Joust per a Atari Lynx: guanya alçada i baixa a buscar els ous

La fantasia posa un cavaller amb armadura i llança damunt un estruç cíborg, davant de genets a lloms de voltors. És una imatge extravagant, però descriu bé la feina: la muntura és alhora vehicle i arma. L’arena medieval proporciona el marc; el conflicte que importa al jugador es dibuixa en la distància entre dues llances i en el buit que queda sota les potes.¹

Esquerra i dreta orienten l’ocell i l’acceleren; mantenir la direcció contrària el frena. A o B fa batre les ales: prémer repetidament el botó permet volar, i prémer-lo més de pressa dona més velocitat i alçada per passar per damunt del rival. Si deixes de batre-les, caus i aterres sobre la plataforma que trobes. En iniciar la partida, prem B per triar l’estruç o A per triar la cigonya.¹

L’ou t’obliga a triar per on passar després d’una victòria. Pot caure sobre una plataforma, desaparèixer a la lava o eclosionar en un genet que un altre voltor recollirà. Encara pots capturar el genet acabat de sortir, abans que reprengui el vol. Baixar aviat evita aquesta recuperació enemiga, però també et fa abandonar l’avantatge d’alçada que acabaves de construir.¹

La puntuació empeny a perseguir-los: els ous donen successivament 250, 500, 750 i després 1.000 punts. Atrapar-ne un abans que toqui una plataforma afegeix 500 punts; un genet que tot just ha sortit de l’ou compta com un ou. La recompensa més sucosa et demana interceptar l’ou mentre cau i controlar alhora la velocitat de l’ocell. Voler sumar aquests punts pot deixar-te just sota una altra llança.¹

Els colors ajuden a distingir amenaces. Bounder, amb genet vermell, és el menys intel·ligent i val 500 punts; Hunter, gris, és més intel·ligent i en val 750. Shadowlord, blau, en dona 1.500: accelera quan ets a prop i aprofita les ocasions per caure’t al damunt. Contra el Shadowlord és especialment important tenir espai per fugir cap amunt, perquè converteix l’espai superior en una amenaça immediata.¹

Comences amb cinc ocells, equivalents a vides, i en guanyes un cada 20.000 punts. El comptador inferior només n’ensenya cinc encara que n’acumulis més: les reserves que superen aquest límit no s’hi veuen i costa calcular el marge real d’error. Després de perdre’n un, la nova muntura apareix en una plataforma de reaparició i hi és segura mentre parpelleja. És una pausa útil per mirar l’arena abans de tornar-hi.¹

Una onada acaba quan has derrotat tots els genets que hi apareixen i has recollit els ous i genets restants. Per això un ou o un genet pendent de recollir pot impedir que l’onada s’acabi. Algunes plataformes, que el manual anomena illes, desapareixen a mesura que avances i reapareixen en la següent onada d’ous. Perdre una superfície d’aterratge obliga a revisar la ruta, encara que la regla de la justa sigui la mateixa.¹

A la tercera onada desapareix la barrera sobre la lava inferior. El Lava Troll pot agafar tant la teva muntura com els enemics; si et captura, batre les ales ràpidament permet fugir abans que t’arrossegui. Entrar a la lava costa un ocell. Volar baix pot atreure rivals cap a les urpes, però el mateix parany també et pot atrapar.¹

Esperar indefinidament tampoc resol el combat: si trigues massa a completar qualsevol onada, apareixen pterodàctils. Són ràpids, erràtics i difícils de matar, tot i que derrotar-ne un dona 1.000 punts. Així, deixar per a més tard la recollida d’un ou difícil d’atrapar pot afegir una amenaça encara pitjor. La pressió creix sense necessitat de canviar el gest bàsic de volar, guanyar alçada respecte del rival i tornar a baixar.¹

A Joust per a Atari Lynx pots practicar la justa amb els controls de la portàtil. El jugador que prem B per començar controla l’estruç; qui comença amb A controla la cigonya. La creueta governa la trajectòria, A o B fa batre les ales i Option 1 permet escollir el nivell d’habilitat de 0 a 9. Pots ajustar l’exigència mentre aprens a frenar; aquest nivell és independent de les onades. Pause permet interrompre la sessió; combinat amb Option 1 reinicia el joc, i amb Option 2 gira la imatge 180 graus i inverteix els controls.¹

Les onades Gladiator formen part de la seqüència habitual de joc. Per jugar en parella calen dues Atari Lynx amb el joc i un cable ComLynx. Comprova «2 PLAYERS» abans de començar o repetir una partida. Qui inicia tria la muntura, i el nivell d’habilitat més alt seleccionat s’aplica a tots dos aparells. Els missatges grocs identifiquen l’estruç i els blaus, la cigonya.¹

El mode Gladiator transforma la persecució de genets i ous en un duel contra una persona, sense ocells enemics. Guanya qui encara té ocells quan l’altre es queda sense; poder configurar les illes permet decidir les superfícies d’aterratge abans de combatre. Amb ComLynx, Option 2 obre la configuració i cada direcció modifica illes diferents. Desmuntar el rival dona 2.000 punts i una bonificació de 3.000 punts de gladiador. Aquesta alternativa concentra la justa en anticipar l’altre jugador, mentre l’onada Gladiator forma part de la seqüència habitual de joc.¹

El millor motiu per tornar-hi és aprendre a calcular una aproximació que abans acabava en desastre. Combinar el fre amb el batre d’ales serveix per guanyar alçada, interceptar un ou o evitar una persecució. La taula de rècords permet deixar constància d’aquesta millora: admet les cinc millors puntuacions, amb noms de tres lletres que selecciones amb la creueta i confirmes amb A o B.¹

És recomanable si gaudeixes perfeccionant els moviments i batent rècords, especialment si pots reunir les dues consoles i el cable per als duels. La inèrcia castiga les correccions tardanes, el comptador oculta les vides que superen les cinc i el multijugador exigeix dues consoles preparades. Si necessites un canvi constant d’escenari o que la muntura s’aturi quan deixes anar la creueta, aquesta arena pot resultar estreta. Aquí la millora es mesura en trajectòries: abans de voler guanyar, aprèn a frenar.

L’edició nord-americana es va publicar el 1992 en targeta, amb el codi PT5005 i textos del joc en anglès. L’etiqueta repeteix la il·lustració del cavaller i l’ocell mecànic de la caixa, amb els crèdits legals i el codi de producte sota la imatge.³⁶

Williams Electronics va crear el joc original, publicat el 1982 per a salons recreatius. La conversió a Atari Lynx s’atribueix a Shadowsoft, que també en va assumir la publicació. Tots dos noms apareixen a la caixa i a les pantalles del joc, però corresponen a responsabilitats diferents.³⁴²