Astérix and the Secret Mission per a Sega Master System: dues rutes per trobar sis plantes

Som a l'any 50 aC. El poblat gal continua resistint Roma gràcies a la poció màgica de Panoràmix, però una epidèmia coincideix amb l'esgotament de les reserves. Si Cèsar descobreix aquesta feblesa, pot aprofitar-la per ordenar una invasió. El druida necessita sis plantes medicinals per preparar un antídot, i envia Astèrix i Obèlix a buscar-les per tot el país.¹

La premissa no queda relegada a una introducció ornamental. La planta de cada ronda obliga a explorar, mentre els personatges del poblat ofereixen indicacions entre trams. La narració és breu: l'humor i la identitat del còmic arriben sobretot mitjançant retrats, escenes curtes i la desproporció física entre els dos herois.

La creueta mou el personatge, l'ajup, permet enfilar-se i dona accés a les portes; el botó 1 colpeja i el 2 salta. Aquesta base senzilla guanya gruix quan l'escenari demana llegir formes i alçades. Una paret de blocs suggereix un espai ocult; una liana anuncia un canvi vertical; una palanca obre una direcció. Cal observar l'obstacle, recordar les capacitats del protagonista i decidir si convé avançar, tornar enrere o buscar una altra entrada.¹

Astèrix és el protagonista més àgil. Corre mantenint premut el botó 1 i una direcció; durant el salt pot atacar cap avall o prémer de nou el botó 2 per fer un doble salt. També empeny objectes i aprofita dolls d'aigua. Obèlix resol altres geometries: entra en túnels o llisca pels pendents prement avall, dona puntades en l'aire, colpeja objectes elevats amb el cap i neda prement repetidament el botó 2.¹

Un comandament, dues maneres d'obrir camí

La diferència importa perquè les dues rutes no són una mera substitució gràfica. Amb Astèrix, el doble salt permet corregir una trajectòria i arribar a plataformes altes; amb Obèlix, un pendent o una cavitat poden convertir-se en una entrada. El joc premia entendre aquest vocabulari, però romans i roques també poden caure des de dalt, i algunes superfícies només són sòlides durant una estona.¹

Cors, objectes i rellotge de sorra

La partida comença amb tres vides i cada vida amb tres cors. La carn en recupera un, una copa omple el mesurador i el 1-UP afegeix una vida. Un altre objecte, sense nom inequívoc, augmenta la capacitat màxima del mesurador. La poció permet que Astèrix trenqui roques durant la ronda, mentre el mapa és imprescindible perquè pugui sortir de la primera. Els indicadors mostren vides, cors, puntuació, ossos, objectes especials i temps restant.¹

Recipients i roques amaguen premis, de manera que colpejar l'entorn pot recuperar salut o revelar una peça necessària. L'incentiu xoca amb el cronòmetre: explorar-ho tot protegeix contra els secrets perduts, però consumeix temps. Les palanques obren vies i les desviacions poden acabar en recompenses modestes. Després de perdre totes les vides, l'opció «Continue» reprèn la partida al començament de la ronda actual, mentre que l'opció «Restart» torna a la pantalla de títol.¹

Els dos protagonistes afronten sis rondes, cadascuna amb una planta amagada. Comparteixen praderia, cova i temples en punts equivalents, però altres trams divergeixen: Astèrix passa pel riu, el mar, un vaixell i zones de neu o gel; Obèlix travessa bosc, fons marí, vaixells, deserts i ruïnes. En solitari es pot canviar de personatge després de completar una ronda, però cada elecció continua el recorregut corresponent.¹

Els ossos fan més que augmentar la puntuació. Si el total recollit és múltiple de quatre, s'accedeix a una de les dues rondes de bonificació. Allà es controla Idèfix amb la creueta i el botó 2 durant un temps limitat. Els objectes valen punts diferents dels de les rondes normals, i una ronda perfecta concedeix 5.000 punts. Un 1-UP pot aparèixer com a premi, però no és una recompensa automàtica pels ossos.¹

