Chase H.Q. per a Sega Master System: no n’hi ha prou de trobar el vehicle; cal aturar-lo a cops

La ficció situa l’acció a Nova York. Davant delictes com assassinats, tràfic de drogues o espionatge, la policia de Manhattan crea la Chase Special Investigation HeadquartersCHASE H.Q.: Nom abreujat de la unitat policial fictícia Chase Special Investigation Headquarters, des d’on s’assignen les persecucions., coneguda com a CHASE H.Q. Tony Gibson condueix el cotxe policial, Raymond Brody l’acompanya i Nancy transmet les emergències des de la central. El manual presenta Tony com un apassionat dels automòbils que ha equipat amb turbo el seu Tarche; la primera emergència envia la parella rere Ralph, un assassí d’Idaho que fuig cap als suburbis. La trama ocupa poc espai, però dona sentit a la ràdio, la sirena i la detenció que culmina cada encàrrec.¹

El comandament direccional gira el vehicle a esquerra i dreta. Amb transmissió manual, amunt selecciona la marxa llarga i avall la curta. El manual oficial assigna l’acceleració al botó 1 —deixar-lo anar frena— i el turbo al botó 2; una guia específica de GameFAQs inverteix aquests dos botons. Davant el conflicte, el manual és la referència primària, però convé comprovar els controls abans d’afrontar una persecució.¹²

El quadre d’instruments ofereix la informació necessària per decidir: TIME marca el marge disponible, DISTANCE indica quant falta per arribar al vehicle sospitós i SPEED combina velocímetre i tacòmetre. Quan el trobes, DAMAGE converteix els impactes en progrés visible. El turbo dura cinc segons, de manera que activar-lo massa aviat pot malgastar l’empenta abans del tram decisiu.¹

La primera fase premia la traça. Avançar cotxes consecutivament sense tocar-los eleva la recompensa des de 200 punts fins a 8.000 per vehicle; una col·lisió torna la cadena al valor inicial. Com que aquests punts després compren peces, conduir sense xocar no és només vanitat: prepara el cotxe per a les etapes següents.¹

La segona fase demana una agressivitat controlada. El manual recomana atacar el quart posterior interior o el costat del vehicle sospitós, no limitar-se a empènyer-lo des del darrere. Cal llegir la corba, igualar-ne la posició i decidir si el contacte compensarà la pèrdua de velocitat. Tocar la paret d’un túnel frena el cotxe; topar amb arbres o roques el fa giravoltar, i el contacte amb altres vehicles provoca derrapatges recuperables però costosos.¹

Abans de sortir, el menú de peces permet alternar música i transmissió, a més de gastar puntuació en oli, turbo, sobrealimentadorsobrealimentador: Millora del motor que, en aquesta edició, augmenta l’acceleració i la velocitat màxima a canvi d’una gran quantitat de punts., pneumàtics o para-xocs. Això introdueix una economia peculiar: els punts que acrediten una bona etapa poden sacrificar-se per aconseguir més velocitat, adherència o marge ofensiu a l’etapa següent.¹

La recompensa final també alimenta aquesta economia. En completar una etapa, el joc suma punts d’atac, una bonificació igual al número d’etapa multiplicat per 100.000 i una altra de 5.000 punts per cada segon restant. Córrer bé, colpejar amb precisió i acabar aviat són, doncs, tres camins diferents cap al mateix avantatge mecànic.¹

La campanya suma quinze etapes, agrupades en tres rondes de cinc. La guia de GameFAQs indica que, després de la cinquena etapa, la seqüència torna a la primera, cosa coherent amb la reutilització dels cinc recorreguts. La repetició canvia la relació amb cada recorregut: primer cal interpretar-lo; després, memoritzar on compensa avançar, reservar el turbo o buscar una drecera.¹²

