Rampart per a Atari Lynx: tanca la muralla o perd la batalla

El regne pateix els atacs de senyors rivals i d’armades estrangeres; defensar el castell propi i capturar els castells veïns ha de permetre esdevenir rei. Hi apareixen un missatger a cavall i un comandant d’artilleria, tots dos sense nom propi. La premissa encaixa amb la regla central: una possessió es guanya traçant-ne el perímetre. El setge té aparença medieval, però la disputa decisiva passa per la geometria.¹

La muralla també ha de deixar lloc als canons

El recinte inicial es construeix automàticament: mous el selector amb la creueta, confirmes el castell inicial amb A o B i apareix la muralla. Després de cada combat disposes de 26 segons per reconstruir amb les peces subministrades. La creueta les desplaça, B les gira i A les fixa. No hi pot quedar cap escletxa, ni tan sols en diagonal; convé mirar el contorn complet abans d’intentar ampliar-lo.¹

Qualsevol castell encerclat passa a ser teu, i el nombre de castells determina quants canons reps. Els situes amb la creueta i els col·loques amb A o B, fins a esgotar-los o quedar-te sense lloc. Cada canó ocupa quatre caselles; els canons no poden superposar-se ni ocupar la torre central. Tancar un recinte mínim salva la ronda, però reservar superfície permet convertir aquella supervivència en més capacitat de foc.¹

Disparar també és preparar la reconstrucció

El combat dura deu segons. La creueta mou la mira, A dispara i B, combinat amb la creueta, accelera el cursor: útil per travessar el mar abans de corregir la punteria. Cada canó dispara una vegada abans de recarregar-se. Pots concentrar la salva o repartir-la; si esgotes tots els trets dels canons i el vaixell que ataques encara resisteix, continua actiu mentre els canons recarreguen.¹

Els impactes han de ser directes. Els vaixells es diferencien per la resistència; a més, el foc dels vaixells vermells dificulta la reconstrucció. Això dona un criteri per triar l’objectiu: enfonsar una embarcació menys resistent o invertir més trets per evitar destrosses especialment molestes. La millor diana també depèn de la muralla que hauràs de tornar a aixecar.¹

Els canons terrestres avancen cap al castell més proper durant la fase de reconstrucció i, si hi arriben, intenten destruir-lo durant el combat. Pots eliminar-los d’un impacte directe o encerclar-los dins les muralles: tancar la fortalesa també pot eliminar una amenaça. En presentar el desembarcament, el manual amb copyright de 1992 parla de «soldiers»; en detallar-ne les regles, de «ground cannons». No explicita si designen la mateixa força.¹

Convé començar reparant el castell inicial, però abandonar-lo si la runa impedeix avançar. Un recinte petit al voltant d’un altre castell pot evitar la derrota, i una muralla entre el mar i un castell pot frenar els canons terrestres. La decisió interessant consisteix a reconèixer quan salvar la fortalesa antiga ja costa més temps que trobar-ne una altra.¹

La campanya transforma diverses defenses consecutives en una conquesta territorial. Robert Jung descriu vuit nivells en la seva ressenya contemporània; el recorregut passa pels dos nivells titulats Isthmus abans d’arribar al nivell final, Island. Pots seleccionar el territori següent amb la creueta i A o B. L’augment del nombre de vaixells entre rondes obliga a fer créixer l’artilleria sense perdre la capacitat de reconstruir.²¹

Les etiquetes del menú són «Recruit Beginner» (per a principiants) i «Veteran Advanced» (per a jugadors avançats). Recruit concedeix dues continuacions i Veteran una, de manera que pots intentar-ho tres vegades a Recruit i dues a Veteran. La primera derrota permet recomençar aquell nivell. Comença amb Recruit per aprendre a tancar contorns; Veteran redueix el marge per corregir errors i premia aquesta elecció amb 5.000 punts inicials.¹

La puntuació premia les destrosses que causes i els castells que encercles. Encerclar un castell dona 300 punts, i recuperar el castell inicial, 500; hi ha també punts per la superfície encerclada, mesurada en caselles, i per atacar vaixells. Això afavoreix l’expansió, però el rellotge obliga a moderar-la. Un castell addicional pot augmentar els recursos de la ronda següent, sempre que l’intent no deixi tots els recintes oberts.¹

Rampart per a Atari Lynx adapta la recreativa d’Atari Games i es juga amb la consola col·locada horitzontalment. Jung considerava la creueta un substitut respectable de la bola de control de la màquina original. També assenyalava una particularitat d’aquesta adaptació: tots els vaixells podien desembarcar forces terrestres. Segons la seva comparació, això augmentava la dificultat i feia més important defensar la costa.²

El duel requereix dues Lynx, un cartutx de Rampart per consola i un cable ComLynx. Els atacs poden venir del rival, dels vaixells o de tots dos; el botó «OPTION 1» canvia el nombre màxim de batalles i cada participant té una continuació. Primer es comprova si cadascú ha tancat un castell: no fer-ho implica perdre encara que tinguis més punts. Si aquesta comprovació no decideix el resultat, guanya la puntuació superior.¹

Les il·lustracions i animacions ambienten el setge entre els mapes de combat. Pots agilitzar les pantalles entre fases i el recompte mantenint A o B premut, i el botó «OPTION 2» activa o desactiva la música. Són ajustos útils per dedicar més temps a construir i disparar: quan ja coneixes aquestes escenes, pots passar abans a la decisió següent.¹

Rampart mereix una partida si t’atrau veure com una decisió espacial altera el combat següent. La seva virtut és lligar les fases: conquerir dona recursos, l’espai limita l’artilleria i els trets condicionen la reparació. A canvi, exigeix acceptar derrotes per un contorn mal tancat i poques oportunitats de recuperació. Qui vulgui planificar sense rellotge trobarà aquesta pressió més fatigosa que estimulant.

La recomanació és començar en Recruit i valorar-lo com un joc d’improvisació, amb la reconstrucció al centre. El duel amplia l’interès per a qui pugui reunir l’equip necessari, però la defensa contra la flota ja mostra la proposta del joc. Aquí, la grandesa d’un castell es mesura pel tros de muralla que encara pots tancar.

Les presentacions nord-americana i europea comparteixen la imatge d’un castell i un vaixell intercanviant trets; mostren els embalatges, sense establir diferències de programari. La portada del manual enumera anglès, francès, alemany, italià i castellà, mentre que les pàgines d’instruccions del manual reproduït estan redactades en anglès.⁷¹

Atari Corporation s’encarrega del desenvolupament i la publicació de l’edició Lynx, identificada amb el codi PA2102. Atari Museum i els crèdits recollits per MobyGames coincideixen en els programadors Eric Ginner i Jerome Strach. MobyGames atribueix l’art i l’animació a Susan G. McBride, Eric Elliot i Melody Rondeau; la música a Alex Rudis, la producció a John Skruch i la coberta a Gary Glover.³⁴

L’edició probablement es va publicar el 1992: Atari Lynx Vault indica aquest any i Atari Museum concreta el mes de juny, mentre que GameFAQs registra 1991. El mes de juny, però, no és segur.⁵³⁶

En la ressenya del 17 de juny de 1992, Robert Jung valorava favorablement l’adaptació i recomanava la combinació d’acció i estratègia. Destacava les imatges entre fases i uns efectes sonors que incloïen veus digitalitzades.²