The Fidelity Ultimate Chess Challenge per a l’Atari Lynx: decideix quan ha de deixar de pensar

El joystick desplaça la casella verda, i B cancel·la la selecció si canvies de parer. Amb A selecciones la peça i, després d’assenyalar la destinació, tornes a prémer A per moure-la; la casella d’origen queda marcada. Si intentes moure una peça de manera il·legal, apareix un avís i l’has de tornar a seleccionar. El programa comprova la legalitat però no et dispensa de valorar si una jugada legal és bona.¹

Els bàndols són el de plata i el d’or; comença el de plata. PLAYER i MASTER són els noms predeterminats de l’humà i l’ordinador. El programa reconeix la captura al pas; per enrocar, mous el rei dues caselles cap a la torre i aquesta es mou automàticament. Si un peó arriba a la vuitena fila, una finestra permet triar la promoció amb el joystick i confirmar-la amb A: pots acceptar la dama inicialment seleccionada o escollir una altra peça.¹

Els avisos anuncien l’escac i el mat. També es detecten les taules per ofegat, per la regla dels cinquanta moviments i per tercera repetició. Un cop anunciat el final, la partida s’acaba, però encara pots consultar-ne les estadístiques i repassar l’historial de jugades.¹

Rectificar té les seves condicions

Desfer requereix prémer A i B simultàniament durant el torn humà. Contra l’ordinador, primer has d’esperar-ne la resposta: l’ordre retira tant la teva jugada com la seva. Entre humans retira només el darrer moviment, una mitja jugada. El límit és de 200 mitges jugadesmitja jugada: Moviment d’un sol bàndol. Una jugada de plata seguida d’una d’or suma dues mitges jugades; Depth utilitza aquesta unitat per fixar la profunditat de cerca., equivalents a cent jugades completes. Pots explorar una alternativa sense reconstruir tota la partida, però la rectificació contra la màquina exigeix paciència.¹

Per demanar una pista durant el torn humà, prem B sense cap peça seleccionada. L’ordinador pot no oferir-ne cap; quan en proposa una, parpellegen les caselles d’origen i de destinació suggerides. Entre dos humans aquesta ajuda desapareix. Mantenir A mentre calcula força la millor resposta trobada fins aleshores. Recuperes el ritme de la sessió, però interromps la cerca; el manual indica que cal mantenir el botó premut almenys un segon.¹

Des del tauler, OPTION 1 obre Statistics i OPTION 2 obre Game Setup sense perdre la posició, sempre que l’ordinador no estigui calculant. Les estadístiques reuneixen noms, temps totals, puntuació d’avantatge o desavantatge i historial desplaçable amb el joystick. El temporitzador de jugada mesura el temps que ha transcorregut des de l’inici del torn; no és el mode Time que regula el càlcul. Aquesta separació permet observar la durada d’una decisió sense confondre-la amb la configuració del rival.¹

Time regula el temps mitjà que l’ordinador dedica a calcular, sense fixar profunditat; no promet un termini estricte per resposta. Depth fixa la profunditat de cerca entre una i vuit mitges jugades, sense límit temporal per completar-la. Infinite deixa oberts tots dos paràmetres. La distinció importa més que el número: abans de pujar nivell, decideix si prefereixes regular l’espera o exigir que l’ordinador acabi una cerca determinada.¹

A la configuració, situes el punter sobre el paràmetre que vols canviar i prems A o B; OPTION 2 torna al tauler. Time 1 i Depth 1 són els nivells més fàcils dels seus modes. Pots modificar mode i nivell durant la partida, o substituir un humà per l’ordinador. Amb dos humans, els paràmetres de càlcul no tenen efecte: la dificultat depèn del rival amb qui comparteixes la consola.¹

La vista 3D dona volum a les peces; la vista zenital en 2D les distribueix sobre caselles vistes des de dalt. La segona facilita resseguir files i diagonals sense la superposició visual de la perspectiva. Mantenir OPTION 1 i OPTION 2 durant el torn humà alterna les vistes. La perspectiva del tauler és independent de Depth: canviar la representació no modifica la cerca que has demanat a l’ordinador.¹

Es juga horitzontalment i els dos humans comparteixen una consola Atari Lynx, sense ComLynx. L’opció Board Rotation pot girar el tauler després de cada jugada. Per defecte, aquesta opció està activada en 3D i desactivada en 2D. No està disponible amb un jugador. És diferent del gir de pantalla amb OPTION 2 i PAUSE, que capgira tota la imatge i inverteix els controls: una funció orienta el tauler entre torns i l’altra permet jugar amb la consola capgirada.³¹

Les esperes llargues també condicionen l’ús de la consola: s’hi va suprimir l’apagada automàtica perquè no interrompés el càlcul. Si deixes la Lynx desatesa, l’has d’apagar tu. PAUSE pausa o reprèn la partida; OPTION 1 amb PAUSE en comença una de nova conservant la configuració recent. La màquina pot esperar molta estona, però recordar de tancar la sessió continua sent responsabilitat teva.¹

Les eines per provar alternatives tenen un ús clar: tries el rival, ajustes el càlcul i recuperes posicions per provar una altra resposta. Cal tenir paciència mentre l’ordinador calcula. Comença per un nivell fàcil, comprova quina vista et deixa llegir millor el tauler i utilitza l’opció de desfer per comparar decisions, sense convertir cada error en l’inici obligatori d’una partida nova.

Com a eina d’estudi té un obstacle important: falta un editor directe de problemes. Cal construir la posició movent tots dos bàndols en mode de dos jugadors i assignar-ne després un a l’ordinador. Preparar una posició concreta exigeix, doncs, una estona de feina abans de poder estudiar-la.¹

Recomanable per a qui vulgui jugar als escacs amb la Lynx; menys adequat per a qui busqui preparar exercicis amb rapidesa o rebre explicacions de cada pista. Aquí pots fer retrocedir les peces; comprendre l’error encara et toca a tu.

L’edició nord-americana documentada es presenta en cartutx, amb referència LX101. La capsa combina el castell del fons amb una peça dreta i una altra tombada; el manual reprèn aquesta escena en blanc i negre, amb detalls vermells al logotip Lynx. El revers mostra les dues vistes del tauler: la diferència entre mirar peces amb volum i llegir caselles ja formava part de la presentació comercial.⁶²

AtariAge i MobyGames situen el llançament el 1991, mentre que GameFAQs el data el 1992 als Estats Units. La menció de drets d’autor de 1991 del manual no resol la discrepància. Els materials corresponen a l’edició nord-americana i no permeten afirmar que el programa canviés entre regions.¹²⁵⁴

MobyGames atribueix a Telegames l’edició i el desenvolupament, i a Fidelity Electronics el desenvolupament addicional. El manual explica que el joc utilitza tecnologia de Fidelity. Aquests crèdits no identifiquen els programadors ni reparteixen detalladament la feina entre les empreses, però expliquen per què el nom Fidelity encapçala un joc comercialitzat per Telegames.⁵¹

La introducció promocional esmenta un programa de Fidelity al qual atribueix una puntuació USCF de 2325. Aquesta puntuació no es pot atribuir directament al programa de Lynx. El mateix manual proposa fer jugar l’ordinador contra si mateix, però cal alternar el bàndol que controla després de cada moviment. Fins i tot si només vols mirar, t’has d’encarregar d’aquest relleu.¹