Cada etapa conserva el mateix esquelet: el mapa anticipa el recorregut, el senyal GO inicia la cursa i trobar el sospitós reinicia el temps, activa els llums i fa sonar la sirena. Omplir l’indicador DAMAGE atura el vehicle; si algun cronòmetre arriba a zero, l’opció de continuar obre un compte enrere de deu segons. Només hi ha tres continuacions per a tota la campanya, de manera que un error tardà pot consumir un recurs necessari dues rondes després. La drecera de terra resumeix aquesta lògica: escurça el trajecte, però augmenta el risc de derrapar.¹

GameFAQs situa l’edició europea de Master System el 1990 i atribueix el desenvolupament a Taito i l’edició europea a Sega. La fitxa, però, no identifica qui va programar materialment la conversió. Una retrospectiva posterior la data el 1991. La diferència obliga a tractar 1990 com la data de catàleg documentada, no com una resposta definitiva sobre totes les còpies del programa.³⁵

Les captures disponibles compliquen encara més el calendari: hi ha pantalles de títol amb avisos de drets d’autor de 1990 i de 1991. Aquestes dates formen part del programa, però no demostren per si soles quan es va vendre cada còpia ni a quina edició corresponia. Per això no resolen la discrepància amb la datació posterior.⁴

L’article cobreix l’edició europea PAL de Sega Master System. El manual la titula Taito Chase H.Q., inclou anglès, alemany, suec, francès, castellà i italià, mostra les marques de Taito i Sega i indica que va ser imprès al Japó. Ni el manual PAL ni la fitxa de GameFAQs atribueixen cap diferència tècnica, regional o d’accessoris a una variant específica de Sega Mark III; per tant, no se’n pot afirmar cap.¹³

En aquesta conversió, els mapes previs i els avisos de ràdio preparen cada missió; la campanya s’estén durant quinze etapes, i el menú transforma la puntuació en peces. Evitar contactes en una etapa pot pagar més adherència o velocitat a la següent, de manera que el rècord també funciona com a recurs. Els cinc recorreguts, però, són visualment austers, deixen entreveure massa tard part del relleu i es reutilitzen durant tota la campanya.¹²

Avui, el millor motiu per jugar-hi és la fractura dins de cada persecució. Durant uns minuts evites el contacte, protegeixes una cadena de punts i reserves el turbo; tot seguit, el joc et demana exactament el contrari. Has d’ocupar el carril del vehicle sospitós i convertir el xoc en eina. Aquesta contradicció encara té força perquè cada decisió canvia de valor quan sona la sirena.

La recomanació té límits clars. Els cinc recorreguts tornen massa sovint, el relleu no es deixa endevinar prou bé i els derrapatges poden semblar un càstig abans que una lliçó. Tampoc és la millor opció per a qui busqui un model de conducció més realista o una campanya plena de situacions noves. La gràcia és dominar un sistema curt, sever i lleugerament estrany.

És una bona tria per a qui gaudeixi perseguint puntuacions, memoritzant recorreguts i afinant una ruta després de cada fracàs. Qui només vulgui velocitat constant toparà amb mapes, menús i avisos que interrompen l’acció; aquí aquests rituals formen part del caràcter. Chase H.Q. no et pregunta únicament si pots córrer més: et pregunta quan convé deixar de conduir com una persona assenyada.

L’objecte més revelador de l’edició no és només el cartutx, sinó el manual multilingüe de setze pàgines. A més d’explicar controls i peces, dedica espai a Tony, Raymond, Nancy, les fórmules de puntuació i fulls SCOREBOOK per anotar nom, data i rècord. És un record d’una època en què part del món del joc vivia fora de la pantalla.¹

La caixa europea mostra dos cotxes llançats per una ciutat, mentre la contraportada presenta la persecució mitjançant captures i textos en diverses llengües. El cartutx conté un joc visualment auster; la caixa i el manual hi afegeixen el context policial, la terminologia i les instruccions que la pantalla no sempre comunica. Conservar el conjunt complet significa preservar també les claus necessàries per interpretar-lo.