Toki per a Atari Lynx: derrotar un enemic encara et pot matar

Vookimedlo ha segrestat la princesa Miho i vol casar-s’hi al cap de tres dies. Per impedir que Toki, el guerrer que podria frustrar-lo, la rescati, el transforma en simi. Toki ha de derrotar el bruixot per rescatar Miho i recuperar la forma humana. A la partida, el compte enrere de la pantalla marca la urgència; els tres dies indiquen quant falta per al casament que planeja Vookimedlo.¹

D’entrada, A fa saltar i B dispara l’alè de simi. Pots intercanviar aquestes funcions amb OPTION 1 a la pantalla de títol, abans d’acostumar-te als controls. La creueta orienta i desplaça Toki; prémer avall el fa ajupir-se o arrossegar-se.¹

Les lianes afegeixen recorreguts verticals: amunt permet pujar quan la liana és damunt del cap, i avall permet baixar quan queda directament sota Toki. L’alè, mentrestant, derrota enemics i es pot reforçar amb objectes que reculls passant-hi per sobre. L’efecte dura poc temps. Convé aprofitar-lo contra els obstacles propers, perquè el reforç es pot acabar abans que hagis superat tot el tram.¹

L’alternativa és trepitjar alguns enemics, una maniobra que dona punts de bonificació però exigeix acostar-s’hi. En altres ocasions, l’esquena d’una criatura permet arribar a un objecte o una zona elevada. El mateix adversari pot ser, doncs, obstacle i suport. Abans de saltar-hi convé identificar-lo: el premi perd sentit si l’aterratge et deixa exposat, sobretot davant dels que projecten fragments quan moren.¹

La recollida també obliga a mirar què tens al davant. Alguns objectes es converteixen en monedes quan reben l’alè; cada moneda dona 1.000 punts i reunir-ne cinquanta proporciona una vida. La fruita val 500 punts, mentre que el rellotge afegeix trenta segons. Com que la pantalla mostra la puntuació, les vides, les monedes, la fase i el temps, pots distingir una recompensa per al rècord d’una ajuda que et permet continuar jugant.¹

Les botes de conill augmenten l’altura del salt i el casc ajuda a protegir Toki dels enemics. Portar casc no vol dir que res no et pugui fer mal. Les botes permeten arribar més amunt; el casc ofereix una ajuda defensiva. Cap dels dos t’estalvia mirar on trepitges ni fa segur saltar sobre una criatura que encara no coneixes.¹

El trampolí de contrapès introdueix una espera deliberada. Té forma de balancí amb una bossa de pesos: saltes sobre l’extrem lliure i esperes que els pesos caiguin a l’altre costat. L’impuls et projecta cap a zones inaccessibles amb un salt normal, i la creueta permet dirigir el vol. Després de prémer el botó de salt, cal observar el mecanisme i preparar l’aterratge abans que Toki torni a tocar terra.¹

Amb la creueta fas nedar Toki pels fossats, i també pots fer-li disparar l’alè sota l’aigua. Cal obrir-se pas entre les roques i atacar els peixos i les altres criatures que hi viuen.¹

Les sis fases alternen coves, aigua, foc i gel abans del palau. La sisena incorpora també trams amb vagonetes. Cada entorn presenta obstacles diferents, encara que mantinguis el salt i l’alè com a eines principals. Aprendre a superar una primera zona no resol automàticament les següents.³

Cada nivell acaba amb un dels guardians de Vookimedlo. Durant el combat apareix a dalt el mesurador de resistència del cap, identificat com a FOE. Els punts petits formen línies: esgotar una línia elimina un punt gros, i fer desaparèixer tots els punts grossos permet passar al nivell següent. Aquesta informació ajuda a veure el progrés del combat sense perdre de vista que encara cal esquivar i trobar ocasions per disparar.¹

Tens dues continuacions, i fer-les servir té un cost: el marcador torna a zero. El manual diu que reprens la partida al lloc on Toki ha mort, mentre que Ready and Play parla de punts de represa dins les fases. Pots descobrir què ve després, però aconseguir una bona puntuació exigeix avançar sense recórrer a aquestes ajudes.¹⁴

La pantalla de Toki per a Atari Lynx és apaïsada i l’aventura és per a un jugador; el catàleg d’Addie no indica si aquesta edició és compatible amb ComLynx. Pots intercanviar el salt i l’alè amb OPTION 1 des de la pantalla de títol. L’opció permet escollir com repartir les dues accions principals entre els botons A i B.⁷¹

Els personatges grans es retallen contra les coves fosques, les cascades blaves i les roques de colors vius. Jon Mc, a Atari Lynx Vault, en remarca la mida i els efectes digitalitzats. La lentitud del desplaçament que també assenyala obliga a anticipar la distància fins a l’enemic i l’espai disponible per aterrar.⁵

Juga a Toki si t’agrada descobrir com travessar un lloc perillós amb unes poques eines ben diferenciades. El millor és com es combinen el salt, l’atac i la recollida d’objectes: un enemic pot donar punts, servir de suport per arribar més amunt o deixar un últim perill. Juga-hi amb atenció i observa què ha canviat després de cada acció.

Et costarà gaudir-ne si busques una aventura que perdoni els errors o si et molesta repetir trams per aprendre’ls. Les continuacions limitades i la pèrdua de punts penalitzen la improvisació; quan els perills costen de veure o els controls responen malament, l’error resulta especialment molest. Si acceptes aquestes condicions, el rescat conserva una tensió peculiar: abans de celebrar que has vençut una criatura, fixa’t en els fragments que deixa en morir.

El cartutx nord-americà s’identifica amb el codi PA2066. El manual presenta encapçalaments en cinc llengües a la coberta i instruccions interiors en anglès; això no indica en quines llengües es pot jugar. El llibret també inclou una il·lustració del protagonista i una galeria que relaciona les regles amb les pantalles de partida.¹²

L’edició de Lynx adapta el joc que TAD Corporation va crear per a màquines recreatives el 1989. La conversió porta a la portàtil els salts, els trets i els enemics de grans dimensions, amb un recorregut que demana reconèixer els perills abans d’avançar. Saber qui va crear el recreatiu, però, no aclareix qui el va adaptar a la Lynx: són treballs diferents i cal distingir-ne els crèdits.⁸⁵

GameFAQs atribueix el desenvolupament i la publicació a Atari Corporation; Arcade History atribueix la programació a D. Scott Williamson. El manual, per la seva banda, cita Tao Corporation, Fabtek i Atari en avisos sobre drets d’autor i llicències. Aquests avisos ajuden a resseguir la cadena editorial, però no identifiquen qui va programar la conversió.²⁶¹

A la ressenya d’Atari Lynx Vault, Jon Mc destaca la varietat d’enemics. Davant de cada criatura, has de decidir si convé trepitjar-la o atacar-la amb l’alè. Reconèixer l’adversari abans d’avançar evita que saltis per inèrcia i et fa preparar l’atac segons el perill que tens davant.⁵

Carlos Pérez, a Ready and Play, assenyala que, en algunes situacions, costa veure els perills i els controls no responen prou bé. Aquesta objecció importa perquè afecta la capacitat d’anticipar un error i corregir-lo. Aprendre a superar un obstacle pot resultar satisfactori; si l’amenaça costa de distingir, repetir el tram es fa més feixuc.⁴