RoadBlasters per a l’Atari Lynx: destruir el canó o arribar al control

Abans de devastar el planeta amb armes nuclears, les Death Squads s’han preparat per sobreviure a la destrucció. Un científic desertor lliura un prototip monoplaça al bàndol del protagonista, que s’infiltra en el ral·li dels responsables per arribar fins als seus dirigents. L’ajuda arriba del cel: un avió robotitzat transporta armes des del quarter general. La missió explica per què aquest cotxe avança sol entre enemics; per seguir l’acció, no cal memoritzar noms.¹

Mantenir la velocitat, triar quins obstacles afrontar

La creu direccional governa tant la trajectòria com la velocitat: esquerra i dreta dirigeixen; amunt accelera i avall alenteix. Un cop assolida la velocitat desitjada, pots deixar de prémer amunt: el cotxe la manté fins que frenes, colpeges alguna cosa o esgotes el combustible. A dispara el làser i B activa l’arma auxiliar. Això deixa la conducció centrada en corregir la posició i escollir quan convé afluixar.¹

Els cotxes que s’incorporen lentament poden convertir-se en un obstacle just davant del morro. Els cotxes blaus dels dirigents només es poden destruir amb Electro Shield o Cruise Missile: sense aquestes armes, toca avançar-los. El sensor de mines parpelleja i emet un avís, però a màxima velocitat pot no deixar-te prou marge per esquivar-les. Els canons també disparen, i frenar per destruir-los allarga el temps que passes exposat.¹

El marcador també omple la reserva

Les esferes verdes i vermelles contenen combustible radioactiu: has de tocar-les perquè el cotxe n’absorbeixi la radiació. Els punts de control també recarreguen el vehicle. Al quadre, la meitat dreta de l’indicador correspon al dipòsit principal; l’esquerra, a la reserva que reps segons la puntuació en passar un punt de control. Quan queda poc combustible, l’avís Low Fuel parpelleja i brunzeix: mantenir un ritme prudent es fa difícil quan el mateix quadre et reclama pressa.¹

El multiplicador comença a 1 i pot arribar a 10 amb trets precisos; disparar sense control el redueix. La puntuació de cada destrucció es calcula multiplicant el valor base de l’objecte pel multiplicador vigent. Un canó val 200 punts de base, mentre que un cotxe verd en val 50: amb el mateix multiplicador, la diferència és considerable. Ara bé, perseguir aquesta recompensa demana temps; encertar més també ha de permetre continuar conduint.¹

Una sola arma auxiliar, quatre decisions

L’avió robotitzat deixa caure les armes auxiliars i cal recollir-les amb el cotxe. La barra d’armes mostra què portes i quants usos queden. Només pots dur-ne una alhora, de manera que una recollida nova pot fer-te perdre l’eina que volies conservar. Mirar què baixa del cel forma part de la conducció: recollir per costum pot ser una mala decisió.¹

El làser és la primera opció quan pot resoldre l’obstacle: permet reservar les armes auxiliars. Els trets precisos fan pujar el multiplicador, mentre que disparar sense control el fa baixar. El Cruise Missile exigeix mirar més enllà dels enemics, perquè també pot esborrar el combustible verd que volies recollir. Aquí rau la tensió principal del combat: netejar la carretera i assegurar la pròxima reserva no sempre són la mateixa maniobra.¹

Rookie comença al ral·li 1 sense bonificació; Veteran, al 4 amb 40.000 punts; Expert, a l’11 amb 200.000. Són tres entrades al mateix recorregut, amb una recompensa inicial associada, i no tres campanyes independents. Per aprendre a relacionar la velocitat amb els avisos del quadre, començar des del primer ral·li té més sentit que deixar-se seduir immediatament per la bonificació més grossa.²

Després de determinats ral·lis reapareix la pantalla de warp. Per triar el ral·li següent de la seqüència, prem esquerra i després A o B; mantenir el selector al centre permet saltar-ne uns quants. A la dreta, el salt és més gran i aporta punts de bonificació. La drecera permet escurçar el recorregut, però també et porta abans a un tram més exigent: convé triar segons com has arribat, no només segons els punts promesos.¹

Als ral·lis de bonificació, comences amb el dipòsit menys ple, però trobes més esferes de combustible al recorregut; cal recollir-les una rere l’altra per avançar. Entre trams, la pantalla d’estadístiques fa balanç del ral·li; els 1.390 punts de la imatge són un resultat concret, no una recompensa fixa per haver acabat el primer.¹³

Aquesta edició per a l’Atari Lynx és per a un sol jugador i no ofereix multijugador amb ComLynx. Es juga amb la consola en posició horitzontal, amb la carretera damunt d’una franja d’indicadors que manté visibles combustible, velocitat, armes i puntuació. OPTION 2 i PAUSE, premuts simultàniament, giren la imatge 180° i inverteixen els controls. Aquesta funció permet subjectar la consola d’una altra manera: la imatge gira, però la consola es fa servir en posició horitzontal.⁴¹

L’edició nord-americana descrita aquí es va publicar en cartutx, editada per Atari Corporation i identificada amb el codi PA2036; els catàlegs la daten el 1990. GameFAQs també recull una publicació al Japó el 1991. Aquesta dada no permet afirmar que el programa, les regles o els controls canviessin al Japó, ni garantir la compatibilitat entre variants.⁵

RoadBlasters convenç quan aprens a deixar passar un cotxe blau, reservar una arma i frenar només on compensa. Cada nova partida permet afinar la manera d’afrontar un tram, sense que tot depengui d’anar més de pressa. Aquesta combinació de trajectòria i combat és el motiu per tornar-hi: una carretera ja coneguda encara pot exigir-te una decisió més encertada.

La pressió constant també en marca els límits: exigeix repartir l’atenció entre carretera, quadre i objectes que vols recollir. Córrer redueix el marge davant les mines, mentre que afluixar massa compromet l’arribada al control. Recomanable per a qui busca conducció amb combat i puntuació; menys adequat per a qui vol conduir relaxadament o compartir una cursa amb un altre jugador. Val la pena entrar-hi per aprendre aquest equilibri. El canó pot esperar; el control, no.

El manual distingeix tres funcions: RoadBlasters és marca de Matchbox Toys (USA) Ltd.; l’avís de drets d’autor de 1990 identifica Tengen i la llicència correspon a Atari. L’avís de drets d’autor del manual identifica Atari Corporation. El colofó indica que el manual es va imprimir a Hong Kong i inclou G.C. 10.1990 i C398102-036: són dades de l’objecte imprès, sense establir el dia d’arribada a les botigues.¹

L’adaptació per a l’Atari Lynx parteix del joc recreatiu RoadBlasters d’Atari Games, de 1987. D. Scott Williamson hi figura com a programador. Aquest origen explica la combinació de conducció i trets, però no permet considerar idèntiques totes dues versions ni atribuir a la portàtil prestacions concretes del maquinari original.⁴⁶

L’editora nord-americana és Atari Corporation; no queda clar quina empresa va desenvolupar la conversió. GameFAQs l’assigna a Atari Corporation i PixelatedArcade a Atari Games Corporation. La distinció importa perquè l’edició, la programació i els drets són responsabilitats diferents: ni l’avís de drets d’autor, que esmenta Tengen, ni la llicència a Atari identifiquen per si sols l’equip que va fer l’adaptació.⁵⁷