Switchblade II per a Atari Lynx: estalvia munició fins a la pròxima botiga

Hiro ja havia derrotat Havok dos-cents anys abans. La recompensa li va permetre viure molts anys i conservar la joventut, un avantatge ben útil quan el teu enemic sobreviu i prepara el retorn. Ara Havok torna més fort i obliga el guerrer a abandonar el retir. La premissa posa nom i motiu al trajecte, sense exigir que coneguis cap aventura anterior per entendre què has de fer.¹

Un salt més alt, amb l’energia i la munició sota vigilància

La creueta mou Hiro; amb la configuració inicial, A salta i B utilitza l’arma. Prémer la creueta alhora que A permet dirigir el salt; si prems amunt, Hiro fa el salt extra alt. Avall permet ajupir-se. L’alçada afegeix una decisió al desplaçament: davant de plataformes a diferents alçades, convé pensar on vols aterrar abans de prémer el botó, en lloc de confiar sempre en el mateix impuls.¹

Les ferides fan disminuir l’energia, representada en blanc a l’indicador inferior esquerre; quan s’esgota, perds una vida. Hiro comença amb tres vides extres. L’indicador inferior dret mostra la munició que li queda a Hiro per a l’arma que porta i permet preveure quan hauràs de combatre amb la navalla. El menjar restaura tota l’energia i els paquets de munició omplen la reserva; trobar aquests recursos pot ser tan important com veure el pròxim enemic.¹

La porta il·luminada posa preu a la recuperació

Alguns adversaris deixen monedes, que a la botiga equivalen a crèdits. Les botigues estan amagades i la llum de la porta permet reconèixer-les: val la pena desviar-t’hi per recuperar energia o comprar armes. Dins, la creueta selecciona l’article i en mostra la descripció i el preu; A o B confirma la compra. Per sortir, selecciona l’opció «Exit» («sortir») i torna a prémer A o B.¹

Amb 30 crèdits pots comprar el Beam Laser o recuperar tota l’energia i reservar-ne deu. La comparació explica millor l’economia que una simple llista d’armes: el mateix saldo pot millorar el teu atac o reparar errors anteriors. Per comprar una vida extra cal estalviar més crèdits, mentre que pagar una pista consumeix diners que també podrien servir per recuperar l’arma original. El valor de cada compra depèn de com hi arribes, no només del preu.

Reserva els trets i mira les parets

Reserva munició per als enemics que convé atacar de lluny i aprofita la navalla contra els altres. També pots esperar sota una biga i saltar quan tinguis un tret clar, preferiblement quan l’adversari et dona l’esquena. Aprendre les posicions dels enemics ajuda a reduir el dany, i algunes parets cedeixen als trets, de manera que observar l’escenari té recompensa. Vigila els salts massa llargs, que poden fer mal a Hiro; el manual no concreta quina distància comporta aquest risc.¹

Els sis nivells contenen diverses seccions i combats contra enemics finals, amb Havok com a adversari final. Acabar una secció no equival necessàriament a superar tot el nivell: les transicions fragmenten el trajecte, però l’objectiu general continua sent completar el sisè nivell. Aquesta estructura combina el progrés sostingut amb enfrontaments puntuals que canvien el ritme del recorregut.³⁶

Les monedes serveixen per comprar; els punts premien els enemics derrotats i les joies especials. Els enemics més difícils acostumen a donar més punts, i un resultat suficient permet inscriure les inicials a la llista de rècords. Això afegeix un objectiu al recorregut: pots concentrar-te a sobreviure o intentar treure més rendiment dels mateixos combats, sense confondre la puntuació amb els diners disponibles a la botiga.¹

Es juga amb l’Atari Lynx en orientació horitzontal i és per a un jugador. Un detall pràctic d’aquesta edició és la possibilitat d’intercanviar A i B prement Option 1 a la pantalla de títol. Pots assignar el salt al botó que et resulti més còmode abans de començar; és un ajust petit, però afecta l’acció que repetiràs a cada plataforma.¹³

En la seva ressenya de l’edició europea, Retro Archives explica que el recorregut de la versió per a Lynx és menys laberíntic que el de les versions d’ordinador i que els nivells es reorganitzen en seccions. Descriu quatre seccions al primer nivell i situa el primer enemic final al final de la tercera. El nou traçat facilita seguir el camí, però redueix el pes de l’exploració.⁴

La millor raó per provar-lo és aquesta cadena de petites decisions: conservar trets, recollir monedes i arribar a la porta il·luminada amb marge per escollir. Pot agradar a qui gaudeix aprenent un recorregut i triant quan disparar i què comprar, sense una pressió constant. Les compres també donen un propòsit als combats més enllà de netejar el pas: cada moneda pot reparar una ferida o finançar una arma.

La recomanació és provar-lo si t’interessa veure com aquesta versió per a Lynx combina plataformes i compres. Qui busqui una aventura centrada en l’exploració hi trobarà menys motius per tornar. L’acompanyament musical escàs i les figures petites, amb animacions elementals, també poden pesar si valores una ambientació sonora rica o uns combats visualment expressius. Abans de comprar una arma, mira què t’ha costat arribar al taulell.

La capsa mostra Hiro armat davant d’una ciutat en flames i anuncia el retorn de Havok en sis llengües. El revers combina aquest reclam amb dues captures: un combat i un interior industrial. La distància entre l’heroi imponent de la il·lustració i la seva figura menuda durant la partida és considerable. Les etiquetes territorials de les cobertes no basten per deduir canvis de contingut o compatibilitat entre regions.⁷

El Game Developer Research Institute inclou Switchblade II de Lynx entre els treballs d’Optimus Software. GameFAQs n’atribueix el desenvolupament a Gremlin Interactive, mentre que Retro Archives cita Gremlin Graphics Software Limited. Aquestes fonts no permeten establir qui va fer l’adaptació a Lynx ni quina tasca va assumir cada empresa.⁵²⁴

El 17 d’octubre de 1992, Robert Jung destacava que els controls eren fàcils d’usar i responien bé, i assenyalava l’absència d’un límit de temps. En canvi, descrivia figures petites i animació elemental. La música s’acabava després de la pantalla de títol; durant la partida, els passos i les explosions trencaven el silenci.³