El mode per a dos jugadors pot induir a error si només se'n veu el selector. No posa els dos gals en pantalla alhora: quan un perd una vida, el torn passa a l'altre, i cadascú conserva el seu progrés per separat. Encara més peculiar, només s'utilitza el comandament connectat al port 1. És una manera de compartir l'aventura, no una experiència cooperativa simultània.¹

El joc concentra moltes accions en un comandament de dos botons. Funciona tant en una Sega Master System com en una Master System II, sempre amb el comandament connectat al port 1. En una Sega Mark III japonesa, les possibles diferències de contingut, execució o compatibilitat continuen sense determinar-se; el nom conjunt de la plataforma no n'acredita cap.¹

El selector ofereix francès, anglès i alemany. La tria és útil perquè les escenes entre rondes transmeten pistes breus, tot i que els obstacles també es comuniquen visualment. Els personatges són grans, els colors separen bé els plans i els retrats conserven l'expressivitat del còmic. Els moments menys nets arriben quan romans o roques cauen des de dalt i quan una superfície aparentment sòlida desapareix al cap de poc.¹

L'edició brasilera del mateix joc incloïa un manual en portuguès de Tec Toy, però el programari mantenia el selector de francès, anglès i alemany. Per tant, no era una traducció portuguesa del joc. Aquell manual descriu igualment les sis plantes, els recorreguts diferenciats, els torns alterns i l'ús exclusiu del primer comandament.²

Avui continua sent atractiu perquè no es limita a encadenar salts: fa que cada bloc, pendent o cavitat plantegi una pregunta sobre el personatge escollit. Els controls responen a una lògica coherent i la segona ruta amplia l'aventura sense duplicar-la literalment. També és una adaptació visualment segura del còmic, expressiva sense carregar la pantalla.

Convé acceptar, però, una dosi d'assaig i error. El mapa obligatori de la primera ronda d'Astèrix, les roques que poden ocultar objectes vitals, les superfícies temporals i els perills que cauen des de dalt castiguen més el desconeixement que la manca de destresa. La continuació des de l'inici de la ronda evita perdre tota la partida, però repetir un tram pel secret que faltava pot cansar.¹

És recomanable per a qui gaudeixi dels jocs de plataformes amb exploració, de l'aprenentatge de rutes i de comparar personatges. Ho és menys per a qui vulgui cooperació simultània, indicacions modernes o una aventura sense repeticions. La millor manera de jugar-hi és completar unes rondes amb cada protagonista abans de triar-ne un: aquí, la força bruta i el doble salt expliquen històries diferents.

Les dates regionals no encaixen del tot. L'edició europea va aparèixer el 1993. GameFAQs situa també la brasilera aquell any, mentre MobyGames la data el març de 1994 i BD Jogos indica simplement 1994. Per això, 1993 és ferm per a Europa, però l'estrena brasilera queda situada entre 1993 i 1994.⁴⁶⁷

La reedició europea Classic amb referència 9023-50 té una data exacta encara incerta. També es conserva un embalatge australià sense una cronologia precisa. Aquestes capses permeten distingir distribucions i canvis comercials, però no acrediten diferències jugables.⁸

El gir més singular va arribar al Brasil el 1996 amb As Aventuras da TV Colosso. Tec Toy va substituir el títol, la presentació, els personatges i els elements narratius per la llicència televisiva local, tot mantenint estructures jugables recognoscibles de l'obra de SEGA. És una adaptació posterior de la mateixa base per a Master System, no una variant regional de l'edició europea d'Astèrix.⁶

SEGA va desenvolupar i editar originalment el joc. Els crèdits identifiquen Hiroshi Aso en la direcció i altres responsables de disseny, programació, art i so sota noms o pseudònims, entre ells Katsuhiro Hasegawa, Hide, Kenei Unoki, K Dash, Atsu, Milk Tea i Katsuhiro Hayashi. La identitat exacta darrere d'alguns pseudònims continua incerta.⁵

El resultat pertany a la línia de jocs de plataformes de vuit bits de SEGA, però troba una personalitat pròpia en la divisió de rutes. Sis plantes, dos repertoris d'accions i recorreguts que comparteixen objectiu sense coincidir del tot sostenen el disseny. Aquesta és la seva aportació més clara i encara és la millor raó per recuperar-lo.³