California Games II per a Sega Master System/Mark III: puntuar sense perdre el control

Califòrnia és un aparador, no pas un argument. Platja, onades, penya-segats, muntanya i neu donen una identitat geogràfica a proves que no comparteixen cap història. No hi ha esportistes amb nom propi ni cap conflicte narratiu que avanci entre competicions. Un culturista presenta les opcions movent els braços cap als pictogrames i reapareix després per celebrar una prova acabada o representar la derrota. És una mascota funcional: converteix els menús en una petita escena sense fingir que hi ha personatges desenvolupats.¹

La creueta serveix per navegar pels menús i moure l’esportista; els botons 1 i 2 confirmen opcions, avancen pantalles o activen maniobres. Aquesta base compartida enganya una mica: cada prova redistribueix les ordres i exigeix llegir indicadors diferents. Jugar bé significa reconèixer què mostra la pantalla i decidir quan arriscar.¹

Monopatí: impuls, mapa i túnels

Al monopatí, l’acció ocupa l’esquerra i un esquema del circuit segueix la posició a la dreta. Generes impuls lateral al mig tub, aprofites les vores per executar maniobres i entres als túnels amb l’angle adequat. El mapa anticipa el perill; la decisió és sacrificar una acrobàcia per preparar l’entrada o mantenir l’aposta fins al darrer instant.

Pots recuperar-te de fins a quatre caigudes, indicades a la part inferior de la pantalla. En canvi, topar frontalment amb la boca d’un túnel acaba la prova immediatament. Un aeri de 360 graus val 60 punts; una plantada de mà, en què et sostens amb una mà a la vora, i una lliscada amb la taula sobre la vora valen 100 punts cadascuna. Arribar al final n’atorga 1.000: sobreviure pesa més que encadenar filigranes sense mesura.¹

De l’onada a les tèrmiques i la neu

El bodyboard premia mantenir l’onada viva. Puges i baixes amb la creueta, introdueixes combinacions per girar o sortir del llavi i, com més maniobres completes, més lluny et transporta l’aigua. Quan l’onada trenca, la lectura canvia: cal vigilar el costat dret i esquivar obstacles situats en aigües poc profundes, cadascun valorat en 50 punts.¹

L’ala delta és la prova més tàctica. La màniga de vent condiciona l’enlairament, mentre les tèrmiques dels extrems permeten recuperar altitud durant aproximadament quatre minuts. Has d’executar acrobàcies, encertar dues boies amb cinc bombes d’aigua i conservar prou altitud per tornar a terra; si t’endinses massa al mar, pots quedar-te sense retorn malgrat haver acumulat una bona puntuació.¹

El surf de neu és la prova més fragmentada. Primer dirigeixes un helicòpter fins al punt de sortida; després afrontes una baixada inicial amb cinc vides, un mig tub per fer acrobàcies i un tram final sobre herba, fang i neu que també concedeix cinc vides. Moure’t lateralment limita la velocitat, mentre sortir del mig tub pel costat correcte preserva la cursa i concedeix punts.¹

La pràctica permet escollir una prova i, després del resultat, ofereix repetir-la o tornar al selector. És la millor manera d’aprendre perquè cada disciplina té combinacions pròpies i penalitzacions molt diferents. Les pantalles de puntuació no mostren només el total: desglossen maniobres, quantitats i bonificacions. En el mode Competició, s’introdueixen fins a vuit noms i se seleccionen les proves desitjades. Cada participant completa el seu torn abans que apareguin el resum i la classificació; després comença la disciplina següent. No hi juguen simultàniament vuit persones amb vuit comandaments, sinó que els participants afronten els reptes successivament davant la mateixa pantalla.¹

Aquesta estructura dona sentit social a un joc sense campanya. Una mala entrada al túnel o un aterratge fallit es converteixen en espectacle per a la resta, i els resultats de cada prova continuen pesant en les classificacions següents. En solitari, en canvi, la motivació depèn gairebé tota de repetir, entendre el sistema i millorar el marcador.

Aquesta és l’edició europea de California Games II per a Sega Master System/Mark III, publicada el 1993. L’original que descriu Epyx tenia cinc disciplines, però aquesta edició en conserva quatre perquè n’elimina la moto aquàtica. La caixa, el manual i la pantalla de títol identifiquen clarament el producte de Sega, però no documenten cap diferència específica atribuïble al maquinari Mark III.¹⁵

La conversió manté una presentació funcional: selector gràfic, marcadors específics i pantalles de resultat detallades. La virtut no és un espectacle homogeni, sinó que cada prova reserva espai a la informació que necessita. El monopatí cedeix mitja pantalla al mapa; l’ala delta prioritza l’altitud i els objectius; la neu encadena entorns amb regles diferents.¹

Avui, el millor argument per tornar-hi és la diferència real entre disciplines. El monopatí demana planificació espacial, el bodyboard alterna exhibició i evasió, l’ala delta converteix l’altitud en recurs i el surf de neu canvia de problema dins la mateixa prova. No és una col·lecció de variacions cosmètiques.

També és un joc esquerp. Les ordres no formen un vocabulari constant, algunes accions exigeixen combinacions poc intuïtives i la documentació conté almenys una contradicció important. Sense paciència per aprendre una disciplina cada vegada, les caigudes semblen arbitràries abans que instructives.

És recomanable per a qui gaudeixi perseguint puntuacions, descobrint sistemes breus o fent torns amb amics. No ho és per a qui busqui una campanya, progressió persistent o controls uniformes. California Games II funciona millor com quatre petits duels contra el risc: la platja promet vacances, però cada marcador demana feina.

La mateixa conversió va circular amb presentacions regionals diferents. A Europa i Corea del Sud conserva el nom California Games II; al Brasil es va publicar el 1993 com Jogos de Verão II sota la marca Tec Toy.³

El manual europeu és multilingüe i combina anglès, alemany, francès, castellà, italià, suec i neerlandès. La contracoberta indica que es va imprimir al Japó amb el codi 672-1383-50. La documentació brasilera, en canvi, és en portuguès i vincula el producte a Tec Toy i a la producció a la Zona Franca de Manaus.¹²

L’autoria exacta de la conversió continua oberta. Epyx afirma retrospectivament que el 1992 encara treballava en la conversió per a Master System; GameFAQs atribueix la versió a Probe; la pantalla interna, finalment, conserva el copyright d’Epyx de 1990 i diu que Sega va reprogramar el joc el 1993. El que sí es pot afirmar és que l’original és d’Epyx i que Sega va publicar aquesta versió de Master System.⁴³¹

Epyx va concedir una llicència de California Games per desenvolupar una adaptació moderna per a consoles. És una adaptació nova vinculada als drets de California Games i California Games II; Epyx no diu que recuperi aquesta conversió de Master System. El cartutx de Sega continua sent una branca concreta: quatre disciplines, una estructura pròpia i uns crèdits que encara no encaixen del tot.⁵