20 em 1 Sega Master System/Mark III: tria un número i canvia de joc

No hi ha protagonista comú ni relat que uneixi les proves. El manual passa d’un obrer que recupera eines a un personatge lunar famolenc, un ratolí que busca formatge, un bussejador davant d’un tauró o la policia que trasllada un bandit. Cada situació només proporciona el context necessari perquè l’objectiu es pugui entendre. Aquesta desconnexió afavoreix la claredat i perjudica la continuïtat. Quan apareixen follets, extraterrestres o transformacions, no són peces d’un univers compartit, sinó excuses visuals per introduir una acció diferent. El manual mateix identifica els jocs del 01 al 20 i no els atribueix títols propis.²

Per entrar en joc, el manual indica una seqüència precisa: el Botó 1 obre el menú, la creueta direccional desplaça la selecció i el Botó 1 confirma el número. El botó Pause de la consola fa de botó d’inici. Així, la funció d’inici recau en un botó de la Master System, no en el comandament. Un cop dins, la informació visible dicta la decisió. En el joc 01, observes la trajectòria de les eines, mous l’obrer sota l’objecte adequat i el recuperes abans que toqui a terra. En el joc 04, els blocs i el desplaçament de la pantalla t’obliguen a córrer i saltar; quedar-te quiet deixa de ser prudència i es converteix en perill.¹⁷

Altres proves construeixen el risc mitjançant rutes. El motorista ha d’arribar ràpid sense topar amb obstacles; la canoa avança entre pedres, fletxes i caimans; l’avió ha de destruir globus sense deixar-se atrapar pels aparells enemics. L’objectiu empeny a ocupar una línia concreta, mentre el perill obliga a abandonar-la. Els manuals expliquen què cal fer, però no indiquen quins botons cal prémer per saltar, disparar, estirar la llengua o activar les transformacions.¹

La recopilació ordena la varietat, no la dificultat. Els números donen accés directe a cinc grans famílies informals: recollir, avançar entre obstacles, conduir, disparar i mantenir una pilota en joc o competir contra el rellotge. Aquesta classificació ajuda a orientar-se, però no substitueix els números oficials, que són l’única denominació documentada.¹

SMS Power registra un sol jugador i un comandament. El manual d’instal·lació demana connectar el comandament 1 i, «si cal», el 2, però no relaciona aquesta instrucció amb cap número ni descriu una modalitat per a dos participants. Així, només hi ha confirmació concreta del joc individual; el segon comandament resta com una possibilitat sense mode documentat.³²

L’edició tractada és la brasilera en portuguès per a Master System. La pantalla de títol i el manual mostren 1995, TecToy i la producció sota llicència de Sega Enterprises Ltd.; el manual porta la marca Rev01. La il·lustració d’instal·lació presenta un Master System III Compact, però això no prova que el cartutx sigui exclusiu d’aquell model.¹

TecToy figura com a desenvolupadora i editora a SMS Power i en altres bases especialitzades. SMS Power també atribueix la programació a Vitor Eduardo Lace Maganha i assenyala que el crèdit no apareix dins del joc. El manual i la pantalla de títol tampoc no mostren aquest nom, de manera que l’autoria individual continua sense corroboració directa.³¹

La llengua no és un detall exterior. Els missatges compartits de victòria i derrota són en portuguès, i reforcen que aquesta és una edició regional concreta. També revelen l’esquelet comú del cartutx: cada joc pot canviar d’escenari i verb, però tots tornen a un resultat binari semblant.⁷

Avui funciona millor com una capsa de mecanismes elementals que com una obra extensa. Convida a comparar com diferents proves comuniquen un objectiu amb pocs elements: una eina que cau, una carretera ocupada, una llengua que s’estira o una pilota que rebota. Aquesta economia pot ser instructiva i fins i tot encantadora quan la resposta és clara.

És recomanable per a qui gaudeixi explorant curiositats regionals de Sega, alternant reptes curts o observant dissenys d’acció reduïts a l’essencial. En canvi, qui busqui una física refinada, un aprenentatge que s’acumuli d’una prova a l’altra, personatges persistents o una campanya trobarà una col·lecció massa fragmentada.

La recomanació, doncs, és directa, però adreçada a un públic concret: val la pena entrar-hi amb curiositat documental i voluntat de tastar, no esperant vint aventures completes. 20 em 1 sempre té una altra porta per obrir; el que rarament ofereix és una raó per quedar-s’hi gaire estona.

El format físic exigeix una cautela poc habitual. SMS Power afirma que el cartutx s’incloïa en lots amb la consola i que no tenia caixa pròpia. VGDB descriu que no es va vendre separadament i que només es va distribuir amb determinats models de Master System o integrat en consoles posteriors. Games Database, en canvi, publica imatges etiquetades com a portada i contraportada. Aquestes imatges són útils per documentar la iconografia atribuïda a l’edició, però no resolen per si soles si aquell embalatge va ser oficial, comercial o reconstruït.³⁵⁴

El manual aporta un rastre material més segur. El certificat identifica TecToy Indústria de Brinquedos S.A. a Manaus, prometia tres mesos de garantia contra defectes de fabricació i la contracoberta declara la producció a la Zona Franca de Manaus. Són detalls modestos, però situen el cartutx dins una història industrial brasilera concreta.¹

VGDB descriu 20 em 1 com un producte distribuït amb Master System III Compact i integrat després en diversos models de la consola. Aquest recorregut ajuda a entendre el seu llegat: més que un clàssic exportat i reeditat com a obra autònoma, és una peça associada als lots amb la consola i a la llarga vida brasilera del maquinari de Sega.⁴