberar tots els ratolins captius i derrotar Cheesefinger; perdre totes les vides tanca la partida.¹

L’edició examinada és la publicació europea de Sega per a Master System de 1995, per a un jugador i amb codi de producte documentat com 9033 o 9033-50. GameFAQs i VGDB atribueixen el desenvolupament a Cryo Interactive. Al manual brasiler de Tec Toy, Speedy Gonzales rep el nom Ligeirinho. La denominació combinada Master System/Mark III no altera l’abast de l’article: totes les regles descrites corresponen a aquesta edició de Master System.³⁷²

Abans del títol pots triar English, Deutsch, Français o Español. Un cop confirmada la llengua, cal apagar la consola i tornar a començar per canviar-la. El menú d’opcions permet ajustar la dificultat i escoltar la música o els efectes seleccionats, una atenció poc espectacular però pràctica per a una edició multilingüe.¹

La diferència entre dotze nivells a la contraportada europea i sis a la brasilera no demostra per si sola que una versió tingui el doble de contingut. Les caixes no aclareixen si compten unitats diferents, si reflecteixen una variació regional o si una de les xifres és errònia. La comparació ha de quedar limitada, doncs, al que imprimeix cada embalatge.

Avui conserva interès perquè el rescat posa una petita resistència a la fantasia de velocitat. Qui només corre pot arribar lluny i, tanmateix, descobrir que encara no ha complert l’objectiu del nivell. Aquesta fricció és modesta, però dona sentit a les coves i desviacions que altrament serien simple decoració lateral.

El seu públic ideal és qui busca plataformes de 8 bits llegibles, controls senzills i una aventura protagonitzada per un personatge conegut, amb variacions puntuals. Resultarà menys convincent per a qui vulgui moviment sofisticat, exploració sistèmica o una mecànica central que evolucioni constantment: el llaç, la bassa i la dinamita aporten variacions eficaces, però no formen la gramàtica sencera.

La recomanació és directa però mesurada: val la pena per la combinació de rescat, combat amb munició i progressió ambiental, sempre que s’accepti una base convencional. Speedy pot ser el ratolí més ràpid de la pantalla; el joc és millor quan t’obliga a mirar enrere abans de deixar-lo escapar.

El manual europeu no es limita a enumerar botons. Descriu la cadena d’escenaris, els enemics, els objectes i consells tan concrets com explorar coves o calcular el retorn de la dinamita. També conserva les errades de traducció que avui permeten entendre com es va preparar una edició multilingüe tan tardana de Master System.¹

Per a Master System, MobyGames atribueix la direcció de projecte i el disseny a Olivier Lebourg, la programació principal a Michel Janicki i la música a David Cage per a Totem. Els crèdits artístics recollits corresponen a Dominique Sablons, Imagex, Philippe Arbogast i Hugues Cazel. Aquest repartiment és específic de la fitxa de Master System i no s’estén aquí a altres versions.⁶