Buggy Run a Sega Master System: guanyar, comprar peces i tornar a la pols

La premissa ocupa poques línies: el pilot ha construït un buggy bàsic a partir d’un xassís i vol competir contra els millors corredors. No hi ha personatges desenvolupats ni una història que avanci entre proves. El veritable relat és material: començar amb una màquina nua, cobrar premis i veure com cada peça comprada transforma les possibilitats del campionat.¹

En cursa, la creu direccional governa el buggy, el botó 1 accelera i el botó 2 activa l’objecte especial equipat. L’esquema sembla elemental, però el circuit demana anticipar el gir abans que la corba ompli la pantalla. Entrar massa ràpid en una essa fa perdre adherència i posicions i, indirectament, diners per al taller.¹

Els mateixos botons canvien de feina fora de la pista. La creu direccional permet desplaçar-se per les categories i els nivells dels menús; el botó 1 selecciona, confirma compres o assigna punts; el botó 2 cancel·la i, en algunes configuracions, retira punts o col·loca Nitro. És un sistema coherent quan s’aprèn, però poc elegant: preparar una cursa requereix més atenció al cursor que no pas a la mecànica del vehicle.²

Els cinc tipus de peces tenen funcions diferenciades. Els pneumàtics milloren l’adherència als revolts i la direcció facilita els girs més tancats; la suspensió redueix el càstig del terreny accidentat; el motor afavoreix la velocitat; la transmissió millora la sortida i la recuperació després d’un xoc. Comprar només potència és temptador, però un buggy ràpid que rebota o gira tard malgasta l’avantatge abans de la recta.²

Mines, Nitro i cartutxos introdueixen una segona decisió. La mina és més útil quan vas davant i pots deixar el problema al perseguidor; el Nitro ajuda a avançar o a sortir d’una zona lenta. Els cartutxos amplien la capacitat fins a sis espais, de manera que cal decidir no sols què portar, sinó també en quin ordre convé gastar cada càrrega.¹

A la pista també apareixen diners, mines, un Tornado —anomenat perforador giratori a l’edició brasilera— i el Turbo, un element recollible que proporciona una empenta més forta i duradora que el Nitro. L’objecte misteriós pot lliurar-ne un o activar una gran explosió que elimina tots els buggies rivals, però respecta el del jugador. Sorra, pedra, aigua, plaques giratòries i cintes alteren l’adherència, la velocitat o la direcció. El riu apareix com a sisè obstacle a l’edició brasilera; a la portuguesa, la sisena icona no té una explicació llegible.¹²

Race Mode, el mode de campionat per a un jugador, comença amb un buggy bàsic i 50.000 dòlars. Després de cada prova, la classificació reparteix punts i diners; la botiga permet comprar peces i la pantalla de configuració permet decidir quines s’equipen. Superar els nivells principiant i normal concedeix contrasenyes que conserven els diners sobrants i les peces adquirides abans del nivell següent.²

La progressió culmina després de superar els nivells principiant, normal i expert. Aquesta estructura dona sentit a quedar segon: encara hi ha punts, premi i una possible millora. També revela la duresa del sistema, perquè un tram mediocre no queda compensat per una sola cursa brillant.¹

VS Computer, la cursa contra l’ordinador, separa la preparació del campionat. Permet escollir un dels nou pilots, repartits en tres classes, un circuit i la durada de la cursa: 3, 5, 7, 10, 15 o 20 voltes. Deu punts de rendiment, amb un màxim de quatre per peça, obliguen a construir un vehicle per a aquella prova. Free Run, la pràctica lliure, elimina la botiga i deixa assajar qualsevol circuit contra el cronòmetre.²

El joc per a dos no es limita a afegir un segon pilot. També adopta una vista zenital, incorpora dotze circuits i ofereix dues estructures: una sèrie de tres curses amb dos rivals de l’ordinador, o un duel directe en què tries el circuit i el nombre de voltes. La visió general facilita llegir el traçat, però també fa els vehicles més petits i l’acció més abstracta.⁵

Battle, la modalitat de combat, trenca amb la cursa: quatre buggies ocupen una arena envoltada de lava i han d’empènyer els rivals fins a fer-los caure al magma. Guanya l’últim vehicle que queda, amb temps i Nitro il·limitats. Els manuals indiquen tres pistes possibles; la guia de Shark463 només en descriu dues.¹⁴

Aquesta és l’edició de Sega Master System, desenvolupada per SIMS. El cartutx presenta les curses d’un jugador en perspectiva isomètrica i les curses competitives de dos jugadors amb vista zenital. No és un detall cosmètic: canvia el tram de pista visible i, per tant, la manera d’anticipar revolts i rivals.⁵

La portada del manual portuguès anuncia que aquesta edició funciona amb Master System i Master System II. També hi anuncia la compatibilitat amb Mega Drive o Genesis quan s’utilitza un Master System Converter o un Power Base Converter.¹

Buggy Run va tenir edicions de Master System a Europa, Austràlia i el Brasil. Sega va publicar les dues primeres i Tec Toy la brasilera, amb marques i textos propis de cada edició i mercat.³

Les diferències regionals verificables es concentren en l’edició física: marques, textos, distribuïdor i documentació. Les regles i els modes descrits pels manuals portuguès i brasiler coincideixen en allò essencial.¹²

Avui, Buggy Run funciona millor si s’hi entra pel campionat i no com una cursa aïllada. La conducció ofereix pocs matisos per si mateixa; la gràcia apareix quan una mala traçada redueix el premi i obliga a ajornar la peça desitjada. Aquesta cadena de conseqüències és modesta, però prou clara perquè cada meta tingui un significat posterior.

La primera compra intel·ligent no sempre és el motor. Dominar les esses i els revolts tancats té prioritat; el Nitro ajuda a travessar terreny lent, i VS Computer o Free Run permeten practicar sense arriscar el campionat. Dit d’una altra manera: aprendre el traçat estalvia més diners que intentar corregir cada error des de la botiga.²¹

És recomanable per a qui gaudeixi dels campionats curts, la preparació mecànica llegible i les partides per a dos jugadors. Qui busqui una simulació precisa, una velocitat espectacular o varietat constant toparà aviat amb els límits. Val la pena jugar-hi amb paciència i un pla de compres: aquí la pols s’esvaeix de pressa, però una transmissió mal triada dura tota la temporada.

Portugal i el Brasil van rebre manuals, garanties i elements de presentació propis de cada edició física. A Portugal, Ecofilmes figura com a distribuïdor i la garantia anunciada és de tres mesos. Al Brasil, el manual porta la marca Tec Toy, ofereix una garantia de 90 dies i situa la fabricació a la Zona Franca de Manaus. Són diferències de distribució i presentació, no modes exclusius.¹²

Les instruccions dediquen bona part de l’espai a compres, equipament, contrasenyes, repartiment de punts i variants per a dos comandaments. Aquest gruix mostra l’ambició d’encabir campionat, taller, pràctica, duel i combat dins un sol cartutx.¹

Els manuals duen un avís de drets d’autor de 1993. Les datacions comercials de les edicions regionals, en canvi, se situen entre 1993 i 1994. L’avís de drets d’autor no estableix per si sol la data de llançament de cada mercat.¹³⁵